La possibilitat real que la reforma del Codi Penal per suprimir la sedició i modificar els articles corresponents als desordres públics agreujats —ara per ara, un canvi perillós de criminalització de la protesta— inclogui també els ajustaments necessaris sobre la malversació quan no hi ha lucre personal o de tercers és una bona notícia. El PSOE es mostra disposat aparentment a això i així ho ha pactat amb Esquerra a través d'unes esmenes parlamentàries que, en cas de prosperar, deixarien fora o rebaixarien considerablement les condemnes dels ja processats per l'1-O —sobretot la inhabilitació per exercir càrrec públic— i de tots els alts càrrecs que estan pendents dels seus respectius judicis i van tenir una participació segons diferents tribunals en l'organització o realització del referèndum d'independència del 2017.

En essència, es tracta de tornar a abans del 2015 quan el llavors president Mariano Rajoy va procedir a la seva modificació com a amenaça als independentistes, creient que així els tindria més controlats i, a la pràctica, ha estat una amenaça de caminar pel fil de la navalla el que ha acabat sent la malversació. Rajoy va fracassar, el moviment independentista va tirar pel camí del mig i la justícia se'n va aprofitar imposant el Tribunal Suprem unes condemnes del tot desmesurades que en conjunt van sumar més de cent anys de presó i els corresponents de malversació.

Com en totes les coses en què hi ha Pedro Sánchez pel mig, tendeixo a ser prudent i una mica més. La seva fama de triler el precedeix i prefereixo esperar que la modificació del Codi Penal hagi estat publicada al Butlletí Oficial de l'Estat i veure què ens ofereix primer la lletra petita i, després, la interpretació dels jutges. Esperem que el redactat lligui curt els magistrats i permeti la mínima interpretació possible. Ja hem tingut el cas de la llei del només sí és sí, amb la qual, més enllà d'un redactat molt millorable per part del ministeri d'Irene Montero, molts magistrats han volgut posar el govern espanyol contra les cordes.

El PP i Vox ja han decidit que portaran el tema de la sedició i la malversació al Tribunal Constitucional, amb la intenció que l'acord polític no prosperi. La ultradreta, fins i tot, vol fer d'aquest cas un element de controvèrsia especial en plantejar als populars i Ciutadans una moció de censura a Pedro Sánchez. La idea de Santiago Abascal és tancar Alberto Núñez Feijóo en un tema en el qual els populars també estan en contra i que també inclou la seva oposició a la reforma de la llei d'elecció dels membres del Tribunal Constitucional per part del Consell General del Poder Judicial, rebaixant el quòrum de tres cinquenes parts a majoria simple.

Feijóo, que perd força a les enquestes, té una elecció complicada: caure als braços d'Abascal o acabar semblant un traïdor en no seguir a ulls clucs el seu propi decàleg sobre el bon espanyol. Anar en contra de tot té aquestes coses, que el teu terreny de joc cada vegada és més petit.