L'Institut Coordenades considera un "despropòsit" motivat per "la deriva confiscatòria i populista" del Govern la conversió en permanent de l'impost a les energètiques, decisió que sosté que, si es confirma, suposarà "un cop per a la butxaca de tots els espanyols".

L'anàlisi "politicoeconòmica especial" de l'Institut Coordenades per a la Governança i l'Economia Aplicada per avaluar les polítiques governamentals, les dinàmiques polítiques i l'entorn institucional que influeix en l'economia espanyola indica que el juliol de 2022 "es va saber que el Govern volia gravar amb un impost temporal els beneficis extraordinaris de les grans companyies energètiques, així com un altre a les grans entitats financeres, justificat llavors per l'esforç financer per recolzar l'economia en la pandèmia".

Apunta que l'excusa per escometre la mesura era que "els beneficis els arribaven a les empreses caiguts del cel, ignorant per complet les altes inversions que han d'escometre les companyies energètiques, així com el grau d'alçament que han de gestionar i la complicada gestió de riscos, a més d'una pressió regulatòria insòlita".

Per a l'Institut Coordenada, "la mesura és certament qüestionable" perquè assegura que "imposa tributs de la nit al matí sense una altra base legal que el populisme, violentant els principis constitucionals i hacendísticos i incrementant en gran manera la inseguretat jurídica, amb la inevitable erosió de l'entrada de capitals en l'economia" i afegeix que el Govern "critica uns 'beneficis caiguts del cel' per una d'operativa totalment ordinària i passatgera.

Igual com les energètiques es van veure presumptament afavorides per l'increment dels preus del gas i l'electricitat arran de la guerra d'Ucraïna, i els bancs per les pujades de tipus d'interès, no es va dir res quan el preu de l'electricitat, del gas o del cru han caigut amb força, de la mateixa manera que es va guardar silenci els sis anys que la banca ha hagut de suportar tipus d'interès negatius".

A més, diu que aquesta decisió penalitzaria la facturació, "un nou concepte tributari, no els beneficis (sent això una mica ja més que discutible), pel que es castiga l'operativa ordinària, d'una manera que repercuteix en l'activitat de les empreses, en l'estabilitat dels llocs de treball i en els legítims resultats que esperen d'una bona gestió milions d'accionistes". I afegeix que, "evidentment, treu rendes de l'economia, amb un càstig que resta inversions i acaba repercutint d'una forma o l'altra en els clients."

Així mateix, critica als grups de l'oposició "que es fan cridar conservadors matisant que cal gravar sobre beneficis, no facturació, com a gran diferència i que no fan crides a la seva supressió", entre ells al PNB, del qual diu que "està basant la iniciativa perquè ho ha concertat amb l'Executiu a qui dona suport, malgrat que la mesura tindrà un efecte demolidor en dos dels grans contribuents bascos: Petronor (Repsol) i Iberdrola".

Tanmateix, indica que "hi ha certes expectatives amb l'opció catalana", amb referència a Junts, la formació que lidera l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, perquè diu l'anàlisi de l'Institut Coordenades que "està històricament en contra d'aquest tipus de mesures (no oblidem que, encara que nacionalista, es tracta d'un partit de naturalesa liberal conservador). Ja ha aconseguit fer marxa enrere a la reforma de la normativa de lloguers en el Congrés i se sap que tampoc no és partidària de perjudicar els fons d'inversió, com s'ha deixat caure de manera inequívoca des de la vicepresidència de l'Executiu. Però també haurà de manejar l'eterna martingala política: vetar decisions del soci de Govern sembla fer el joc a l'oposició i pesen més aquestes variables que el bé comú".

Assenyala en Institut Coordenadas que "el Govern demostra amb la voluntat mai dissimulada de fer permanent l'impost a les energètiques que li importa molt poc en realitat la transició ecològica i la competitivitat d'Espanya. Són conceptes que menysprea, malgrat una dialèctica utilitzada amb ells en repetides ocasions, clarament sense continguts ni projecte. Semblés haver-hi més un component d'eventual revenja a les companyies. Només cal recordar l'hostilitat mostrada amb el canvi de seu de Ferrovial. En aquest cas, Repsol, entitat que ha avisat en repetides ocasions que no implementarà inversions en Espanya, o les farà en altres parts, si continua la fustigació. La curtesa de mires polítiques és enorme".

A més, afegeix que "aquest impost energètic ataca a la línia de flotació del centre petroquímic de Tarragona. A la província catalana, Repsol té dues grans inversions de futur plantejades: l'Ecoplanta (800 milions d'euros d'inversió) i l'electrolitzador més gran d'Espanya a Cartagena, per produir hidrogen renovable (150 MW de capacitat i més de 300 milions d'euros d'inversió). Amb l'impost no es durien a terme i no hi hauria transició energètica possible a Catalunya, una regió que té uns enormes dèficits d'inversió en la matèria. Si ens preguntem allò que pesa en la facturació del sector energètic la transició a la descarbonització, podríem arribar a la conclusió que penalitza".

Davant d'aquestes conclusions assegura que Junts "haurà de fer un exercici de responsabilitat i veure fins on arriben els acords polítics i la destinació de la població catalana. Sense energia, no hi ha futur" i agrega que Endesa i Naturgy "alerten que el gravamen els costa al voltant de 300 milions d'euros a cada una, la qual cosa genera incertesa sobre futurs projectes. Iberdrola, per la seva part, ha calculat un impacte d'uns 200 milions d'euros, la qual cosa ha portat l'empresa a revisar els seus plans a Espanya.

Segons Jesús Sánchez Lambás, vicepresident executiu de l'Institut Coordenades, "les empreses suporten impostos sobre els seus beneficis i costos socials dels seus empleats. A més d'altres càrregues indirectes, regulatòries i de transformació a la descarbonització. Penalitzar-les amb impostos literalment caiguts del cel per la seva facturació ordinària no només és una mica confiscatòria i arbitrari, és absolutament lesiu per a l'economia, per tal com foragita el capital i, per tant, les inversions, que tant necessita el nostre país, la prioritat dels quals hauria de ser rebaixar la factura energètica".

I acaba dient que "el que necessita Espanya és un model energètic que garanteixi l'energia barata, el subministrament i una transició adequada que només s'aconseguirà amb inversió. Per a això, cal facilitar l'activitat als grans operadors, que són els que generen riquesa i els únics capaços de desenvolupar aquest model eficaçment. Imposar-li impostos a la facturació és llastar el futur de l'economia i, per tant, de la societat espanyola".