La crisi econòmica i alimentària derivada de la guerra d'Ucraïna ha fet replantejar el model actual de subministrament de primeres matèries. El continent africà és el més castigat en aquest context on la falta de cereals del que, des de sempre s'ha conegut com el graner d'Europa, ha fet trontollar l'estabilitat social i l'ordre mundial. Malgrat la progressiva obertura a donar sortida a les tones de cereals paralitzats pel president rus, Vladimir Putin, les conseqüències encara són palpables i porten a nous replantejaments econòmics a qualsevol país.

En el cas de Catalunya, Santi Caudevilla, agricultor responsable del cereal i membre representant de la Unió de Pagesos, assegura que l'autoabastiment al nostre territori és possible: "Tota la població catalana podria viure només amb la farina que es conrea i produeix aquí". Així doncs, quin és el problema, tenint en compte que la possibilitat de cobrir aquesta necessitat és factible? Caudevillas ho té clar: la política i la legislació vigent.

Santi Caudevillas, Unió de Pagesos

"Se'ns demana, sovint, fer cultius no viables"

"Hi ha una incoherència en les normes si mirem la realitat global. De tota la vida, han existit les rotacions de cultiu". Amb aquest sistema, Caudevillas assegura que "és una manera de conservar la terra" i complir amb la demanda actual, però és crític: "Els polítics, ja marcats des de la Unió Europea, prefereixen convertir un tros de terra en un jardí i això no permet que les explotacions tinguin viabilitat". I posa un exemple recent dels darrers temps: el gira-sol o l'alfals. Veure hectàrees de camps de color groc s'ha convertit, en molts casos, en un atractiu per les xarxes socials encara que, més enllà d'això, ha generat dubtes la seva rendibilitat: "El mercat no ho demanava però es van implementar i van obligar a conrear-la se se ser, d'entrada, rentables".

D'altra banda, s'han de sumar altres factors que també han marcat en el conjunt de l'Estat espanyol. La falta de pluges els mesos de setembre i octubre passats, sumada a les gelades d'abril, han reduït a la meitat el nombre de parcel·les. En aquest aspecte, Caudevilla torna a ser crític: "Moltes vegades se'ns demana que fem tres cultius i en èpoques que ja no toca o que per meteorologia no ens ho permetia i, per tant, no eren viables".

La força legislativa de la UE

En el llistat de respostes a la pregunta plantejada en el títol, hi ha un altre factor a tenir en compte: el tractament que es fa dels camps. La política de la Unió Europea aposta per l'eliminació progressiva dels transgènics, però també ha donat una conseqüència nefasta segons Caudevilla: "Aquí no es pot conrear res, però no s'ha tallat el subministrament de fora i es crea una competència deslleial amb l'entrada d'aquests productes procedent dels Estats Units o l'Argentina i sense els controls que aquí aplicaríem. Hem estat una moneda de canvi". I en la crítica cap als governants, se suma un tercer factor incontrolable: el canvi climàtic. "Amb una sequera que va des de Finlàndia fins el Marroc, sumat a les traves burocràtiques, és insostenible plantejar-se guanyar-se la vida al camp, però la capacitat per conrear, produir i subsistir continuar sent vigent".

En darrera instància queda les polítiques que aplica el Govern de la Generalitat. En aquest sentit, Caudevillas subratlla que està condicionada, en gran part, al que marca la Comissió Europea tot i que admet que, "les conselleries, més enllà de tenir bons o mals representants polítics, depenen dels equips tècnics i gràcies a ells pots aplicar un projecte de forma exitosa o nefasta".

La via de la sostenibilitat

En la seva lluita contra el canvi climàtic i la degradació del medi ambient, la Comissió Europea (CE) està impulsant l'anomenat Pacte Verd Europeu per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 55% fins al 2030 i aconseguir la neutralitat climàtica en 2050. En línia amb aquests objectius, la CE ha llançat l'estratègia enguany 'De la granja a la taula'; a nivell alimentari que planteja ampliar al 25% la superfície agrària europea dedicada als cultius ecològics i reduir l'ús de fertilitzants en un 20 % i el de fitosanitaris i antibiòtics en un 50 % per al 2030. La nova Política Agrària Comuna (PAC) per al període 2023-2027 incorpora més exigències ambientals. Però hi ha recels. 

El membre de l'Executiva de la Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos (COAG), Andoni García, considera que s'han de donar força canvis per assolir els objectius de la Comissió, per a la qual cosa reclama suport econòmic i una  nova política de preus  que permeti reflectir els costos de producció i evitar que es continuïn externalitzant. Sobre l'augment de la superfície ecològica, sosté que s'han de  posar mitjans i campanyes  per tal de fomentar el consum d'aquests productes entre la població. 

La pagesia, enfadada

El director dels Serveis Tècnics de Cooperatives Agroalimentàries d'Espanya, Gabriel Trenzado, creu que manquen indicacions sobre com canviar de model productiu, finançar les reformes i assolir resultats abans del 2030. "S'han establert uns grans objectius a assolir, però realment  no tenim la resposta de cap a quin model hem d'anar , més enllà de les indicacions donades al sector pel que fa a reduir les substàncies actives o limitar les produccions", afirma.

I en aquesta línia, també se suma Unió de Pagesos. Les darreres protestes aquest estiu dels agricultors dels Països Baixos i d'altres que s'han sumat de forma més tímida, com a França, són la mostra clara que la resposta al canvi climàtic per part de la Unió Europea va per una banda i la dels agricultors del continent per una altra. I en el mentrestant d'aquest canvi, l'impacte d'una guerra encara ha fet més evident la mancança d'entesa i coordinació per donar una resposta a una crisi global. Una resposta que, els mateixos agricultors, asseguren que es pot donar de forma pròpia.