El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) inaugurarà aquest divendres una de les mostres més rellevants de l'any pel que fa a l'art romànic català. Es tracta d'una mostra temporal sobre el Mestre de Cabestany, autor medieval desconegut del segle XII, i una de les seves obres més rellevants, la portalada de Sant Pere de Rodes. D'aquest conjunt se n'exposen per primera vegada un relleu, tres caps masculins, la cartel·la del 'Titulus Crucis' de l'antiga crucifixió pètria, un nou fragment del marc de la porta, així com dos documents del desmuntatge de l'abadia i de la façana escultural al segle XIX. La mostra, que es podrà visitar fins al 29 de juny, aplega més de 100 obres d'escultura, pintura, manuscrits, dibuixos i documents sota el títol Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La creació d'un mite.
El Mestre de Cabestany és considerat com un dels artistes més destacats de l'escultura romànica catalana i internacional. Escultor itinerant, es va moure per diferents indrets del comtat d'Empúries per a fer la portada de l'església de Sant Pere de Rodes, una de les seves obres més destacades i també una de les que s'ha considerat gran obra desconeguda del romànic català. La mostra al MNAC planteja interrogants encara oberts avui en dia al voltant de less fonts i les intencions originals del seu art. El punt de partida de l'exposició ha estat l'entrada de cinc peces (un relleu, dos caps masculins, un fragment de vestimenta i la cartel·la de l'INRI' de la creu) a la col·lecció del museu.
Sobre Sant Pere de Rodes hi ha diversos interrogants oberts, tenint en compte que el 1832 la portada va ser desguarnida de pedres, sobretot marbres, que van ser extrets i, segons algunes informacions, a cops de martell. Un àmbit de la mostra del MNAC aborda la destrucció i dispersió de la portada. La crítica Laura Bartolomé explicava el 2023 al setmanari El Temps que "no és clar" si això es deu a un acte vandàlic, una "venjança antifeudal" dels habitants de l'indret o "algun altre tipus de motivació". "El que resulta innegable és que es tracta d’un acte deliberat que va contravenir les indicacions explícites de l’abat, que havent donat permís per extreure pedres del monestir, deshabitat i en runes, havia ordenat, però 'conservar intacta la Galilea o fachada de la Yglesia'", recorda la crítica. El destí dels marbres es desconeix i actualment només es conserven alguns fragments en col·leccions públiques i privades catalanes, i també internacionals.
Fragments repartits arreu
El capitell ha anat a parar al Worcester Art Museum, a l’estat nord-americà de Massachusetts, i cap petit a les col·leccions del Fitzwilliam Museum de Cambridge, a Anglaterra. A Catalunya, el Museu Frederic Marès de Barcelona conserva algunes de les restes més importants, concret el relleu de l’Aparició de Jesús als seus deixebles després de la Resurrecció. El Museu d’Art de Girona i el Museu d’Arqueologia de Catalunya de la mateixa ciutat, el Museu Empordà de Figueres i el Museu d’Història de Catalunya disposen d'altres fragments de la portada.
La mostra del MNAC vol posar en relleu l'obra del Mestre de Cabestany i destacar la seva originalitat i modernitat, a la vegada que subratlla la dimensió artística de l'abadia benedictina de Sant Pere de Rodes. Una segona dimensió de la mostra tractarà sobre l'època d'esplendor del monestir a través dels seus vincles amb roma. Finalment, un tercer àmbit proposa una reflexió sobre la inspiració antiga de l'escultor i el caràcter retrospectiu del seu art i tècnica.
Foto: Mestre de Cabestany. 'Aparició de Jesús als seus deixebles al mar', segon terç del segle XII. Museu Frederic Marès. ©Foto: ArtWorkPhoto.eu.