Els magistrats del Suprem han iniciat cap a les 11 del matí la reunió per debatre el desenllaç de l'embolic hipotecari, que ha de resoldre qui pagarà a partir d'ara l'impost de les hipoteques, si els bancs o els clients; i en cas que s'inclinin per la banca, també cal decidir si hi ha retroactivitat o no en aquesta nova sentència. Amb tot, podria passar que la decisió no es prengués avui, ja que la situació és delicada, i des del Suprem asseguren que el veredicte es podria allargar. 

El ple està format per 31 magistrats però tres no assisteixen a la sessió extraordinària. Per tant, la decisió la prendran 28 magistrats. Tots ells poden intervenir a la sessió extraordinària, que es preveu llarga, i fins i tot podria ser que la decisió no es conegui aquest dilluns. Segons fonts del tribunal, està previst que el Suprem emeti un comunicat amb la decisió que adoptin.

Les opcions del Suprem

El Tribunal pot analitzar la sentència, però no la pot canviar. Tot apunta que la decisió final seguirà en la línia que és el banc qui ha de pagar l'impost d'actes jurídics documentats (AJD), però cal definir si hi ha retroactivitat. En cas que es decideixi que n'hi ha i que, per tant, els clients poden demanar que se'ls tornin els diners de l'AJD ja abonat, i ho demanarien a les administracions de les comunitats autònomes, que són les que tenen transferit aquest impost. 

Al mateix temps, es podria donar el cas que les CCAA demanessin als bancs que paguessin ells el que ara haurien tornat als clients de les hipoteques, en concepte d'impost AJD retroactius. Tot i que la xifra que haurien d'assumir les entitats bancàries dependrà dels anys de retroactivitat, se sap del cert que pot suposar una gran quantitat de diners -s'ha arribat a parlar de xifres similars a les d'un rescat bancari-. 

L'estratègia dels bancs

En vistes de les possibles conseqüències, els bancs també han donat el seu missatge a través dels mitjans de comunicació. Coincidint amb les presentacions de resultats de diverses entitats la setmana passada, en ple embolic del Suprem i les hipoteques, la banca va deixar anar el missatge que "és una sentència injusta". Sobretot, del que es queixen els bancs és de la opció que existeixi retroactivitat, ja que asseguren que "nosaltres hem complert la norma, i no és just que ara se'ns castigui per haver-ho fet". A més, al·leguen també a que una norma fiscal no pot ser retroactiva perquè genera una gran inseguretat jurídica. 

Amenaces, pressions i incertesa

Recordem que tot aquest embolic va venir donat per una mala gestió de la decisió. La publicació de la sentència i la posterior congelació -el dia següent- per part del Tribunal Suprem és quelcom que no té precedent, i l'òrgan judicial ha estat fortament criticat per aquesta "mala gestió". Fins i tot Carlos Lesmes, el president del Tribunal Suprem, va admetre que "no s'havia portat bé el cas de les hipoteques"

I no només això. El cas hipotecari toca tants fronts que ha encès clients, bancs i fins i tot la política. La sobtada congelació després que els bancs perdéssin amb força a borsa per la nova sentència va aixecar el debat sobre la independència de les decisions del Suprem i el poder, o fins a quin punt hi havia hagut pressions entre la banca i la justícia. Fins i tot Podemos es va querellar contra el jutge que havia aturat la sentència de les hipoteques, al·legant "un delicte de prevaricació judicial". Una querella, però, que el Suprem va arxivar al cap de poc. 

Encara avui Podemos s'ha tornat a fer sentir, cridant a mobilitzar-se en cas que "el Suprem cedeixi als interessos dels bancs", en paraules de Pablo Echenique. Amb tot, només queda esperar per veure què decideix el Suprem. 

Antecedents

El passat 18 d'octubre, tres sentències van canviar el criteri del Tribunal Suprem sobre l'impost d'actes jurídics documentats (AJD) i van fixar que l'havia de pagar el banc. En canvi, al febrer havien dictaminat que havia de fer-ho el client. La decisió va tenir fortes conseqüències a la banca i a la borsa, motiu pel qual, al·legant les conseqüències "econòmiques i socials" de la nova decisió, el dia 19 d'octubre el president de la Sala Contenciosa-Administrativa, Luís María Díez-Picazo, va optar per frenar la sentència i convocar aquest ple.

Com era d'esperar, just després de congelar la decisió, les pèrdues dels bancs a borsa van començar a frenar; de totes maneres, la notícia va fer perdre als bancs més de 5.600 milions d'euros, i en el total de la setmana després del 18 d'octubre -setmana acompanyada de la incertesa amb el tema hipotecari- la banca espanyola va patir caigudes en les seves cotitzacions d'entre el 9% i el 20%. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat