La novel·la negra no ha estat la més valorada dins la literatura universal. Considerat com un estil de segona per alguns lectors, el també conegut com a gènere noir ha hagut de passar inadvertit pel públic general, quedant relegat gairebé exclusivament a satisfer les necessitats narratives d'aquells autèntics fanàtics del gènere que sempre han gaudit de tot el que sigui sang i fetge. Segurament una de les conseqüències directes de programes amb tanta repercussió com el Crims de Carles Porta o l'allau de true crimes produïts per Netflix han aconseguit que gran part de la societat hagi començat a sentir certa curiositat pel misteri i els successos macabres, i això s'ha traslladat també a la literatura amb una rapidesa superlativa, fent que cada cop hi hagi més sagues o ficcions que agafen aquest camí. Aquesta setmana arriben a les llibreries unes quantes novetats literàries, algunes de molt esperades, que posen els pèls de punta i que enganxen més que qualsevol cançó de l'estiu.
Segurament el llibre de gènere negre que causarà més expectació aquest trimestre. La nova novel·la de Carmen Mola —pseudònim amb què els escriptors Jorge Díaz, Agustín Martínez y Antonio Mercero van guanyar el Premi Planeta 2021 per La bèstia— continua amb les peripècies de l'inspectora Elena Blanco i el seu equip, que ja van conquistar el públic a la trilogia de La núvia gitana i els seus més de mig milió de lectors. D'aquesta manera, a Les mares (La Campana) la Brigada d'Anàlisis de Casos haurà d'investigar un altre cas en què els assassinats, el misteri i les preguntes seran els grans protagonistes.
Aquesta novel·la no arriba a les llibreries aquesta setmana —ja fa poc menys d'un mes que és al mercat—, però no per això la nova novel·la d'Asa Larsson, la reina del noir nòrdic, no mereix estar en aquesta llista. Els pecats dels pares (Columna) és l'últim lliurament de la sèrie de Rebecka Martinsson, que haurà d'investigar un cas que va passar fa mig segle. Un llibre que s'ha endut el premi a la millor novel·la negra de l’any a Suècia.
Dos cadàvers han aparegut en una pineda de Valladolid. Segons l'autòpsia, un d'ells és el principal sospitós d'uns crims que van passar anys enrere, i seran els policies encarregats d'aquell cas els que hauran de tornar a remenar el passat. Un llibre d'assassinats en què les relacions humanes tenen molt de pes. Nos crecen los enanos (Suma) és el final d'una bilogia, la continuació d'Astillas en la piel, tot i que Pérez Gellida ja va començar a introduir alguns personatges rellevants a La suerte del enano.
Dos germans desapareixen durant els anys 70 i mai es torna a saber res d'ells. Però 25 anys després, es troben unes restes òssies que podrien ser seves. Comença aquí una cursa a contrarellotge que posa en escac el temps i els records en una època en què quedar bé era el més important. Nada que perder (Planeta) és una novel·la d'intriga obsessionada en rescatar la veritat, un llibre en el que Susana Fortes continua dibuixant una fina línia entre present i futur.
I per acabar, un llibre que encara no ha arribat a les llibreries però que ho farà en poc més de dues setmanes, concretament el 18 d'octubre. Després de la trilogia de la Reina Roja (Rosa dels Vents) —més de dos milions d'exemplars venuts— torna el fenomen Juan Gómez-Jurado amb Tot crema (Rosa dels Vents), una història de tres dones que ho han perdut tot i que, precisament per això, són tan perilloses.
