Any de turbulències pels mercats espanyols. L’evolució de la borsa és un bon indicador de l’actualitat d’un país, d’un continent i fins i tot de l’economia global. L’Ibex-35, el principal índex borsari espanyol que incorpora les 35 empreses espanyoles més importants -entre les quals, set de catalanes- és, com tot a la borsa, molt fluctuant i reaccionari a canvis polítics i econòmics. És per això que molts missatges unionistes es focalitzaven en com reaccionarien els mercats borsaris amb la situació política entre Catalunya i Espanya; una reacció que no ha estat ni el “caos” ni la “catàstrofe” que s’augurava. Per contra, la inestabilitat a la política espanyola, amb la moció de censura a Mariano Rajoy, va incidir fortament a la borsa espanyola. 

Des que el procés català va agafar força, els missatges negatius i els mals pronòstics per l’economia espanyola i catalana es van fer virals. Les xifres ja han desmentit la caiguda de l’economia catalana, que creix a ritmes superiors al 3% i ja encadena més de catorze trimestres amb aquesta tendència. Amb tot, és cert que la marxa d’empreses va ser un cop dur per l’estabilitat econòmica i l’atracció d’inversions, però les xifres indiquen una ràpida recuperació.

La "catàstrofe", desmentida

Diverses personalitats i alts càrrecs del panorama econòmic i empresarial havien vaticinat una “catàstrofe” si el referèndum tirava endavant, com és el cas del president de les cambres de comerç d’Espanya, José Luís Bonet, que assegurava que la independència seria “una catàstrofe per Catalunya, Espanya i Europa”. Més endavant, l’Executiu de Mariano Rajoy va posar en marxa un decret-llei el 7 d’octubre per facilitar el trasllat d’empreses fora de Catalunya, que va prosseguir amb la marxa de seus de diverses empreses catalanes importants cap a Madrid o València, principalment. Uns trasllats que, tot i que van alimentar els discursos unionistes que alertaven de “caos” per culpa del procés, no han suposat menys creixement a Catalunya ni menys llocs de feina. Però com ha reaccionat la borsa amb el procés?

Hi havia una visió catastròfica i al final l'impacte ha estat molt més petit del previst"

“Hi havia una visió catastròfica i al final, l’impacte va ser molt més petit del previst”, assegura Montserrat Casanovas, presidenta del Fòrum d’Economistes en Mercats Financers del Col·legi d'Economistes. “És cert que es va donar certa incertesa borsària”, explica Casanovas, “però una incertesa de baixa intensitat”. Amb tot, diu, “va ser un xoc molt puntual”. I és que, a mode de resum, la borsa és volàtil i molt reaccionària "sobretot a canvis internacionals". 

 

El procés, moderat a l’Ibex

Des de mitjans del 2017 l’Ibex ha estat una muntanya russa. I és que el curs 2017-2018 ha estat ple de sorpreses, no només a nivell català sinó també a nivell estatal, amb la moció de censura a Mariano Rajoy, la pujada al poder de Pedro Sánchez, la corrua de mastergates i tants altres alts i baixos dins i fora de la Moncloa. I no només aquí: cal tenir present que qualsevol turbulència a Europa i als Estats Units, i fins i tot a altres continents, fa trontollar els mercats. Desenvolupem.

6-S, 7-S i 11-S; dates clau però invisibles

2017, un estiu difícil. Amb els atemptats a Barcelona i Cambrils del 17 d'agost, l'Ibex va caure lleugerament durant tres dies, però la remuntada va venir aviat, fent-se poc visible a la borsa espanyola. Els plens preparatius del referèndum per la independència dels dies 6 i 7 de setembre van crear un gran rebombori mediàtic, però en els mercats, l'afectació va ser minúscula. Parlem de dues jornades maratonianes al Parlament, que van començar a primera hora del matí i van acabar entrada la matinada, en què el repte era el de donar empara legal a la votació de l'1-O.

La setmana de l'11 de setembre, amb la manifestació massiva de l'ANC, els mercats no només no ho van notar sinó que van pujar. De fet, el dia 11 de setembre del 2017, l'Ibex va pujar un 1,9%, l'increment més elevat de tot el mes de setembre de l'any passat. Els dies posteriors, l'augment va ser del 0,11% el dia 12 i del 0,34% el dia 13. Una Diada massiva però invisible a l'Ibex. 

 

El 'post 1-O' i la fuga de seus

El dia 1 d'octubre es va fer el referèndum a Catalunya, en què les imatges de violència per part de la Policia i la Guàrdia Civil als civils i els múltiples impediments per votar es van fer virals arreu del món. El dia 1, però, era diumenge, dia en què la borsa tanca, i per tant les reaccions no es van poder veure fins l'endemà. La primera setmana després del referèndum 1-O l’Ibex va caure un 1,6%, coincidint amb el 7 d'octubre, dia en què l’Executiu va publicar al BOE el decret-llei que facilitava el trasllat de les empreses, i en què entitats importants van decidir portar les seves seus socials fora de Catalunya. Amb tot, la "catàstrofe" no va ser tanta, ja que pocs dies després, l'índex es va recuperar un 1%. 

