La periodista Agnès Marquès ha estat guardonada aquest divendres amb el 46è premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull per la novel·la La segona vida de Ginebra Vern. Es tracta d'una obra que aborda "els límits entre els secrets i la veritat, la necessitat de construir relats per sobreviure i la força dels vincles que anomenem amor", segons destaca l'organització del guardó. El jurat d'aquesta edició del premi Ramon Llull ha estat format per alguns dels guanyadors anteriors: el diplomàtic i escriptor Carles Casajuana (2009), l'escriptor, poeta i crític literari Pere Gimferrer (1983), l'actriu Estel Solé (2025), el músic Gerard Quintana (2021), l'acadèmica i escriptora Carme Riera (1989), i també la directora de cinema Isona Passola i l'escriptor Emili Rosales.
La novel·la de Marquès s'ha imposat als altres 63 manuscrits inèdits que s'han presentat al premi Ramon Llull 2026 i, en darrer terme, a les altres quatre obres finalistes: Tingueren la culpa els americans de Rola Tomassi (pseudònim); Proper, de Miquel Mascaró Oliver; Bombolla de xampany, de Pere Carbonell Vidal, i Subterrània, de Marc Quintana. La vencedora va presentar l'obra amb el nom provisional Per damunt de totes les coses i amb el pseudònim d'Esperança Cama, segons ha explicat el jurat aquest divendres en roda de premsa.
L'obra narra la història d'una periodista precària i "degradada", la Ginebra Vern, que es veu obligada a escriure notícies per pescar clics. La història parteix de l'obligació de treballar en una peça clickbait "de pur morbo" sobre una infidelitat viral a les xarxes socials ocorreguda en un poble remot de Texas, als Estats Units: Hemphill. Això suposa un punt d'inflexió per a la Ginebra: "la remou fins a un punt extrem", i sent la necessitat de viatjar fins al poble texà per conèixer els protagonistes i saber què hi ha rere aquesta història viral. "El que havia de ser una peça de consum ràpid es converteix en el detonant d'una transformació inesperada que l'obligarà a replantejar-se la manera de mirar el món i la pròpia vida", relata la sinopsi. El jurat del premi descriu l'obra com una novel·la "poderosa" sobre els límits de la veritat i el preu dels vincles.
La segona vida de Ginebra Vern es publicarà el 25 de febrer en català de la mà del segell editorial Columna i en castellà per l'editorial Destino. També tindrà edició en portuguès i hi ha "perspectiva" que arribin més traduccions. La cerimònia de lliurament del guardó a la periodista i escriptora vencedora d'aquesta quaranta-sisena edició del Ramon Llull serà el 24 de febrer al Convent dels Àngels de Barcelona.
Marquès reflexiona sobre "què fem amb el que sabem dels altres i com utilitzem aquest poder"
Marquès ha expressat aquest divendres l'agraïment al jurat per "estimar totes les coses que li passen a la Ginebra Vern" i ha celebrat que el premi Ramon Llull "és una fita que mai penses que pot creuar-se en el teu camí". "El procés d'escriptura és tan solitari i tan íntim que les sensacions t'aclaparen quan veus l'impacte en els primers lectors", ha asseverat la periodista.
L'autora de l'obra ha explicat que l'obra reflexiona sobre "la distància insalvable entre la realitat i la veritat, els fets i el relat". "Això va del relat que fem de les nostres pròpies vides fins a trobar algun que s'ajusta a alguna cosa que podem suportar", ha apuntat Marquès en la presentació de la novel·la. Així, ha afegit que el món del periodisme és "un lloc de conflicte ideal" per al dilema que planteja sobre "com tractem les vides dels altres quan les tenim en les nostres mans i quan no ens hi juguem res". Així i tot, Marquès ha apuntat que això ens interpel·la a totes les persones, "perquè som narradors de la nostra vida i de les vides dels altres".
El cas de la infidelitat viral a Hemphill és real i Marquès va viatjar a aquest poble per conèixer l'escenari de primera mà. La història real es va fer viral quan va sortir publicada en un anunci en un diari de Texas la felicitació d'una dona al seu marit pel fill que esperava amb la seva amant. "Això arriba a nosaltres i com pot ser que jo sàpiga tanta intimitat d'aquestes persones? Jo tinc dret a saber aquesta informació?", ha reflexionat Marquès. L'autora ha afirmat que creu que vivim en "una cultura que confon explicar-ho tot amb ser honestos", i ha plantejat que "a vegades el més ètic és no explicar-ho". Tanmateix, Marquès ha precisat que la novel·la no és una crítica al periodisme, sinó "un mapa de riscos" sobre què fer amb el que sabem dels altres i com utilitzem aquest poder. També, ha dit, l'obra reivindica el "dret" de les dones a l'"opacitat", a ser "complexes, contradictòries i qüestionables" en una societat que tendeix a "projectar la moral" en elles.
L'escriptora i membre del jurat Carme Riera ha celebrat de la novel·la que vagi més enllà de Catalunya i traslladi les històries a Texas. La guanyadora de l'any passat, Estel Solé, l'ha definit com una obra "impecable" amb un final com "un cop de puny emocional". Al seu torn, Gerard Quintana ha destacat que el llibre "creix" a mesura que avança i ha elogiat la seva mirada anti Disney de "no dividir entre bons i dolents".
Un premi de 60.000 euros
El Ramon Llull és el segon premi literari per a obres en llengua catalana amb una dotació econòmica més gran, amb 60.000 euros al guanyador —superat només pel premi Sant Jordi. Engegat per l'editor José Manuel Lara l'any 1981 per promoure la creació literària en català, el reconeixement l'entrega cada principi d'any l'editorial Planeta per a obres inèdites en català. Hi concorren tant obres de ficció com de no-ficció, com ara assaigs, memòries i biografies a més de les novel·les.
En l'edició de l'any passat, la guanyadora del Ramon Llull va ser l'escriptora, actriu, productora i directora cultural Estel Solé. Va obtenir el guardó per Aquest tros de vida, una novel·la sobre una científica precària que malda per conciliar les fites laborals amb la criança dels fills i que, en un moment de desfeta personal, decideix fer un viatge inesperat a l'Occitània que la portarà a conviure amb desconeguts amb qui es plantejarà dilemes inesperats sobre la vida, la mort i l'amor.
El nom d'Agnès Marquès s'afegeix a una llarga llista de guanyadors del Ramon Llull que inclou noms destacats de la literatura catalana com ara Joan Perucho (1981), Ramon Folch (1982), Pere Gimferrer (1983), Carme Riera (1989) o Terenci Moix (1992). Els darrers anys els guanyadors han estat també noms com ara Ramon Gener, Andreu Claret, Empar Moliner, Núria Pradas, Rafel Nadal, Martí Gironell, Pilar Rahola, Víctor Amela, Xavier Bosch o Care Santos.