Dues lleis, la del Referèndum i la de Transitorietat Jurídica. I dues jornades maratonianes al Parlament, que van començar a primera hora del matí i van acabar entrada la matinada. El repte era el de donar empara legal a la votació de l'1-O, i el camí no va estar exempt d'obstacles. L'ambient va estar molt crispat durant 48 hores, de les més tenses que es recorden a la cambra catalana.

Probablement la imatge més recordada d'aquells dies sigui la de mig hemicicle buit, després que els diputats unionistes l'abandonessin a l'hora de votar i que els parlamentaris del PP deixessin banderes espanyoles i senyeres als seus escons. Però el que va veure’s al ple de la cambra, retransmès en directe, va ser només la punta de l’iceberg. On va gestar-se el polèmic ple del 6 i el 7 de setembre va ser entre bambolines, fora de la mirada de les càmeres.

Debats repetitius i encallats en arguments jurídics, xoc de legitimitats, amenaces de responsabilitats penals... Les actes de les reunions de la Mesa i la Junta de Portaveus d’aquells dies, a les quals ha tingut accés El Nacional --en total 58 pàgines--, reflecteixen fins a quin punt va arribar la tensió.

Per una banda, la majoria independentista va forçar la interpretació del reglament de la cambra per saltar tots els torpedes de l’Estat espanyol per poder posar les urnes l’1-O. Per l’altra, la minoria unionista va recórrer al filibusterisme i fins i tot va saltar-se el reglament al qual apel·lava per tractar d’impedir que es donés empara legal al referèndum.

Durant els dos dies de ple, la Mesa va reunir-se fins a 13 vegades i la Junta de Portaveus 10.

En aquells dos dies de ple, va fer-se coneguda l’expressió de la presidenta Carme Forcadell “per què em demana la paraula, senyor Carrizosa?”. Sense anar més lluny, a petició de l'unionisme, la Mesa va haver de reunir-se fins a 13 vegades. La Junta de Portaveus, deu cops. L’oposició va arribar a presentar 15 peticions de reconsideració contra acords de la Mesa. El PSC i el PP també van presentar recursos d’empara davant del Tribunal Constitucional. El resultat de tot plegat: un ple que va plasmar l’inici del xoc institucional amb un Estat espanyol disposat a molt per a confiscar urnes i paperetes.

També ha tingut conseqüències penals. La llavors presidenta del Parlament, Carme Forcadell, avui es troba en presó cautelar sense fiança. Els membres sobiranistes de la Mesa són investigats per desobediència per part del Tribunal Suprem. També el secretari tercer Joan Josep Nuet, dels comuns, que va votar en contra de les dues lleis en el ple, però que no va obstaculitzar-ne el seu debat. Només se n’han salvat el vicepresident segon José María Espejo-Saavedra (Ciutadans) i el secretari segon David Pérez (PSC), que s’hi van oposar.

Amb el TC a sobre

Per entendre tot el que va passar el 6 i 7 de setembre del 2017 al Parc de la Ciutadella cal remuntar-se al febrer d’aquell mateix any, quan el grup de Junts pel Sí va registrar una reforma del reglament del Parlament. L’objectiu era el d’introduir la tramitació per lectura única, una “via express” que, per acord de dos grups, permetria saltar-se tots els tràmits parlamentaris i aprovar les lleis de desconnexió en un sol debat. La voluntat era la d'intentar driblar l'ofensiva de l'Estat. La reforma va ser aprovada el juliol, abans de vacances.

Però el Tribunal Constitucional va suspendre immediatament la reforma, després que el govern de Rajoy la impugnés, fent ús de l’automatisme que ho permet. Això va fer que, durant el ple del 6 i 7 de setembre, l’independentisme hagués de recórrer a una altra via. Un cop passat el temporal, el novembre, el TC va avalar la reforma del reglament, dient que la lectura única era constitucional si es respectava el tràmit de la introducció d’esmenes (que va respectar-se igualment).

El TC va avalar posteriorment la reforma del reglament que no va poder ser utilitzada el 6 i 7 de setembre perquè estava suspesa cautelarment.

De fet, l'ombra del Tribunal Constitucional va estar present durant les dues jornades. Durant les reunions de la Mesa i la Junta de Portaveus, el secretari general i el lletrat major del Parlament van remetre's en diverses ocasions a les advertències fetes per l'alt tribunal espanyol. Ja durant la primera reunió de la Mesa, van donar lectura a un escrit conjunt que advertia que la llei del Referèndum i la de Transitorietat es podien veure afectades per diverses interlocutòries del TC. Els grups unionistes també s'hi van aferrar.

L'objectiu de JxSí i la CUP era agilitzar els tràmits per evitar les urpes del govern espanyol a través del Tribunal Constitucional. Va durar poc, perquè el mateix 7 de setembre, unes hores després de l’aprovació per part de la majoria de la cambra, el TC va suspendre automàticament la llei del Referèndum, després del recurs interposat pel govern espanyol. Malgrat la suspensió, la llei va servir per donar empara legal al referèndum de l'1-O.

