És curiós com poden canviar les coses en pocs dies: els passats dies 30 i 31 de juliol van entrar a Ceuta, procedents del Marroc, 80.000 persones i semblava, segons la versió oficial, que sort havíem tingut de l'ajuda del rei Mohamed VI i el seu govern per tornar a una falsa normalitat, que és on som. El ministre de l'Interior feia l'orni; a ell ningú no li havia dit res. La ministra de Defensa va sortir a ajudar el CNI, que depèn d'ella, rectificant Fernando Grande-Marlaska, que no s'ha mogut de la seva versió inicial. Com en els còmics de Zipi i Zape, es passen la pilota l'un a l'altre i viceversa, però el que és cert, el que és indiscutible, és que no van fer res per maldestres, per ingenus o per inútils.
Ara, tanmateix, els han vingut totes les pors davant els innombrables avisos a les xarxes socials convocant els marroquins a una nova invasió el pròxim dia 15. Els avisos van en la mateixa direcció que els que es van produir fa dues setmanes i no es va fer res, però ara, segons sembla, ningú no vol tornar a agafar-se els dits. Tant la ministra Margarita Robles com Marlaska han pres una decisió dràstica: suspensió total dels permisos als militars espanyols en aquella zona, igual que als agents de la Guàrdia Civil. La suspensió dels permisos és efectiva des del dijous dia 13, dos dies abans de la convocatòria. Tots els efectius que gaudien de les seves vacances han de tornar a Ceuta, indistintament d'on siguin, per Espanya o a l'estranger.
La Moncloa havia estat advertida prèviament de la magnitud del risc —200.000 persones interessades— així com d'una data especialment perillosa i, tot i així, no es va reforçar prou la frontera
És evident que el govern espanyol ha pres bona nota del que ha publicat la premsa internacional, que no s'ha cregut la versió de Marlaska. L'influent Wall Street Journal va publicar diumenge una peça sobre els immigrants que van travessar la frontera —misteri, ja en són 80.000 segons les autoritats espanyoles i cada dia en creixen uns quants milers!— i dels quals no sabem, amb una mínima precisió, quants en queden, en la qual assegurava que Espanya va fer poc per reforçar la seva frontera. Hi ha un paràgraf especialment significatiu: "La intel·ligència espanyola va informar el govern Sánchez que la sentència del Suprem estava generant problemes i que unes 200.000 persones estaven explorant activament la possibilitat de dirigir-se a Ceuta coincidint amb el Dia del Tron marroquí". Segons el WSJ, la Moncloa havia estat advertida prèviament de la magnitud del risc —200.000 persones interessades— així com d'una data especialment perillosa i, tot i així, no es va reforçar prou la frontera.
Enmig de tot aquest estira-i-arronsa politicoinstitucional, cal fixar-se en el president de Ceuta, Juan Vivas, que deambula per ràdios i televisions demanant ajuda al govern espanyol, amb bastant poc èxit fins ara. I això que la seva disposició no pot ser millor: assumeixin vostès el comandament únic, perquè jo no puc. Unes 10.000 persones van sortir aquest diumenge al carrer dient prou, mentre sol·licita centres d'internament per a migrants i agilitzar les expulsions després de l'arribada del 30 de juliol. I mentrestant, Itàlia i Dinamarca reclamen centres de deportació fora de la Unió Europea i una Europa més dura amb la immigració. Ceuta ha tensat el debat migratori. El canceller alemany, Friedrich Merz, democristià, pressionat per l'auge dels ultres d'Alternativa per Alemanya (AfD), també endurirà la seva política migratòria. Un nou rumb europeu es dibuixa a l'horitzó.