En represàlia pels atacs dels Estats Units i Israel, la Guàrdia Revolucionària de l'Iran ha anunciat el començament d'una operació per bloquejar l'estret d'Ormuz, una de les rutes comercials principals de combustible del món, que abasta gairebé tota la producció de l'Iraq, Kuwait i els Emirats Àrabs Units, i dos terços de la de l'Aràbia Saudita. Fonts de la marina iraniana han assegurat a Al Jazeera que el trànsit marítim està en procés de suspensió arran d'un avís previ llançat a xarxes socials pel centre d'Operacions de Comerç Marítim del Regne Unit (UKMTO). El missatge avisava de la detecció d'un senyal de ràdio en freqüència VHF, presumptament emesa pel règim islàmic, que avisava tot el trànsit marítim del tancament de l'estret. "S'adverteix als navegants que les transmissions o declaracions de VHF que indiquin el tancament de l'estret d'Ormuz no són legalment vinculants ni constitueixen una restricció legal a la navegació segons el dret internacional, llevat que s'implementin i s'apliquin de conformitat amb els marcs legals aplicables", recordava la UKMTO.
L'estret d'Ormuz és una artèria comercial per a l'enviament de petroli des de la regió de l’Orient Mitjà i l'Iran ha amenaçat amb el bloqueig en represàlia a qualsevol agressió. La República Islàmica disposa de tot el necessari per imposar el bloqueig a la via marítima que uneix el golf Pèrsic amb l’oceà Índic i per la qual passa una cinquena part del petroli mundial. Teheran té un ampli estoc de mines navals que podria col·locar estratègicament a l’estret per dificultar el trànsit marítim. Aquesta no seria la primera vegada: ja el 1988, en plena guerra amb l’Iraq, va sembrar unes 150 mines a la zona, una de les quals va impactar contra la fragata americana USS Samuel B. Roberts, a punt d’enfonsar-la.
L'estret d'Ormuz és sovint escenari de captura i atacs de vaixells. Els incidents s’han multiplicat des que els Estats Units es van retirar de l’acord nuclear amb l’Iran. Com el 2021, quan un atac al golf d'Oman contra un petrolier operat per una empresa propietat d'un multimilionari israelià va provocar la mort de dues persones. Israel, els Estats Units, el Regne Unit i Romania van acusar Teheran, que va negar qualsevol implicació. Més recentment, l'abril de 2024, la Guàrdia Revolucionària va confiscar el vaixell MSC Aries, amb bandera portuguesa, acusant el seu armador d'estar "vinculat a Israel". A principis de febrer d'aquest any, un petrolier amb bandera nord-americana va ser abordat i amenaçat per embarcacions iranianes a l'estret, abans de continuar el seu camí, segons va dir el Comandament Central dels Estats Units (CENTCOM).