Els empleats de la banca espanyola s'enfronten a la retallada de plantilla més gran dels últims anys. L'auge de la digitalització, les fusions i els efectes de la Covid-19 sobre els balanços de les entitats han accelerat uns plans de reestructuració que ni s'havien vist durant la darrera crisi financera. Les diferents veus sindicals i fonts financeres consultades per l'ACN apunten que hi ha més de 17.000 llocs de treball en perill –incloent una eventual fusió del BBVA i el Sabadell, ara aturada-, tot i que certs estudis eleven la xifra a més de 20.000. Fins i tot en l'escenari menys pessimista, la destrucció d'ocupació seria la més dura des del 2009, primer exercici del qual es tenen dades.
Pels sindicats, la preocupació dels treballadors del sector està "en màxims històrics"
Les dues entitats que han anunciat les majors retallades són, a hores d'ara, el Banco Santander i el Banc Sabadell. El grup presidit per Ana Botín vol acomiadar vora 4.000 treballadors –un 13% de la seva plantilla- i tancar al voltant de 1.000 oficines a tot l'Estat. Alhora, l'entitat té intenció de reubicar 1.090 empleats més, tot i que aquest col·lectiu no abandonaria el banc. En aquest cas, la voluntat del Santander és la de reubicar-los a altres societats del grup. Pel que fa a l'entitat presidida per Josep Oliu, el nou pla de reestructuració presentat a finals d'octubre contempla l'acomiadament de 1.850 treballadors a l'Estat, un 40% dels quals es troben a Catalunya.
L'impacte és encara més gran en el capítol de les fusions. Malgrat el ball de xifres, l'afectació és inqüestionable. La fusió entre Bankia i CaixaBank, aprovada pels consells d'administració d'ambdues entitats, suposaria l'eliminació de 5.750 llocs de treball i de més de 1.400 oficines, segons Barclays. Altres fonts del sector situen la xifra prop dels 8.000 empleats, que equival al nombre de treballadors de més de 52 anys que sumen les dues entitats. I en el capítol d'operacions per tancar apareixen les possibles fusions del BBVA i el Sabadell i d'Unicaja i Liberbank. En el primer cas, però, les dues entitats han tancat ara les converses i descarten per ara l'absorció: fonts sindicals apuntaven a una retallada de 5.000 llocs de treball. En el segon la xifra se situa al voltant dels 750 treballadors.
Sumant totes les quantitats –i en cas que les fusions s'acabessin completant- la reducció de plantilla al sector seria, com a mínim, de 17.350 empleats, 12.350 sense la integració del Sabadell i el BBVA. Segons les dades que recull el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, seria la pitjor retallada dels últims 12 anys, o com a mínim tan dolenta com la de llavors.
Al tancament del mes d'octubre, el nombre d'afiliats a la Seguretat Social dins el sector "actius financers i assegurances" a l'Estat era de 318.770 persones. Si totes les retallades anunciades s'acabessin efectuant –està previst que les reestructuracions s'efectuïn al llarg del 2021-, el sector tancaria 2021 amb poc més de 301.000 treballadors en el millor dels casos. Això suposaria un descens del 5,4% interanual, una caiguda que superaria la que es va registrar l'any 2012, quan la retallada va ser del 5,2% interanual. La reducció de plantilla seria lleugerament menor en cas que el Sabadell no formi part de cap operació de concentració i que els 5.000 empleats de l'entitat i el BBVA que els analistes consideraven que serien excedents, es mantinguessin.
Preocupació màxima entre els treballadors
Tot i que les retallades no són noves al sector –des del 2009 s'han eliminat prop de 70.000 llocs de treball, segons les dades d'afiliació a la Seguretat Social- les reestructuracions preocupen als treballadors. "Els anuncis d'ara sobrepassen els pitjors moments de la crisi financera", assegura Víctor Miravete, responsable estatal del sector financer de la Unió General de Treballadors (UGT). I si bé és cert que la pandèmia ha tingut un impacte significatiu en el balanç dels bancs, els sindicats no acaben d'entendre algunes actituds dels directius. "Fa uns mesos que els consellers delegats ens donaven les gràcies pel nostre esforç i dedicació durant la pandèmia, i ara ens ho compensen en forma d'expedients de regulació d'ocupació", lamenta Miravete. Per altra banda, el representant sindical d'UGT és conscient que la digitalització avança, però també creu que algunes entitats s'estan precipitant. "Ens dóna la sensació que alguns bancs estan avançant més de pressa en els plans de reestructuració que no pas en digitalització", alerta.
