Fa mesos que penso en aquella notícia sobre una parella que va saber gràcies a Google Maps que, abans de conèixer-se, havia coincidit trenta-tres vegades. Segur que si la vau llegir vau pensar automàticament quantes vegades devíeu haver coincidit amb aquell algú. Si en un pas de zebra us vau aguantar la mirada, si vau oblidar el seu rostre entre tants que te’n creues cada dia. 

Tots alguna vegada hem creuat l’abisme intentant desxifrar-lo

Avui vull parlar de les casualitats. De quan fan tanta filigrana que, encara que sabem que no existeix l’univers conspirant per dir-nos alguna cosa, tots alguna vegada hem creuat l’abisme intentant desxifrar-lo. Penseu en la casualitat més bèstia que recordeu: al mig de l’avinguda de no sé quina ciutat desmesurada, a una muntanya al cul del món, a la butaca d’un teatre. Com quan somies amb algú que fa anys que no veus i l’endemà te’l creues pel carrer que agafes cada dia. Evitar desastres, unir persones o topar amb la mala sort que un minut més tard hauries esquivat si no fos per aquesta força sobrehumana. La mateixa que a Match Point fa que l’anell no caigui al riu i exculpa el protagonista. Atenció amb aquesta: 1958, un tren descarrila al pont de Newark i cau a la badia. La imatge de l’últim vagó, el 932, que treien amb grua, va omplir els diaris de l’endemà. El número va sortir premiat a la loteria i va haver-hi tants guanyadors que les cases d’apostes van quedar en bancarrota. Penso, ara, si la infermera de Tiktok maleeix l’atzar que va fer que algú que no tocava veiés el seu vídeo.

Penso, ara, si la infermera de Tiktok maleeix l’atzar que va fer que algú que no tocava veiés el seu vídeo

Hi ha casualitats impensables que han condicionat la història i la ciència. La crònica del món podria ser una altra si no hagués esclatat la Primera Guerra Mundial, desencadenada per l’assassinat de l’hereu de la corona austrohongaresa. El seu cotxer es va perdre per Sarajevo i en una de les maniobres per trobar el camí correcte va topar, per atzar, amb un joveníssim integrant del grup terrorista Mà Negra, que va aprofitar l’oportunitat. O el descobriment de la penicil·lina, després que Fleming es deixés durant les vacances una placa de petri oberta i s’hi instal·lés un fong. N’hi moltes: la Coca-Cola, el microones, els post-its, l’aspirina i l’heroïna, de la mà del mateix científic.

A la vida li permetem casualitats increïbles, que no acceptaríem mai a les novel·les o a les pel·lícules

És cert que a la vida li permetem casualitats increïbles, que no acceptaríem mai a les novel·les o a les pel·lícules. Perquè a la ficció li exigim, per sobre de tot, versemblança. I aquella trobada fortuïta que escapa de tot càlcul de probabilitats no ens sembla més que un truc barat de guió per salvar la trama. A la vida, a vegades, les casualitats espanten. Com si alguna cosa ens recordés que aquests que decidim, planifiquem i organitzem el món, també som uns ninotets que fan bellugar des de vés a saber on petant-se de riure a cada boca oberta per una coincidència atzarosa. Alhora alguns hi veuen, justament, l’expressió d’un ordre, d’unes forces que treuen el cap i justifiquen conspiracions i existències ocultes. Einstein deia que Déu no juga als daus. Ara, calcular aquesta casualitat és possible gràcies al mòbil que durant anys ressegueix la nostra ruta i sap amb qui ens hem creuat. Potser la por, doncs, no ve de la casualitat d’un déu sobrehumà, sinó d’un diable escrutador.