El Tribunal Suprem ha confirmat que el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) ha de tornar les pintures murals al monestir de Sixena, en un nou cop contra la història de l'art a Catalunya. En aquest context, és pertinent preguntar-nos: quina és la història de les pintures murals de Sixena exposades fins ara al MNAC?
🗣️ Albert Velasco, expert: "La sentència sobre les pintures de Sixena és la derrota de la història de l'art"
Sixena fou un monestir femení, estretament vinculat a la cort catalanoaragonesa, fundat el 1118 per la reina Sança de Castella, esposa d'Alfons I el Cast. Les pintures de la seva sala capitular són una obra mestra de l'art romànic, així com un exemple únic i cabdal de l'art medieval hispànic —segons el museu. El 1936, durant la Guerra Civil, un escamot possiblement de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) incendià i destruí el monestir, amb bona part del seu patrimoni. És a dir, que es perdé l'extraordinari enteixinat mudèjar de la sala capitular, mentre que les pintures dels murs van desaparèixer o van quedar malmeses de manera irreversible. D'acord amb el MNAC, la perceptible alteració dels tons originals, brillants i amb predomini de blaus, és conseqüència directa de l'acció del foc, i només s'ha preservat lleugerament el color de l'últim dels quatre arcs laterals de comunicació amb el claustre, que se salvà de les flames, ja que estava tapiat.
La seva arribada al MNAC
El mateix any de l'incendi, les pintures foren arrencades per un equip d'especialistes enviat des de Barcelona per salvaguardar-les, que s'ocupà també del seu traspàs i la posterior restauració. Concretament, fou el comissari de la Generalitat de Catalunya per al salvament del patrimoni artístic Josep Gudiol qui, legitimat per la pertinença del monestir al bisbat de Lleida, recuperà una part dels murals de la sala capitular i els traslladà a la capital per a la seva conservació. Així, el 1940 ingressaren al mateix MNAC, on es troben des d'aleshores.
El museu destaca que la iconografia alterna escenes de l'Antic i del Nou Testament en una perfecta articulació amb el marc arquitectònic de la sala, combinant els temes entre els murs i els arcs. Els episodis de l'Antic Testament es disposaven als carcanyols dels arcs de diafragma:
- al primer arc, les escenes de la Creació d'Adam i Eva, desaparegudes per l'incendi; a l'altra cara, Déu mostra el Paradís a Adam i Eva, i el Pecat Original;
- al segon arc, l'Expulsió del Paradís i l'Àngel que ensenya Adam a treballar la terra; a l'altra cara, la Condemna al treball i les Ofrenes de Caín i Abel;
- al tercer arc, la Mort d'Abel en mans de Caín i Noè construeix l'arca; a l'altra cara, l'Entrada dels animals a l'arca i el Retorn del colom després del Diluvi;
- al quart arc, aquest cicle es tanca amb l'Embriaguesa de Noè i se segueix amb el Sacrifici d'Isaac; a l'altra cara, l'Exèrcit del faraó negat al mar Roig i Aaron i Moisès mostren al poble jueu la columna de foc;
- al cinquè arc, Moisès rep les taules de la Llei i l'Adoració del vedell d'or; a l'altra cara, Moisès fa brollar aigua d'una roca del desert i la Unció de David per Samuel.
L'inici del litigi: el bisbat de Barbastre
Als murs de la sala es desplegava un cicle sobre la vida de Crist, del qual només s'han conservat parcialment les escenes de la banda sud, amb les representacions de la Flagel·lació, la Crucifixió i la Visita de les Maries al Sepulcre, que simbolitza la Resurrecció de Crist. El cicle començava al mur nord, amb escenes de la Nativitat, tal com es pot observar en una fotografia feta abans de l'incendi de 1936. Als intradossos dels arcs, hi apareix la sèrie de retrats de les genealogies de Crist, que connecten simbòlicament els dos Testaments. Des del punt de vista estilístic, la decoració és de caràcter cortesà, amb gust pel detall, la profusió i el fort sentit del color, propis de l'art del 1200. S'ha posat en relació amb els mosaics fets per artistes bizantins a la capella palatina de Palerm o a la catedral de Monreale (Sicília), i també amb la miniatura anglesa de l'època, amb la qual presenta punts de contacte evidents. Destaquen el caràcter imaginatiu i fluid de les composicions, així com la riquesa ornamental dels espais dels arcs que les escenes deixaven, on es poden veure representacions d'éssers fantàstics i motius vegetals.
En qualsevol cas, el que ens importa aquí és com començà el litigi. Cal remuntar-se al traspàs de Sixena del bisbat de Lleida al de Barbastre Montsó, pel canvi de límits diocesans aprovat pel Vaticà (1995-98), que dona lloc a un litigi per retornar al monestir les pintures, reforçat pel decret del nunci Lajos Kada (1998). L'any 2013, tot i que la Generalitat de Catalunya —emparant-se en la normativa internacional— aprovà una normativa que impedia el trasllat d'obres si no n'estava garantida la conservació posterior, l'orde de Sant Joan de Jerusalem (del qual depèn el monestir) cedí al Govern d'Aragó els drets sobre les pintures murals del Mestre de Sixena. Des de l’agost d’aquest any el Govern aragonès les reclamà per la via judicial a la Generalitat de Catalunya. El novembre del 2016 un jutjat d’Osca ordenà al MNAC el retorn de les pintures de Sixena. L’execució de la sentència fou paralitzada el gener del 2018 per les dificultats tècniques associades al desmuntatge i trasllat dels frescos. L’octubre del 2020 l’Audiència d’Osca rebutjà el recurs de la Generalitat i confirmà la sentència del jutjat d’Osca, que ara també ha estat confirmada pel Suprem.
De les pintures als béns de Sixena
Pel que fa als béns, es repartiren entre Lleida, Barcelona, Osca i Saragossa, així com en col·leccions particulars, després de la Guerra Civil. Al principi de la dècada del 1960, les monges de Sixena signaren un préstec indefinit de les obres salvades, que el 1992 decidiren convertir en donació, que, tanmateix, restà sense autorització del Vaticà per la mort de les monges. Entre el 1983 i el 1994 es vengueren 97 peces del monestir: 44 al Museu de Lleida i 53 al MNAC.
Ara bé, l'abril del 2015, un jutjat d'Osca declarà nul·les les compres dels béns fetes per la Generalitat. El juny del 2016, el jutjat d'Osca donà l'ordre de trasllat provisional de les obres i, al mes següent, les 53 obres del MNAC foren retornades. En canvi, la Generalitat continuà el litigi per impedir el trasllat de les peces del Museu de Lleida. Tanmateix, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució l'octubre del 2017 accelerà el procediment judicial en favor de la part aragonesa: el 4 de desembre el jutge d’Osca fixà el dia 11 d’aquest mes per al lliurament de les peces, que foren sostretes del Museu per la Guàrdia Civil entre protestes ciutadanes. El gener del 2018 el Govern català interposà recursos de cassació que el Tribunal Suprem desestimà el gener del 2021. El 27 de març de 2025, i després de més de dos anys de reformes al monestir, 28 de les obres en litigi, 19 de les quals provenien de Lleida i 9 més del MNAC, s'exposen a la zona dels dormitoris. La resta segueixen dipositades al magatzem.