Tal dia com avui de l’any 1224, fa 802 anys, a Nàpols, el rei Frederic II de Sicília i de Nàpols —anomenat 'Stupor Mundi' (l’estupor del món) per la seva extraordinària qualitat intel·lectual i artística— fundava la primera universitat del món creada, únicament, amb el patrocini del poder civil i sense l’autorització del poder eclesiàstic. Frederic era fill de l’emperador Enric VI del Sacre Imperi —de la nissaga Hohenstaufen i contrapoder del Pontificat— i de la reina titular Constança I de Sicília —de la nissaga sículo-normanda Hauteville.
Frederic, que seria el primer Hohenstaufen al tron sicilià —i, per la seva filiació, una amenaça per al Pontificat—, seria obligat a casar-se amb una infanta d’una casa aliada dels papes de Roma. A quinze anys (1209), Frederic havia estat casat amb Constança, de trenta anys, infanta del Casal de Barcelona (era filla d’Alfons-Ramon, el primer sobirà conjunt de Catalunya i Aragó, i neta de Ramon Berenguer IV). Quan la infanta catalana va arribar a aquell matrimoni, ja era vídua del rei Eimeric I d’Hongria i era mare de Ladislau, futur rei d’Hongria.
Quatre dècades més tard (1262), la neta de l'Stupor Mundi, Constança Hohenstaufen —hereva al tron de Sicília i Nàpols— seria casada amb Pere de Barcelona, fill i hereu del rei Jaume I. Poc després (1266), els Anjou —una branca menor de la casa reial francesa— i amb la complicitat del Pontificat, assassinarien Manfred, fill i successor de Frederic. Però dues dècades després (1285), la neta de l'Stupor Mundi i el fill de Jaume I envairien Sicília, restablirien la legitimitat en la persona de Constança i incorporarien Sicília a l’edifici polític catalanoaragonès.