El president dels Estats Units, Donald Trump, ha encetat el seu viatge oficial a la República d'Irlanda amb una polèmica afirmació sobre el futur de l'illa davant del primer ministre (Taoiseach) irlandès, Micheál Martin. El cap de la Casa Blanca ha respost a un periodista que li demanava sobre la qüestió de la reunificació irlandesa que li "encantaria veure [Irlanda] unificada". "Tinc amics a totes dues bandes, grans persones. Són irlandesos, com han de ser dolents? M'encantaria veure la reunificació", ha insistit a dir el mandatari estatunidenc davant del cap del govern irlandès. Trump, a més, ha assegurat que la reunificació d'Irlanda del Nord, possessió britànica, amb la resta de la República d'Irlanda, "seria un gran èxit per a tots si passes", cosa que "ocorrerà tard o d'hora".
En les declaracions a la premsa davant del taoiseach, Trump s'ha referit a si mateix com "l'home adequat" per posar en marxa l'eventual procés de reunificació, si bé ha concedit que el Regne Unit també "tindrà alguna cosa a dir al respecte". "Crec que seria una cosa fantàstica. Vull dir, com pot ser dolent?", ha apuntat Trump, que ha continuat dient que els irlandesos són "gent estupenda" i que té amics "a tots dos bàndols". Posteriorment, en un discurs pronunciat a la residència de l'ambaixador estatunidenc a Dublín, Trump ha tornat a referir-se al tema de la reunificació i ha assegurat que "no hi ha una bona resposta" a aquesta qüestió.
"Ells (els periodistes) m'han preguntat: què opines sobre la unificació d'Irlanda del Nord i Irlanda? I he dit, oh, és una bona pregunta, i crec que he donat una bona resposta... però ja llegirem sobre això demà", ha comentat el polític republicà. "És una d'aquestes qüestions en les quals no importa el que diguis, o com de bé ho diguis, no hi ha resposta bona, oi?", s'ha preguntat davant els periodistes, on ha tornat a dir que la reunificació irlandesa seria "una cosa genial".
L'illa d'Irlanda està dividia en dues parts, la República d'Irlanda i la província britànica d'Irlanda del Nord des de l'any 1921. Després de dècades de conflicte armat a l'enclavament britànic, coneguts com les Troubles (els conflictes), l'Acord de Divendres Sant regula l'estatus d'Irlanda del Nord i estableix que haurà de continuar formant part del Regne Unit mentre la majoria de la seva població així ho vulgui, i que haurà d'integrar-se a Irlanda per decisió de la majoria. Tanmateix, l'Acord no indica quan ni com s'ha d'organitzar un referèndum sobre la qüestió, que els republicans (partidaris de la reunificació), reclamen des de fa dècades.
Reacció al Regne Unit
Les reaccions des de Downing Street sobre les paraules de Trump no han trigat a arribar, i un portaveu de l'oficina del primer ministre del Regne Unit, Andy Burnham, ha assegurat que la convocatòria d'un referèndum "sobre la frontera" correspon al secretari d'estat britànic per a Irlanda del Nord i "quan existeixi un clar consens al país, quan l'opinió pública hagi canviat fins al punt que s'hagi de considerar la proposta". Per part seva, el líder del Partit Unionista Democràtic, Gavin Robinson, que dona suport a la permanència d'Irlanda del Nord al Regne Unit, ha dit que el futur constitucional del territori "el decidirà el poble nord-irlandès i no els comentaris que es facin a Londres, Dublín o Washington".