El Petit de Cal Eril és de Guissona, però ja fa anys que va anar a viure a Igualada. Coses de la vida i l'amor. Professor emèrit en pop metafísic, càtedra que comparteix amb Ferran Palau, ens rep a casa seva a la capital de l'Anoia. Casa seva que no és casa seva sinó que és un pis llogat en què hi viu mentre li acaben les obres de la que és veritablement casa seva. Tenim dues hores, just el temps de què disposa després d'haver deixat els fills al casal d'estiu i abans no hagi d'anar a recollir-los. Comencem, doncs, amb la nova entrega de La cançó de l'estiu, el podcast musical d'aquestes vacances de 2022 de Revers d'ElNacional.cat.
🍦🎤 Flashy Ice Cream, lliçons de bona vida en el nou capítol del podcast 'La cançó de l'estiu'
Abans del guaret
El Petit de Cal Eril diu que es retira... Es retira per ara. Bé, tampoc es retira del tot. Actualment, es troba treballant en una banda sonora en col·laboració amb les Tarta Relena (quin projecte, gent, el de l'Helena Ros i la Marta Torrella). A més, també té diverses aventures com a productor en cartera. Quiet no s'estarà. Però en totes aquestes empreses ja no és El Petit de Cal Eril sinó Joan Pons. Vaja, que en Joan Pons envia El Petit de Cal Eril al racó de pensar. Algun dia tornarà. O això diu. I esperem. Desitgem. Anhelem que així sigui. Però ara es troba en aquell moment de fer una passa enrere per fer-ne dos endavant.
L'altre dia, el passat 18 d'agost, va actuar al Cosmocaixa. Va ser l'última vegada que el vam poder veure en directe a Barcelona. La setmana que ve, el 3 de setembre, actuarà a Figueres, al festival Acústica de la capital de l'Alt Empordà. I després s'acomiadarà dels escenaris actuant els dies 8, 9, 10 i 11 de setembre al Teatre de Cal Eril, l'entranyable sala que gestiona a casa seva, a Guissona. A aquesta sèrie de quatre actuacions les descriu com "els concerts que queden abans del guaret!". Nosaltres no hi faltarem. Tu?
Obres exemplars
El Petit de Cal Eril va irrompre en escena en plena febrada del nou pop català. Eren els anys en què començaven a sonar els Manel, Mishima, Mazoni, Els Amics de les Arts, La Iaia, Pau Vallvé, Sanjosex... A ell el vam descobrir amb I les sargantanes al sol, un treball que va aparèixer el 2009, en què el cantautor de Guissona emulava l'obra de figures majúscules del nostre imaginari musical com Pau Riba i Jaume Sisa.
De mica en mica, disc a disc, la seva proposta va anar creixent fins a enlairar-se definitivament amb La figura del vuit (2013) i La força (2016), dos treballs que van posar els fonaments d'aquest so de guitarres vaporoses i oníriques que algú va acabar anomenant encertadament com a pop metafísic. Formes sonores amb què ha acabat modelant àlbums exemplars com △ (2018), Energia Fosca (2019) o el més recent N.S.C.A.L.H. (2021), triada que completa una de les millors trilogies fonogràfiques publicades a casa nostra recentment. El Petit de Cal Eril diu que marxa durant una temporada. Abans que ens deixi, l'hem volgut visitar.