Un dels avantatges que tenen els discursos, i molt més els que pronuncien personalitats mundials de la dimensió del papa Lleó XIV, és que tots, o la gran majoria, l'acaben assumint com a propi. Vaja, que es deu referir al del costat quan parla d'aquells que aviven el foc de la polarització o utilitza conceptes com la reconciliació. Lleó XIV és el tercer papa que visita Espanya, tot i que, en el seu cas, és el primer viatge, mentre que Joan Pau II ho va fer cinc vegades en el seu llarg pontificat de 27 anys i Benet XVI tres vegades més en vuit anys com a bisbe de Roma. Només el papa argentí Francesc no s'hi va desplaçar, per un cúmul de raons, des del fet que prioritzés altres viatges a països més petits o a altres continents, fins al distanciament evident amb aquells sectors de l'episcopat més conservadors i, per dir-ho de manera entenedora, menys pastors de l'església i molt més polítics.
Amb aquests dos missatges, la polarització i la reconciliació, Lleó XIV va aterrar a Madrid, escala prèvia al viatge de 48 hores que el portarà a Catalunya, on visitarà Barcelona i l'abadia de Montserrat, que l'any passat va celebrar el seu mil·lenari i que, probablement, hauria format part d'un viatge llampec de Jorge Mario Bergoglio si el seu delicat estat de salut no ho hagués desaconsellat. De fet, quan es va començar a preparar la visita de Lleó XIV a la Sagrada Família, on celebrarà l'eucaristia a l'interior del temple i beneirà la torre de Jesús, i l'ascensió al santuari de Montserrat, el viatge contemplava un recorregut molt menor per Madrid i tampoc incloïa les Canàries. El pes de la Conferència Episcopal Espanyola i del govern espanyol va acabar desplaçant una part de l'eix de la visita a Madrid i equilibrant geogràficament el viatge.
Robert Prevost no és ni conservador ni liberal i intenta obrir-se pas com una figura moderada i reforçar el seu reconegut paper de pont centrista
Tot i que el Papa és una personalitat mundial i els que elaboren els seus discursos mesuren les seves paraules al màxim, el seu discurs és, per damunt de qualsevol altra cosa, un missatge als catòlics, com a màxima autoritat i líder espiritual suprem de l'Església catòlica. Robert Prevost, en aquest sentit, no és ni conservador ni liberal i intenta obrir-se pas com una figura moderada i reforçar el seu reconegut paper de pont centrista. Queda lluny del papa argentí tan estimat pels progressistes catòlics, però tampoc quedarà encasellat en les files de Joan Pau II o Benet XVI. Potser per això la prudència que empra fins avui, cosa, d'altra banda, perfectament normal atès que només fa 13 mesos que és al Vaticà i amb una edat, 70 anys, que li permet un ritme del temps sense precipitacions.
Lleó XIV ha abordat a l'avió de Roma a Madrid la polèmica de la utilització del català en el seu viatge a Barcelona i Montserrat. I, diplomàticament, va assenyalar que, per ara, només sabia dir "bon dia". Això no ha de ser un obstacle, ja que per a això serveixen els discursos escrits i la puntuació en les llengües que un no coneix. És possible que s'hagi assabentat de l'enuig que hi havia en sectors de l'església catalana i també de la personalitat de l'arquitecte Antoni Gaudí i la seva detenció per no voler renunciar a utilitzar el català. En les últimes hores s'ha assenyalat que el Papa emprarà el català, però quan es va desencadenar la polèmica, ja figurava que ho faria. El tema no és simplement l'ús, sinó la proporció i, sobretot, la benedicció de la torre de Jesús, que acabarà sent la imatge que més es projectarà al món. Si la fa en castellà, en català o en totes dues llengües.