 

Sobirania parlamentària contra tribunals espanyols

La lectura de les actes de les hores i hores de reunions de la Mesa i Junta de Portaveus d'aquells dies posa de manifest on estava l'arrel del problema: en un xoc de legitimitats. Per una banda, els partits independentistes s'aferraven a la necessitat de respectar el lliure debat parlamentari i la sobirania del Parlament, sense interferències. Per l'altra, les formacions unionistes van basar gran part dels seus arguments en les decisions i advertències del Tribunal Constitucional. 

Ja durant la primera reunió de la Mesa, prèvia a l'inici del ple, la representant del PP va "recordar" que l'admissió a tràmit de la llei del referèndum "pot donar lloc a possibles responsabilitats dels membres de la Mesa", com recull l'acta d'aquella trobada. El vicepresident segon, José María Espejo-Saavedra, també va insistir en els "advertiments" que pesaven contra els membres sobiranistes de la Mesa. La tensió només va anar a més durant les següents hores. En la reunió de la Mesa d'aquell dia a mitjanit, Espejo-Saavedra va arribar a acusar l'independentisme de tenir un "pla preconcebut per ignorar els drets de l'oposició".

Els independentistes van basar la seva argumentació en què la Mesa només ha de supervisar que les iniciatives compleixin els requisits establerts pel reglament. En cas d'entrar a "valorar el seu contingut material", argumentaven, "restringirien" el dret a la participació política. Només amb l'aprovació final, concloïen, "es podria valorar la seva constitucionalitat, o compliment de resolucions del Tribunal Constitucional".

Els comuns van tractar de situar-se al bell mig dels dos blocs. Malgrat que no van obstaculitzar ni la tramitació ni el debat de les lleis, sí que van fiscalitzar de prop la majoria independentista. El seu portaveu, Joan Coscubiela, va advertir durant una de les reunions de la Junta que "si es pretén fer un referèndum, la tramitació de la seva norma reguladora s'ha de fer amb les màximes garanties i no és acceptable que es vulnerin els drets de les minories parlamentàries". El grup parlamentari va acabar partint-se en dos en ple debat parlamentari.

Forcadell mesa Parlament - Sergi Alcàzar

El reglament, estirat per totes bandes

Si bé les principals crítiques per estirar el reglament se les van dur els grups independentistes, per com van tramitar les lleis de desconnexió, la realitat és que des de l'unionisme també va fer-se una interpretació abusiva de la norma per a tractar d'impedir el debat parlamentari. Fins i tot van arribar a saltar-se'l, com quan van acudir directament al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) per demanar un dictamen sobre les dues iniciatives parlamentàries.

A les cinc de la tarda del 6 de setembre, en plena reunió de la Junta de Portaveus, el portaveu de Ciutadans Carlos Carrizosa va informar d'un acord adoptat pel CGE, que va deixar la majoria independentista amb un pam de nas. Segons l'acta d'aquella trobada, la secretària primera, Anna Simó (ERC), va "mostrar la seva sorpresa" perquè "aquest organisme no té aquesta facultat d'interacció directa amb els grups parlamentaris", sinó que ha de ser la Mesa qui s'hi dirigeixi.

Ciutadans i el PSC van acudir directament al Consell de Garanties Estatutàries, facultat exclusiva de la Mesa, saltant-se el reglament.

De fet, aquesta va ser la resposta que va donar l'òrgan consultiu. Si bé donava la raó en el fons sobre el caràcter preceptiu dels seus dictamens, recordava a Ciutadans i el PSC que, d'acord amb l'Estatut i el reglament de la cambra, "correspon a la Mesa, com a òrgan parlamentari competent per a la qualificació i admissió a tràmit de totes les iniciatives parlamentàries, la tramesa de les sol·licituds de dictamen al Consell".

A banda d'això, el reglament també va ser utilitzat per a tractar de paralitzar i obstaculitzar el debat parlamentari a través de les peticions de reconsideració. Per uns mateixos acords de la Mesa, Ciutadans, el PSC i el PP van presentar peticions separades que van voler debatre per separat. En diverses ocasions, la presidenta Forcadell va haver de recordar que aquella qüestió ja s'havia debatut anteriorment i que, per tant, s'havia de passar directament a la seva votació.

 

Les bases legals de l’1-O

L’objectiu de les lleis de desconnexió, aprovades el 6 i 7 de setembre, era en primer lloc donar cobertura legal a un referèndum que una interpretació extremadament restrictiva de la legislació espanyola no permetia. En segon lloc, garantir la transició d’una legalitat espanyola a una de catalana en cas de victòria del ‘sí’.

De fet, a les 22:50, una hora i mitja després de l’aprovació de la llei del Referèndum el president Carles Puigdemont signava i promulgava la norma, que va entrar en vigor a les 23:13, quan va ser publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. A les 23:27, el Govern en ple va signar el decret de convocatòria de l’1-O. Ja de matinada, l’executiu cridava a la participació en un anunci institucional i es posava en marxa la web de la votació.

La paradoxa la va protagonitzar el secretari segon de la Mesa, el socialista David Pérez. Malgrat que la seva formació no reconeixia la legitimitat de la llei del Referèndum aprovada unes hores abans, la matinada del 7 de setembre va demanar un informe als serveis jurídics per "veure com es pot resoldre el conflicte" entre les previsions de la llei del Referèndum i el que preveia el reglament pel que fa a l'elecció dels membres de la Sindicatura Electoral de Catalunya, l'òrgan independent encarregat de supervisar l'1-O. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat