Ubuntu. La República cívica i global del conseller Raül Romeva ha estat l’obra guanyadora del Premi d’Assaig Irla d’aquest 2020, fundació vinculada a ERC. El jurat ha decidit premiar-la per la seva proposta "encaminada a gestionar la complexitat política dels reptes globals a través de la presa de consciència col·lectiva i des del concepte del procomú". En el llibre, Romeva defineix les línies estratègiques per a la construcció "d'una República catalana cívica, de mirada àmplia i compromesa amb el món". El premi està dotat amb 6.000 euros i inclou la publicació de l’obra amb Angle Editorial.
El jurat ha estat format per Montserrat Duch, catedràtica d’història contemporània de la URV; Rosa Rey, directora d’Angle Editorial; Cristina Sànchez Miret, professora de sociologia de la UdG; Judit Vall, professora d’economia de la UB; i Francesc Viadel, professor de comunicació de la URL-Blanquerna.
El conseller ha agraït en un missatge al seu compte personal de Twitter el premi, i ha expressat que en el llibre intenta repensar el capitalisme i l'Estat des d'una mirada republicana.
Raül: "Moltes gràcies al jurat del Premi Irla. Estat i capitalisme es troben en crisi. Amb 'Ubuntu' intento repensar-los, tant l'un com l'altre des d’una mirada republicana." https://t.co/zm0g1AttIt
— Raül Romeva i Rueda (@raulromeva) June 30, 2020
Ubuntu. La República cívica i global
En un moment en què el futur global està en joc i el sistema polític no està fent front, Romeva analitza el paper que ha de tenir el republicanisme català davant dels grans problemes que avui posen la societat global en escac, com són la crisi sanitària de la Covid-19, la crisi climàtica, la deriva autoritària d’alguns governs o la invisibilitat de la violència masclista.
Amb aquest objectiu, Romeva comença l’obra exposant el principi ubuntu, un dels principis fundacionals de la República de Sud-Àfrica post-apartheid, que té a veure amb el valor republicà de la fraternitat humana, i com aquest principi és una bona manera d’entendre la presa de consciència global actual.
En el segon capítol, analitza la condició humana per entendre com ens comportem com a col·lectiu davant de qüestions com la llibertat, la responsabilitat o la consciència globals; en el tercer aprofundeix en el concepte de republicanisme des d’una perspectiva global; en quart lloc reflexiona sobre el sentit de la política, el poder i el paper de les institucions republicanes; i finalment tanca el text amb una proposta de futur de com una República catalana pot contribuir a aquesta mirada complexa, empàtica i global.