 

Segons l'economista, les empreses que van marxar -sobretot els bancs- ho van fer perquè "el diner és molt covard, i el trasllat es va fer per donar confiança als clients i accionistes". Amb tot, però, "la fuga de seus va tenir una incidència mínima a la borsa".

Tal com explica Casanovas, "del 2 d'octubre a l'1 de novembre l'Ibex va augmentar un 3%, tot i que amb alts i baixos". Entre aquestes dates es va produir la votació al Parlament i la proclamació d'independència del 27 d'octubre, en què la borsa va caure un 1,4%, xifra que va remuntar la jornada següent amb un augment del 2,4%. 

La caiguda de Rajoy: Caos a la borsa

La sorpresa de la moció de censura a Rajoy i la posterior presa de possessió de Pedro Sánchez va revolucionar els mercats, fent caure l’índex de la cota dels 10.000 punts que havia aconseguit mantenir fins aleshores, una marca que ja no ha recuperat.

La incertesa política per la moció a Rajoy va enfonsar l'Ibex més del 6% en cinc jornades" 

De fet, des que es va començar a parlar d'una possible moció de censura el 23 de maig, la borsa ho va notar. El dia 25 d'aquest mes, després de les declaracions de Pedro Sánchez deixant també oberta la possibilitat d'eleccions si ell guanyava la moció, l'índex va perdre 300 punts en qüestió de minuts. El moment d'incertesa política a Espanya va afectar directament a la borsa, especialment als bancs. L'enfonsament de l'Ibex va durar fins el dimarts 29 de maig, amb unes caigudes acumulades del 6,19% en només cinc jornades. Unes caigudes que van venir acompanyades d'un augment disparat de la prima de risc espanyola. Després de la moció i la presa de poder de Pedro Sánchez, l'índex es va tornar a estabilitzar en certa mesura, però ja no ha recuperat -fins el moment- la cota del 10.000 punts.

 

“Del 2 d’octubre al 31 de desembre del 2017, l’Ibex va caure un 2,7% amb lleugeres volatilitats”, explica Casanovas, una caiguda que podria arribar a alarmar, però cal tenir en compte que de l’11 de maig del 2018 a dia d’avui, setembre del 2018, “l’índex espanyol ha caigut fins a un 9,7%”, argumenta l'economista. 

Europa i Wall Street, protagonistes

Les fluctuacions a la borsa són molt sensibles a moviments internacionals. Una de les caigudes més fortes de l'any es va donar també a finals de maig per la caiguda del bo a Alemanya, que va comportar un fort moviment al deute alemany, un factor que va generar caos a les borses europees, i un increment de les primes de risc d'Espanya, Itàlia, Portugal i Grècia. Aquest dia, l'Ibex queia un 3% i la prima de risc espanyola pujava més de 28 punts fins als 146 punts bàsics.

És impossible saber del cert quina afectació han tingut realment els temes domèstics a l'Ibex. Pesen molt més les decisions internacionals que les nacionals"

Cal tenir en compte que el veritable referent borsari mundial és Wall Street. “Si Wall Street cau, tots cauen”, explica J.M.Garayoa, l’analista de mercats d’El Nacional. Així doncs, l’índex s’ha mogut també en funció de Wall Street i el clima de relativa estabilitat ha estat arrossegat per la bonança dels beneficis de les empreses nordamericanes. I és que l’economia nordamericana ha obtingut una variació interanual del 4,1%, i els experts preveuen un creixement mínim del 3% pels propers tres anys.

Un altre exemple de fluctuacions per qüestions internacionals ha estat la crisi de la lira turca durant les primeres setmanes d'aquest darrer agost, en què la divisa turca arrossegava unes pèrdues de més del 40% del seu valor des d'inicis del 2018, cosa que va influir també en els mercats espanyols, arrossegant l'Ibex amb pèrdues de més de l'1,2%. En aquest cas, va ser el BBVA el valor que es va veure més afectat per la crisi turca, per la seva alta exposició al país. 

Lliçons apreses

Els mercats són globalitzats, i cal tenir molt en compte què passa fora per analitzar què passa aquí. "Tenen molt més impacte els temes internacionals que els domèstics", explica Casanovas, i més "tenint en compte la pròpia composició de l'Ibex". I és que es tracta d'un índex "en què les empreses que hi tenen més pes són molt més sensibles a canvis globals". Parlem sobretot de bancs i multinacionals, per qui canvis en els mercats de divises, les polítiques proteccionistes de Donald Trump o tremolors a Wall Street hi tenen una incidència estrepitosa. 

Així doncs, la presidenta del Fòrum d’Economistes en Mercats Financers explica que "és impossible veure quina afectació han tingut realment els temes domèstics" com el procés, ja que "pesen molt més les decisions internacionals". "De totes les previsions catastrofistes, no se n'ha acomplert cap", acaba l'economista.