Scorpions i Judas Priest són dos valors segurs per tancar un festival de rock. I és que ambdues bandes aglutinen una autèntica barbaritat d'himnes atemporals de la història del hard rock i del heavy metal com per portar a l'èxtasi els seus milers de seguidors durant tot un concert.
Els alemanys, que celebren ni més ni menys que 60 anys damunt dels escenaris, van ser els últims a actuar en el Parc de Can Zam de Santa Coloma de Gramenet, i ho van fer tirant de setlist històric. Klaus Meine va aguantar el tipus als seus 77 anys per obrir amb la corejada Coming home. Va ser només l'inici de la col·lecció de grans èxits, amb temes llegendaris del hard rock com Bad boys running wild, Loving You Sunday Morning o Big City Nights, a més del seu gran punt fort, les balades, temes com Send Me an Angel, Wind of Change o Still Loving You.
Abans, Judas Priest, la banda amb més afluència de públic juntament amb Slipknot de tot el festival, va arrasar el Parc de Can Zam amb el seu renovat, per bé, setlist de la seva gira del 2025. I és que la banda liderada per Rob Halford ha afegit al seu repertori d'himnes 7 hits del Painkiller, el que és sinònim de grans solos de guitarra, cabelleres al vent, cançons de tons aguts per castigar les cordes vocals de Halford i les mans cornudes eternitzades per Ronnie James Dio en alt. All Guns Blazing i Hell Patrol van ser 2 apostes guanyadores per començar el xou, sense faltar Breaking the Law, A Touch of Evil, Night Crawler, Painkiller, Electric Eye o Living After Midnight, per tancar, amb Rob Halford, per descomptat, muntat a la seva motocicleta. No va faltar tampoc la lacrimògena Giants in the Sky, cançó en la qual Judas recorda les grans llegendes del rock ja mortes. En la intro, Halford reivindica que en aquest tipus de festivals hi ha molts estils diferents, però que tots tenen un fet en comú, el seu amor pel rock. Amén. Perquè només així s'entén que un mateix festival pugui tenir de caps de cartell Slipknot amb Scorpions, o que ahir, mentre en un escenari actuava el grup de metal cristià Stryper, al costat prenguessin forma 3 ànecs inflables gegantins, símbol de la banda de folk meta de temàtica pirata Alestorm. Abans, Phil Campbell, exguitarrista de Motörhead, va aparèixer a l'escenari al costat dels seus 3 fills per tocar alguns dels himnes de la banda liderada per l'irrepetible Lemmy Kilmister, mort fa una dècada.
Slipknot arrasa el Parc de Can Zam
La jornada d'obertura va estar marcada pel retorn a Barcelona, 16 anys després, dels Slipknot, una piconadora de nü metal que va arrasar amb les més de 25.000 persones que van fer front a la nit tòrrida de Barcelona. Corey Taylor va liderar un setlist molt exigent amb nota que va fer les delícies dels seus maggots amb temes com People = Shit, Wait and Bleed, Psychosocial, The Heretic Anthem, Duality o Spit It Out, ira, misantropia i hipnosi d'una generació que en el canvi de segle vivia en la incomprensió.
Abans, els manxecs d'Angelus Apatrida, el millor representant del metal espanyol de l'actualitat, havien homenatjat el trash metal amb una actuació quirúrgica, l'avantsala de la seva esperada actuació a la Sala Razzmatazz. del proper 25 d'octubre. I després va ser el torn de Savatage, heavy metal en la seva puresa, amb Zachary Stevens portant a col·lació les seves privilegiades cordes vocals.
'Sweet home Alabama', pura nostàlgia
Divendres, el gran al·licient va ser veure en acció a Lynyrd Skynyrd i el seu rock and roll del sud, una banda vinguda a menys després de la mort de Gary Rossington, ja que la formació no deixa de ser una herència, encara que amb un setlist i una sensació de nostàlgia capaç de posar els pèls de punta a tot aquell que es posi per davant. I és que l'actuació va ser francament memorable, amb una posada en escena i una execució impecables, començant per What's Your Name, fins a arribar al moment culminant, la llegendària i arxiversionada Sweet Home Alabama. Pel camí, una brillant Saturday night special, la funky Swamp music i la sempre aplaudida Gimme Three Steps.
L'altra actuació esperada de divendres va ser la de Running Wild, exponent alemany del power metal liderada per Rolf Kasparek, cançons pirates ideals per moure la cabellera fins a l'extenuació i per als air guitars, com Under Jolly Roger, Fistful of dynamites o Lead or gold.
Del teatre de King Diamond a l'homenatge a Accept
I dissabte, tot el protagonisme va recaure en King Diamond i Udo Dirkschneider, amb permís dels Exodus. El gran mestre de cerimònies va ser el danès, amb la seva teatralitzada actuació i un so de primeríssim nivell que va aconseguir grans elogis entre els presents. King Diamond va combinar a la perfecció nous temes, com Spider Lilly o Masquerade Of Madness, amb els seus hits més recordats, com Eye of the Witch o Burn. Just després va ser el torn de Dirkschneider, exvocalista d'Accept, que com a gran homenatge a la seva exbanda va interpretar de principi a final el disc Balls To The Wall.
El Barcelona Rock Fest 2025 ja és història, però els seus promotors ja treballen en la pròxima edició, la número 10, per a la qual ja hi ha dates, del 3 al 5 de juliol del 2026 i el primer gran cap de cartell, Helloween. Llarga vida al rock and roll.