La situació també és diferent per a cada grup d'edat. En aquests processos de reestructuració, sindicats i experts coincideixen en distingir-ne tres: els joves de menys de 35 anys, els treballadors d'un perfil més 'senior' que sobrepassen els 50 anys i el col·lectiu d'entre 35 i 50 anys. Pel professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra, Xavier Freixas, el grup que hauria d'estar més preocupat és el darrer. "Si ets jove i tens una bona formació, és més fàcil reciclar-se, i si et trobes prop de la jubilació, tampoc tens massa opcions", comenta. "El que més m'amoïna és la gent que ja acumula una carrera prou important a la banca i a qui li és més complicat reciclar-se", afegeix Freixas.
Des dels sindicats alerten que casos com el Santander preocupen especialment, ja que diversos treballadors d'entre 35 i 50 anys podrien veure's afectats per l'ERO anunciat. Cal recordar que l'entitat amb seu a Madrid va completar a principis de 2020 una retallada de més de 3.000 llocs de treball a l'Estat, la meitat dels quals es van produir per la via de les prejubilacions.
Expectació per les condicions dels expedients en l'escenari post-pandèmia
Una altra de les preocupacions dels treballadors del sector bancari rau en les condicions dels plans de prejubilació i els expedients. "Tradicionalment, les condicions que hem aconseguit han estat suficientment bones perquè els canvis de vida laboral no suposin un trasbals", sosté el responsable del sector financer de Comissions Obreres, Joan Sierra.
Ara, els sindicats noten una "pressió" per part de les entitats, que volen reduir les indemnitzacions i els complements derivats dels acomiadaments. "Això ja no es deu exclusivament a la pandèmia, però esperem que els canvis siguin petits", comenta Sierra. "Al cap i a la fi, si no es mantenen unes condicions adequades, no es produirà un procés de sortida que sempre volem que sigui voluntari", conclou.
Catalunya, una de les comunitats més afectades
Malgrat que les entitats encara no han facilitat dades de l'afectació per territoris –únicament ho ha fet el Sabadell- des dels sindicats asseguren que Catalunya serà un dels territoris més afectats per les retallades. "L'afectació al territori serà de les més importants de l'Estat, per no dir la més important", apunta Sierra. La xifra de treballadors en perill s'incrementaria de forma notable si hagués acabat prosperant la fusió entre el BBVA i el Sabadell. A Catalunya, el BBVA té sota el seu paraigua sis de les deu antigues caixes catalanes (Catalunya, Tarragona, Manresa, Sabadell, Terrassa i Manlleu), mentre que el Sabadell va quedar-se amb Caixa Penedès.
Per altra banda, els precedents apunten a una major retallada de plantilla lluny de l'àrea metropolitana de Barcelona. Segons les dades del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, el sector bancari català ha reduït un 20,2% el nombre de treballadors entre 2009 i 2020, un ritme superior a la mitjana espanyola (-17,8%). No obstant això, la caiguda de l'ocupació a Barcelona ha estat del 17,4%. A les demarcacions de Tarragona i Girona, en canvi, la caiguda ha estat del 36,1% i del 32,2%, respectivament, mentre que la davallada a Lleida ha estat del 29,6%.
Un futur amb més retallades
Bona part de les retallades al sector bancari es concentraran el 2021, però els experts apunten que els acomiadaments seguiran. "Hi haurà molta afectació aquest any, però la digitalització seguirà creixent i els acomiadaments es mantindran", defensa Freixas. No obstant això, el professor emèrit de la UPF també indica que el sector apostarà per la contractació de nous perfils com ara informàtics, físics o matemàtics, fins ara poc habituals a les entitats.