Només la incompetència supina del govern Sánchez-Iglesias i la ignorància més absoluta del que és la història espanyola podia fer-los pensar que aprofitar la crisi del coronavirus per treure els militars de les seves casernes i instal·lar-los un plató diari al palau de la Moncloa era una qüestió fútil. El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, se li han insubordinat en menys de 24 hores dues persones tan rellevants a l'organigrama de la Guàrdia Civil com el coronel Diego Pérez de los Cobos -dilluns- i aquest dimarts el tinent general Laurentino Ceña. Era el director adjunt operatiu de la Guàrdia Civil i un dels rostres més coneguts d'aquells comunicats de guerra diaris retransmesos per Televisió Espanyola que va dissenyar la Moncloa amb una sèrie de faristols atapeïts de militars i algun civil, no fos cas. De los Cobos ha estat cessat per pèrdua de confiança, una manera que s'entengui que va fer una cosa que no va agradar, i que no va ser cap altra cosa que, des de la comandància de Madrid de la Guàrdia Civil, que dirigia, s'elaborés un informe i s'enviés a la jutgessa que investiga si hi ha responsabilitat penal per part del Govern i alguns alts càrrecs autoritzant la manifestació del passat 8 de març.
Militars i jutges, jutges i militars, un còctel explosiu de poder paral·lel en una Espanya desvertebrada territorialment, esfilagarsada institucionalment i arruïnada econòmicament. I, per acabar-ho d'adobar, les revelacions de corrupció a la Casa Reial que afecten l'anterior cap de l'Estat i l'amenaça, cada vegada més seriosa, d'una explosió social davant del desproporcionat augment de la pobresa. A Pablo Iglesias se li atribueix una de les decisions més controvertides dels últims temps: incorporar els uniformats al frame diari de l'evolució del coronavirus i de la pandèmia. Segurament, pensant que millor a prop que tancats amb les casernes en ebullició, i qui sap si malparlant del poder polític. Però Iglesias va passar per alt una cosa: la història. El passat. El cop d'estat del 23-F va ser tan matusser que els militars van deixar de tenir el protagonisme que l'inici de la transició els havia reservat. La seva presència als mitjans es va evaporar i els diaris van deixar de tenir un periodista que s'encarregués d'aquella àrea informativa. Una cosa similar va passar amb la judicatura: la justícia va ser més important que els jutges, tret d'alguna excepció molt assenyalada.
Avui coneixem molt més que en cap altre moment de la història recent els noms dels jutges, comença a formar part de la quotidianitat el dels militars i, en canvi, desconeixem qui són els ministres, quan abans era obligat conèixer fins al d'Agricultura. El poder polític ha hagut de fer lloc a altres poders que han anat ocupant cada vegada més parcel·les. Esclar que si la teva manera d'arreglar un conflicte com el que té Marlaska amb la Guàrdia Civil és aprovar un decret per culminar l'equiparació salarial de les forces i cossos de seguretat de l'Estat transmets moltes sensacions... però no la de l'autoritat. Caldrà veure com avança la investigació judicial contra el govern Sánchez per la manifestació del 8-M i s'admeten apostes sobre el perímetre que pot incloure. La meva és fins al mateix Consell de Ministres i el titular de Sanitat, el català Salvador Illa, que, a més, no és diputat i, en conseqüència, no cal cap suplicatori de cap de les dues Cambres legislatives per procedir penalment contra ell.
No fa falta ser molt perspicaç per concloure que s'ha obert la veda. El quiosc de la premsa de Madrid, no només la tradicionalment de dretes, és tot un aparador dels moviments de saló que es produeixen. Mentrestant, Ayuso, la polèmica presidenta de la Comunitat, creua públicament el Rubicó: De los Cobos és un heroi de la democràcia espanyola.
MAPA | Els contagis de coronavirus a Catalunya per municipis i barris
MAPES | L'impacte del coronavirus a Catalunya per regions sanitàries
🔴 Segueix ElNacional a Telegram