Nou cop a l'art català. La Sala Civil del Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la sentència dictada per l'Audiència d'Osca el 2020, que va condemnar el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a restituir a la sala capitular del monestir de Vilanova de Sixena (Osca) les pintures murals d'allí extretes, segons ha informat el tribunal aquest dimecres. La demanda es va interposar pel govern d'Aragó, en exercici de les seves competències i per cessió d'accions de comunitat religiosa titular del monestir de Sixena. Per contra, van ser demandades l'Administració General de l'Estat, la Generalitat de Catalunya i el MNAC. En aquest plet, l'alt tribunal espanyol manté el criteri d'anteriors jutges i tribunals que el document-contracte que va signar la priora del monestir de Valldoreix (on van anar les monges de Sixena) amb la Generalitat, el 1992 i que inclou la cessió indefinida de les pintures, "no té cap validesa" perquè ella "no tenia la representació del monestir de Sixena". I conclou que el MNAC no és el titular de les obres, sinó el "dipositari".
Aquestes pintures murals de Sixena (1196-1208), de gran valor, van ser rescatades per prohoms de la cultura catalana, després que el monestir fos incendiat a l'inici de la Guerra Civil. Durant dècades s'han conservat al MNAC i ara s'hauran de tornar al cenobi. El litigi iniciat pel govern aragonès per les obres de Sixena es va iniciar el 2014 i, ràpidament, va ser usat com a arma política contra Catalunya. La magistrada del jutjat de Primera Instància 2 d'Osca és qui va dictar la primera sentència, el juliol de 2016, que ordenava que s'entreguessin unes 97 obres a Sixena, i ara serà la que haurà de fixar els terminis d'execució del retorn dels murals.
Primer, el Museu de Lleida
Aquesta sentència és paral·lela a la resolució judicial que va ordenar confiscar 44 obres d’art originàries del monestir de Sixena del Museu de Lleida, malgrat que el govern català va comprar-les a la comunitat religiosa. La Guàrdia Civil va confiscar-les l’11 de desembre del 2017, i per aquesta causa van ser acusats del delicte de desobediència els exconsellers de Cultura, Santi Vila, pendent de judici, i Lluís Puig. Puig va ser absolt pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
"No hi ha indefensió"
En la sentència, l'alt tribunal espanyol desestima totes les al·legacions presentades per la Generalitat i el MNAC. Confirma la "inadmissió per extemporània" de documents presentats per la Generalitat de Catalunya i sosté que "no s'acredita indefensió efectiva" a l'administració catalana.
Així, confirma l'aportació de dos documents després de la demanda que "justifiquen la legitimació del Govern d'Aragó com a cessionari de les accions interposades". També desestima la impugnació de la valoració feta del dictamen sobre dret canònic, sense perjudici de la inadmissibilitat d'un dictamen pericial jurídic. El tribunal també rebutja l'al·legació de falta de jurisdicció per entendre que era competent la jurisdicció civil, com ja va declarar en la sentència 1/2021, de 13 de gener, dictada en un altre assumpte sobre la restitució de béns al monestir de Sixena.
Reivindicació "no prescrita"
La Generalitat de Catalunya havia fonamentat el seu recurs que la reclamació d'Aragó estava prescrita. Per contra, el Tribunal Suprem sosté que "l'acció reivindicatòria no es troba prescrita". I afegeix que "la jurisprudència constant del Suprem declara que l'acció reivindicatòria no s'extingeix per prescripció en tant que el demandat no hi hagi usucapit el bé". En aquest cas, el tribunal afirma que "les demandades reconeixen que el MNAC no ha posseït les pintures a títol d'amo perquè les pintures murals van ser arrencades de la sala capitular del monestir i van ingressar en el museu mitjançant 'dipòsit', per la qual cosa no concorren els pressupostos per declarar prescrita l'acció reivindicatòria".
Finalment, el Tribunal Suprem rebutja que "sigui eficaç per a la decisió del recurs l'al·legació de presència d'un títol legitimador de la possessió sobre la base d'un document-contracte l'existència del qual no s'ha acreditat, cosa que és una qüestió fàctica fixada per la sentència recorreguda i no qüestionable a través del recurs de cassació". A més, sosté que "qui apareix en el document, la priora del monestir de Valldoreix, no tenia la representació del monestir de Sixena".
El Suprem ha trigat cinc anys a resoldre el litigi de Sixena, i ara s'ha de veure si tècnicament se'n pot donar compliment.