Itàlia i Dinamarca han decidit aparcar les seves diferències ideològiques per reforçar un mateix missatge sobre immigració: Europa ha d’endurir el control de les fronteres, facilitar les expulsions i buscar fórmules per gestionar part dels retorns fora del territori comunitari. La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i la danesa, Mette Frederiksen, han fet públic un missatge conjunt en què carreguen contra el que defineixen com a "immigració descontrolada" i situen la seguretat com una prioritat europea.
L’aliança té un component polític especialment significatiu. Meloni lidera un govern de dreta radical, mentre que Frederiksen encapçala una formació socialdemòcrata. La coincidència entre totes dues mostra fins a quin punt el debat migratori ha deixat de ser patrimoni exclusiu de la dreta europea i ha penetrat també en governs de centreesquerra que defensen polítiques restrictives per preservar el seu model social.
Les dues dirigents associen la immigració irregular amb una pressió més elevada sobre els serveis públics, problemes de seguretat i una pèrdua de confiança ciutadana. També posen el focus en els estrangers sense dret de residència condemnats per delictes greus i reclamen que els estats siguin més efectius a l’hora d’executar les ordres d’expulsió.
Aquest darrer punt no és només retòrica política. La Unió Europea ja ha començat a modificar el seu marc de retorns. El juny, el Consell i el Parlament Europeu van assolir un acord provisional per accelerar els procediments d’expulsió de persones que no tenen dret a romandre a la UE i preveure centres de retorn en tercers països, sempre dins del marc dels drets fonamentals.
Itàlia i Dinamarca volen traslladar la gestió a països tercers
Itàlia i Dinamarca volen anar més enllà. Totes dues han defensat centres de deportació fora de la UE, una idea que Roma ja ha intentat materialitzar amb el seu controvertit acord amb Albània. El model planteja traslladar part de la gestió migratòria a països tercers i reduir la pressió sobre els sistemes d’asil europeus, però també obre un debat jurídic i humanitari sobre les garanties que han de tenir les persones afectades.
La proposta arriba, a més, en un moment especialment delicat per a la política migratòria europea. La crisi de Ceuta ha provocat una fractura entre Espanya i alguns dels seus socis comunitaris. A finals de juliol, desenes de milers de persones van entrar a l’enclavament nord-africà des del Marroc, un episodi que va portar Itàlia a anunciar controls selectius en les connexions aèries i marítimes amb Espanya i va provocar fortes tensions diplomàtiques.
Frederiksen també va reclamar que la UE considerés "totes les opcions", inclosa una eventual suspensió de la cooperació Schengen amb Espanya. La crisi va convertir així una emergència local en un conflicte polític europeu sobre qui ha de protegir les fronteres i fins a quin punt els estats poden actuar unilateralment.
Polítiques de control més dures
El front Meloni-Frederiksen té, per tant, una dimensió que va més enllà de la immigració. Les dues dirigents intenten consolidar una nova majoria europea favorable a polítiques de control més dures, retorns més ràpids i externalització de la gestió migratòria.
En el seu missatge també apel·len als anomenats "valors europeus" i a l’herència cultural cristiana del continent. Defensen que les persones que vulguin establir-se a Europa han de respectar les lleis i els principis socials dels països d’acollida. És un terreny políticament sensible: mentre els governs insisteixen en la integració i la seguretat, les organitzacions de drets humans alerten que l’enduriment dels retorns no pot erosionar les garanties de l’asil ni les obligacions derivades del Conveni Europeu de Drets Humans.
El resultat és un canvi de centre de gravetat del debat europeu: la pregunta ja no és només com gestionar l’arribada de migrants, sinó fins on està disposada a arribar la UE per impedir-la i retornar els qui no hi tenen dret de residència.