El MNAC rebat les mentides de l'Aragó i ha recordat que les pintures de Sixena no han viatjat mai. En un comunicat d'aquest dimecres, el museu ha aclarit que tan sols s'han fet préstecs "puntuals" de petits fragments en uns anys, i en un context històric en el qual la disciplina de la conservació preventiva "no tenia el desenvolupament actual". A més, fa 28 anys que cap fragment del conjunt museïtzat "ha viatjat" i les pintures ja estan excloses de préstec. En altres paraules, que el conjunt pictòric "mai" no ha estat objecte d'una operació de transport "semblant o comparable" a la que es portaria a terme en el cas de ser instal·lat al monestir.
❓ Per què Sixena sí, però el 'Guernica', la Dama d'Elx i els Bous de Costitx no?
➡️ Quina és la història de les pintures murals de Sixena exposades fins ara al MNAC?
El mateix president aragonès, Jorge Azcón, ha estat una de les persones que han difós aquestes boles. Va ser l'endemà de la sentència del Tribunal Suprem quan Azcón va assegurar que la possibilitat de moure les pintures estava acreditada pels suposats trasllats als quals ja havien estat sotmeses, fent referència a dos desmuntatges complets del conjunt, set trasllats dins del MNAC i quatre préstecs temporals per a exposicions a l'estranger. Concretament, va dir que el 1970, el 1993 i el 1997 van viatjar fins a Nova York, i que el 1984 ho van fer fins a Londres. "Si aquest trasllat es va poder fer el 1936 i el 1960, amb un desenvolupament de la tècnica molt menys avançat, és de sentit comú que en ple segle XXI es faci complint amb totes les mesures de seguretat i sense posar en risc la integritat de les pintures murals", va afegir. Però ja sabem que el sentit comú és el menys comú dels sentits.
Trasllat de petites parts
Al respecte, el MNAC ha explicat que el conjunt de les pintures de la sala capitular del monestir de Santa Maria de Sixena "no ha sortit mai del museu", des de la seva instal·lació al Palau de Montjuïc l'any 1961. A partir d'aquí, les pintures es van portar a les reserves l'any 1987 per mor de les obres de remodelació de l'edifici; per a la reobertura, el 1995, el conjunt es va instal·lar en la seva ubicació actual, "on fa trenta anys que hi és". Al llarg d'aquestes tres dècades, s'ha pogut constatar que l'emplaçament triat, aïllat, sense cap paret ni obertures directes a l'exterior, i tractat per aconseguir una qualitat de l'aire i unes condicions climàtiques especialment estables, és "idoni" per a la conservació de les pintures, considerades "les més fràgils de la col·lecció d'art romànic".
Tot plegat ho ratifica la doctora en enginyeria i conservació preventiva de béns culturals i presidenta del Comitè Científic Internacional de Pintura Mural de l'ICOMOS, Simona Sajeva, en l'informe L'avaluació dels efectes d'eventuals operacions de desmuntatge de la instal·lació actual, transport i remuntatge en la seu d'origen. Hi diu que el conjunt pictòric "mai no ha sigut objecte d'una operació de transport semblant o comparable a la que es portaria a terme en el cas de ser instal·lat a Sixena", i recorda que només petites parts de les pintures han estat prestades a altres museus. "En tots els casos s'ha tractat de porcions reduïdes sobre contraxapat (requadres provinents, en la majoria dels casos, de l'intradós), que garanteix una superfície contínua, uniforme i rígida a les pintures", afegeix. De la mateixa manera, insisteix que aquests "préstecs puntuals" es van dur a terme en uns anys i un context en el qual la disciplina de la conservació preventiva "no tenia el desenvolupament que té avui".
Canvis en la gestió de la conservació
Entre el 1970 i el 1997, fragments que formen part de l'intradós van participar en diferents exposicions. També ho va fer el 1984 l'arc amb motius vegetals, procedent de l'arrencament del 1961. Però els experts han pogut constatar en els últims anys que l'estat de conservació de les pintures és "extremadament fràgil" gràcies a les darreres anàlisis químiques i físiques, així com als protocols de conservació preventiva implementats en les últimes dècades. És per això que, "cap fragment del conjunt museïtzat ha viatjat" des de fa 28 anys, i que "les pintures estan excloses de préstec".
El MNAC ha recordat que els museus no comencen a gestionar la conservació de les seves col·leccions des del punt de vista de l'avaluació dels riscos fins als anys 90, i que justament el mateix MNAC és el primer museu de l'Estat que inclou un professional dedicat a aquesta disciplina dins el seu equip de conservadors i restauradors. "A la comunitat científica, a l'inici de segle ja existeix consens sobre la idea que la gestió de les col·leccions s'ha de portar a terme a partir de l'avaluació dels riscos, alhora que s'implementen els primers protocols que fixen les condicions que cal tenir en compte per als préstecs d'obres d'art", assenyala.