La migdiada. És un plaer i, també, un bon costum. I molts estudis la recomanen pels seus clars beneficis en l'organisme. Et donem les claus per aprofitar-la al màxim.
Quan no es dorm adequadament hi ha un menor rendiment cognitiu, baixa la concentració i es produeixen errors de memòria, canvis bruscos d'humor i alteracions en el procés de presa de decisions. I els avantatges de dormir molt es poden traslladar, proporcionalment, a la migdiada.
Aquesta pràctica genuïnament mediterrània ha merescut estudis fins i tot de la NASA, que ha avaluat els seus efectes sobre la memòria, i de l'Institut de Salut Mental dels EUA, que ha finançat un plafó d'especialistes per determinar els seus beneficis.
Quan no es dorm adequadament hi ha un menor rendiment cognitiu
Per què diem migdiada?
Totes aquestes investigacions, del segle XXI, posen el focus en un costum molt antic. La paraula 'migdiada' deriva del vocable llatí 'sisena'. Els romans paraven a menjar i descansar en l'hora sisena del dia. Tenint en compte que dividien el període de llum en dotze hores, l'hora sisena, a Hispània, començaria a la 13.30 o a les 14 hores, depenent de si era hivern o estiu. En aquelles hores es troba el timing ideal de la migdiada, encara que existeix un factor individual que influeix de forma important. I ser més o menys matiner o tranuitador, així com la quantitat i la qualitat del son que hàgim tingut la nit anterior també tenen una enorme importància a hora d'establir com ha de ser la migdiada i la seva durada».
La migdiada no és específica d'una part del món en particular, com se sol atribuir a països com el nostre: «La migdiada és un fenomen transcultural, que se sol practicar per diverses raons, com la compensació d'una pèrdua de son precedent o la preparació per a una de posterior –per exemple, en treballadors nocturns–, o com a solució per a la somnolència diürna excessiva que pateixen treballadors a torns o per a certs trastorns de son, com la narcolèpsia. I, per a certes persones, és un mitjà de gaudi».
Més edat, més migdiada
En general, la necessitat de migdiada augmenta amb els anys, perquè la somnolència fisiològica al migdia –entre les 13 i les 16 h– és més profunda a mesura que envellim a causa de la caiguda en l'amplitud del ritme circadiari vigília/son. El que no ha provat cap estudi és que, com es creu erròniament, els homes fan més la migdiada que les dones.
L'alimentació, el son i l'activitat sexual tenen una integració cerebral a nivell de certs nuclis hipotalàmics, estant aquestes activitats molt relacionades. D'altra banda, els moments de més somnolència durant el dia –migdia i tarda/nit–, solen ser els habituals per fer alguns dels àpats principals, quan existeix redistribució sanguínia cap a les zones que més ho necessiten després de menjar, com és l'aparell digestiu, havent-hi una menor irrigació cerebral.
Entre altres beneficis, una migdiada curta alleuja l'estrès i enforteix el sistema immune
Sofà o llit?
Sofà, sens dubte. Sobretot per dormir el temps adequat, no més de mitja hora, a fi que sigui el més beneficiosa possible per al nostre organisme. Els especialistes coincideixen a assenyalar que una migdiada llarga està contraindicada, ja que es pot distorsionar els seus efectes positius i provocar efectes indesitjats, com causar falta de son a la nit.
El sofà, o de similars, permeten un descans reparador, sobretot en els minuts següents al menjar, quan l'organisme estableixi amb més intensitat la necessitat de dormir.