L’altre dia, em van passar unes fotos d’un esmorzar de forquilla al Cafè de la Rambla del Prat de Llobregat que feia molt de goig i, és clar, avui, tres dies més tard, no me n'he pogut estar: he agafat el cotxe per fer-hi cap i veure què s'hi cou. El cafè està situat al carrer Anselm Clavé —que tothom anomena la Rambla—, a tocar de l’ajuntament i el mercat. Ja m’ho deia el meu amic, que al Prat la gent matina molt. El local és ben ple a primera hora, i al llarg del matí es va tranquil·litzant la cosa, però quan arriben les onze, s’acaben els esmorzars i el personal comença a preparar el menú del dia.
La història del Cafè de la Rambla ompliria més d’un llibre, perquè aviat arribarà a un segle de vida, que es diu aviat. Actualment, són l'Eli i en Josep, nascuts al Prat, qui gestiones el negoci —net, ell, dels fundadors i alhora tercera generació al capdavant de l’establiment. En Josep mana a la cuina i es baralla diàriament amb les cassoles, les olles i les paelles per preparar aquella cuina de sempre. L'Eli, per la seva banda, s’ocupa del menjador, que, per cert, és una meravella digna d’estar a museu d’història, amb les seves parets amb les motllures originals i les fotografies antigues del local, que ens recorden èpoques passades.
Llegeixo a la pissarra penjada al fons del menjador que avui tenen callos, mandonguilles, capipota, xurrasco i ous ferrats amb cansalada. Altres dies pots tastar també el bacallà, els peus de porc o la botifarra amb mongetes.
L'Imma, que fa mitja vida que treballa a La Rambla, em serveix un platàs de callos fumejant que, per l’aroma que desprenen, ressuscitarien un mort. De fet, és el plat estrella de la casa i el cuinen cada dia de la setmana. Certament, amb aquesta tripa de vedella n'hi ha per sucar-hi pa, i és el que faig amb el pa que compren al forn de tota la vida, que és cruixent i té aquell gust dels pans d’abans d’aparèixer les maleïdes franquícies. Els remullo, com ha de ser, amb uns gots de vi amb gasosa, perquè ja ho diu la dita, "A Roma fes com els romans", i aquí tothom beu el mateix. De fet, els de les taules del costat ja s’ha cardat el vi amb gasosa i van pels destil·lats.
Comprovo amb alegria que la clientela, majoritàriament, són veïns del Prat. Tothom es coneix i es respira aquell ambient de bar de poble tan difícil de trobar i que tant trobem a faltar. Els dijous i els divendres, però, apareixen molts ciclistes que estan de ruta i aprofiten per recarregar forces amb els ja famosos esmorzars de forquilla de La Rambla.
Per arrodonir-ho, dins del cafè, hi ha un petit pati molt acollidor on la parròquia, una vegada estan ben tips, fan el cigarret, si convé, i el cafetó amb quatre gotes o directament —com dèiem— la copeta.
Si els esmorzars són bons, no us perdéssiu pas el menú del migdia a la Rambla, ja que és imbatible, al preu de 15 €. Riu-te’n tu de l’oferta a la ciutat de Barcelona. Avui, per exemple, en Josep està preparant amanida, escalivada, espàrrecs amb maionesa, faves a la catalana, carxofes del Prat al forn i paella de primer, i de segon, pollastre al forn, fricandó, galtes, popets amb salsa i llobarro a la planxa. Com veieu, fan cuina tradicional catalana molt variada. No m’estranya que omplin cada dia de dilluns a divendres, ja que el cap de setmana descansen merescudament. Es proveeixen de carn, peix, verdures i fruita al mercat municipal del Prat, que el tenen a tres minuts i hi troben tot el que els cal.
El Café de la Rambla del Prat manté viva la tradició de la cuina casolana i els esmorzars de forquilla, amb producte fresc i preus populars
Ves per on, la batllessa és una de les clientes habituals que els visita setmanalment per dinar amb altres companyes del consistori, o no, possiblement per la la proximitat, però segur que també pel menjar que hi donen i el tracte que dispensen.
Abans de marxar, l’Eli em pregunta si no els havia visitat abans, i en dir-li que no, m’engalta: Doncs ja vas tard! Ja ho sabeu.