Plataforma per la Llengua ha denunciat que el procés de selecció del nou director de la Fundació Joan Miró de Barcelona no estableix el català com a requisit obligatori. Després que l'actual director, Marko Daniel, anunciés la seva sortida el de cara a l'estiu, el Patronat de la fundació va obrir el termini de presentació de candidatures el passat 15 d'abril i fins al 23 de maig. A les bases del concurs, però, no es demana el coneixement de català com un requisit per a poder accedir al càrrec, sinó que es limita a demanar-ne el domini al cap d'un any. "Tenir coneixement suficient d’una de les llengües oficials de Catalunya i comprometre’s a assolir el domini de l’altra en el termini d’un any", assenyala el document publicat per la mateixa fundació. Així l'entitat considera que aquesta pràctica és "inadmissible" i que "evidencia un patró reiterat en institucions culturals de referència els darrers mesos", després que en el darrer any el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i també el Mercat de les Flors hagin fet servir una fórmula similar.

D'aquesta manera, des de Plataforma per la Llengua consideren que aquestes institucions, pel seu caràcter públic o publicoprivat, "haurien de ser referents en la garantia dels drets lingüístics i en la promoció de la llengua pròpia del país" i recorden que segons les lleis de política lingüística, "el coneixement del català no es pot tractar com un mèrit ajornable, sinó com una condició necessària per a exercir funcions directives en institucions públiques o amb participació pública a Catalunya". Amb tot, adverteixen que el fet d'exigir el domini del català només al cap d'un any, "desnaturalitza el requisit legal i permetria exercir el càrrec sense la capacitació lingüística necessària". En canvi, segons les bases, sí que es requereix el coneixement d’anglès i es valora el coneixement de francès i d’altres idiomes.    

Exigeixen la intervenció de les institucions públiques implicades

A més a més, per a l'entitat, és "especialment greu" en tractar-se d'institucions de referència en l'àmbit cultural, les quals, "haurien d'exercir encara amb més força aquest lideratge lingüístic", diuen. L'organització, per aquest motiu, avisa que la reiteració d'aquestes decisions "evidencia una manca de compromís estructural amb la llengua pròpia de la ciutat", i alerta que la fórmula pot servir de precedent per a encara més institucions. Per això, exigeixen la intervenció de les institucions públiques implicades —especialment l'Ajuntament de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya— perquè "facin valdre la seva presència en els òrgans de govern de la Fundació Joan Miró i de la resta d'equipaments culturals". A més, des de Plataforma per la Llengua ja ha demanat al consistori barceloní, a través del Portal de la Transparència, de quina manera verifica el coneixement del català i, en cas que no el verifiqui, de quina manera preveu fer-ho d'aquí a un any.