Solem incloure'l en amanides, pizzes, sandvitxos, truites, arrebossats... Pot acompanyar qualsevol tipus de pasta. I fins i tot serveix per preparar hamburgueses, croquetes, pastissos salats, magdalenes, patés i dips. I la llista podria ser molt més àmplia, segons el gust de cadascú.
Sabeu de quin ingredient parlem, oi? De la tonyina, no hi ha dubte. Però, de quin tipus? De la clara, la vermella, la blanca o de la tonyina a seques? Potser del bonítol del nord? No és que tinguem massa "clar", valgui la redundància, quina és la tonyina que ve en llauna, i molt menys on o com es pesca.
Un aliment que utilitzem en multitud de menjars
Poca gent s'interessa a anar més enllà del nom de la marca i menys a llegir i interpretar l'etiqueta del producte. Així que avui aprofundirem en el tema per conèixer els pros i contres de la tonyina en llauna, els avantatges i inconvenients de consumir aquesta conserva de peix.
Calories
Les varietats de tonyina en conserva més habituals són: al natural, en oli vegetal (gira-sol, blat de moro, oliva...) i en escabetx. Lògicament, el greix augmenta el seu valor calòric, és a dir, la conserva en oli posseeix un contingut calòric més gran.
Aquest peix fresc és una millor opció per controlar el pes corporal, ja que aporta menys greixos i calories que el que ve enllaunat. Si volem evitar aquestes calories addicionals de l'oli que s'utilitza per a la seva conservació, es podria recórrer al tipus en llauna natural; o el que és el mateix, sense oli afegit.
Sal
Un altre dels inconvenients de la tonyina en llauna, i de les conserves en general, és que contenen molta sal. De fet, poden arribar a quadruplicar o fins i tot quintuplicar la quantitat de sodi present en la tonyina fresca. Les persones amb problemes d'hipertensió han de moderar o restringir les esmentades conserves.
En cas d'optar per la tonyina en llauna, és recomanable escollir-ne una que sigui baixa en sal o amb contingut reduït de sal. Tingues en compte que les llaunes de tonyina en escabetx poden incloure glutamat monosòdic (E-621), un additiu alimentari "potenciador de sabor" poc saludable.
Proteïnes
En comparació amb la fresca, la tonyina en llauna té un contingut proteic més gran. Tant la conserva de tonyina al natural com en oli ofereixen més proteïna que el peix en el seu estat natural. Aporten al voltant de 24 i 25 grams per cent de proteïna respectivament, davant els 23 grams del fresc. D'una llauna de conserva o una mica més (uns 100 g) obtindrem gairebé la meitat de la quantitat diària recomanada de proteïna.
En definitiva, aquest peix enllaunat constitueix una excel·lent font de proteïnes d'alt valor biològic. Encara que allò ideal és alternar la conserva, preferiblement "al natural", amb els filets de tonyina o una altra classe de peix. No convé abusar d'aquesta conserva, i molt menys de les que contenen olis vegetals rics en greixos saturats.
Propietats de la tonyina
La tonyina és un dels peixos blaus o grassos que més es consumeixen a Espanya. Es caracteritza per ser molt ric en àcids grassos omega-3, un tipus de greix poliinsaturat que ajuda a reduir les taxes de colesterol i els triglicèrids, i a fluïditzar la sang, disminuint així el risc de trombosi i ateroesclerosi.
Supera les carns a nivell proteic, així com en la dosi de vitamina B12 que ens aporta. També és font d'altres vitamines del complex B (B2, B3, B6 i B9), i de vitamines liposolubles (A i D) i minerals, entre ells el fòsfor, magnesi, ferro i iode.