Madrid, febrer del 1948. Col·legi femení Santo Ángel de la Guarda, de l'obra de la Sagrada Familia (SAFA), al barri d'Entrevías, sud-oest del districte de Puente de Vallecas. La mestra Manuela Vicente Ferrero (Tábara, Castella i Lleó, 1904 – Madrid, 1999) promovia la celebració d’una diada escolar dedicada als pares de família i proposava fer-la coincidir amb la jornada onomàstica de Sant Josep, la figura paterna de la Sagrada Família. Fa 78 anys, el col·legi del Santo Ángel de Puente de Vallecas posaria la primera pedra d’aquesta celebració a l’Estat espanyol. Però, va ser la primera arreu del món? I, quins interessos comercials es van posar en dansa perquè aquella festa escolar traspassés els murs d’aquell col·legi i esdevingués una explosió de consumisme?
Què diu la versió oficial?
La versió oficial que explica l’origen d’aquesta coincidència (la festivitat de Sant Josep i la del Dia del Pare) va ser oportunament ensucrada per a presentar-la, pràcticament, com un conte infantil. Aquesta versió deia que al col·legi del Santo Ángel —com en altres escoles d’aquella Espanya trista i grisa de la postguerra— ja s'hi celebrava el Dia de la Mare. I que un grup de pares de les alumnes, gelosos de les atencions que rebien les mares, van protestar, airosos, i van reivindicar la celebració d’un Dia del Pare. La mateixa versió oficial sosté que, en aquell context, apareixeria la mestra Manuela Vicente Ferrero, que crearia el Dia del Pare i el situaria sobre la jornada de Sant Josep, perquè, en la tradició catòlica, aquest venerable personatge és considerat la màxima representació de la figura paterna familiar.
Però això realment va ser així?
La realitat és ben diferent. Els dies de la Mare i del Pare —de la contemporaneïtat— van ser creats als Estats Units a inicis del segle XX. El 1908, la treballadora d’assegurances Anne Jarvis (Webster, Virginia, 1864), feligresa molt influent de l’Església Metodista de Filadèlfia, va crear i impulsar la celebració del primer Dia de la Mare de la història contemporània, i el va fer coincidir amb l’aniversari de la mort de la seva progenitora (10 de maig). La mateixa comunitat confessional que havia acollit la seva iniciativa seria la que la propulsaria a escala nacional. I el 1914, el president Woodrow Wilson (Partit Demòcrata) l’instituiria com el Dia de la Mare Americana. Tanmateix, la ràpida mercantilització d’aquella diada faria que Jarvis n'esdevingués la principal detractora, per la naturalesa que havia adquirit la seva iniciativa.
I el Dia del Pare?
I amb el Dia del Pare succeiria, si fa no fa, el mateix. La celebració litúrgica del Dia de la Mare del 1909 (l’any següent a la iniciativa de Jarvis, però cinc abans de la seva institucionalització) i en un temple, també de l’Església Metodista —en aquest cas de la ciutat de Spokane (Washington)—, inspiraria la feligresa Sonora Smart Dodd (Jenny Lind, Arkansas, 1882), empresària de pompes fúnebres, per a crear el del Dia del Pare i el situaria sobre la data de defunció del seu progenitor (10 de juny). També, en aquest cas, l’ascendent d’aquesta feligresa dins de la seva comunitat confessional i l’extraordinària influència de l’Església Metodista en les esferes del poder nord-americà, propiciarien que, uns anys més tard, el president John Calvin Coolidge (Partit Republicà) instituís aquesta jornada com el Dia del Pare Americà (1924).
Què va passar amb el “Dia del Pare” que va crear la mestra de Vallecas?
Inicialment, les primeres diades que es van organitzar i celebrar al col·legi del Santo Ángel no van transcendir els murs d’aquella escola. Però la mestra de Vallecas —que tenia certa tirada cap a la crònica i que signava amb el nom de Nely Vicente— ho va publicar en dos mitjans de poc abast, però amb prou recorregut per a tenir un cert impacte: El Correo de Zamora (el diari provincial la seva terra nadiua) i El Magisterio Español (l’òrgan de premsa corporativa de la seva professió). I, un parell d’anys més tard (1951), ja era una activitat festiva que, seguint el patró ideològic que havia inspirat la seva creadora (la sublimació de la figura paterna del conjunt format per la Sagrada Família), havia arrelat entre un important nombre d’escoles del mateix gremi de centres religiosos concertats que el Santo Ángel de Puente de Vallecas.
Com va transcendir el Dia del Pare els murs de les escoles?
El 1951, el programa radiofònic "Última Hora", que s’emetia des de l’emissora pública RNE, va divulgar àmpliament una celebració que, en aquell moment, no passava de la categoria d’activitat escolar-familiar. I, precisament, aquella “oportuna” divulgació convertiria el “Dia del Pare Espanyol” en una víctima de la mateixa voràgine mercantilista que, mig segle abans, l’havia devorat als Estats Units. Tot seguit —i molt reveladorament— apareixerien en escena les figures de Pepín Fernández i Ramón Areces, propietaris —respectivament— dels grans magatzems Galerías Preciados i El Corte Inglés, que sabien —per l’experiència nord-americana— que aquella ingènua activitat escolar-familiar era una extraordinària via de negoci i la transportarien a tots els àmbits de la societat.
I la mestra de Vallecas... com ho va gestionar?
Oficialment, Fernández i Areces van competir per a “reclutar” la creadora d’aquella iniciativa. Però, i també oficialment, s’explica que la mestra de Vallecas s’hi oposaria perquè, ideològicament, coincidia amb la seva antecessora —la tradicionalista i antimercantilista Anne Jarvis. Aquell combat il·lustraria una escena que seria una metàfora pessebrística de la guerra que es lliurava en els cenacles interns del régimen: "camisas viejas” de la Falange contra "tecnócratras" de l’Opus Dei. Finalment, algú imposaria un pacte: les escoles continuarien celebrant la festa segons els preceptes ideològics que havien inspirat la seva fundadora, els magatzemistes explotarien la idea sense contestació i, en compensació, incorporarien en plantilla les nenes del Santo Ángel en edat de treballar. Txim-pum! Feliç Dia del Pare.