La importància de l’arquitecte Antoni Gaudí en el modernisme català és inqüestionable, però pel que fa al coneixement que es té sobre la persona encara hi ha força camp per córrer, i aquest és un dels principals objectius que s’ha marcat l’Any Gaudí, que se celebra al llarg de tot l’any 2026 amb l’objectiu de commemorar el centenari de la seva mort, el 10 de juny del 1926, a conseqüència de les ferides provocades per l’atropellament per un tramvia. “Sabem qui és Gaudí però no el coneixem com és degut, i per arribar a aquest coneixement ens cal fer aportacions encara cent anys de la seva mort”, ha apuntat el comissari de l’Any Gaudí, Galdric Santana, en la presentació dels actes aquest dimarts.
Així, sota el lema L’ordre invisible, i a banda d’un dels moments culminants de l’any, que serà la inauguració de la torre de Jesús de la Sagrada Família, l’efemèride arriba carregada de sorpreses, entre les quals una experiència immersiva d’una obra només projectada però mai realitzada de Gaudí, així com rutes amb visites guiades a espais poc coneguts i situats fora del circuit turístic, així com un mapping que es podrà veure aquest mateix cap de setmana a la Casa Batlló, combinant així la part més popular i divulgativa amb una de més científica que inclourà un congrés acadèmic que tindrà lloc a l’octubre a la Pedrera.
El calendari de l’Any Gaudí, que encara no està tancat del tot, inclou activitats per totes i cada una de les edificacions de Gaudí, també les situades fora de Catalunya, però també un programa general que inclou diverses exposicions, com Codi Gaudí, l’experiència inèdita, una exhibició immersiva produïda per Mediapro Xperiences centrat en “explicar la complexitat de l’obra de Gaudí amb nous mitjans perquè arribi a tots els públics”, segons Santana. El mateix comissari ha recordat que el coneixement de Gaudí “és un cas singular, perquè la documentació principal va desaparèixer a la Guerra Civil” i precisament el propòsit és “aprofundir en el coneixement de Gaudí”.
Primera sorpresa: una font monumental a la plaça de Catalunya?
Pel que fa a l’experiència immersiva, que es podrà veure a finals d’any, parteix d’un projecte de Gaudí -de fet, un treball de carrera- que mai es va arribar a executar, el d’una font monumental a la plaça de Catalunya. Gaudí va presentar el projecte el 1877 i li va valdre la qualificació de notable, principalment perquè es va saltar una norma no escrita de la Llotja: els estudiants passaven la nit a les instal·lacions fent aquesta prova i Gaudí va preferir fer-la a casa. En tot cas, el resultat, prou notable, és el d’una font que Santana voldria “veure construïda i endreçar així la plaça de Catalunya”.

La font, en tot cas, només es podrà veure en imatges virtuals 3D, ja que no hi ha cap intenció de dur-la a la realitat, però, així i tot, conforma, segons Santana, d’una mostra de Gaudí de les “capacitats tremendes de generar una idea i plasmar-la”. A partir de les “dues làmines” que constitueixen el projecte, s’ha pogut elaborar un model virtual que permetrà entendre un Gaudí totalment inèdit, que en el seu moment va plantejar una font a la plaça Catalunya d’unes dimensions notables: 66,66 metres de diàmetre i una altura de 47 metres. Aquesta experiència es realitzarà el segon semestre de l'any en un espai encara no determinat.
Segona sorpresa: visites a tres espais poc coneguts
També dins de la celebració de l’Any Gaudí es proposa una sorpresa per als seguidors de Gaudí, una ruta a tres espais de Gaudí fora del circuit turístic. Es tracta d’una ruta que s’estrenarà a la primavera amb el nom El Gaudí desconegut i que permetrà conèixer l’obra menys coneguda de Gaudí i explicar tot el llegat gaudinià de manera transversal amb tres obres: els Pavellons Güell (1884-1887), el Col·legi de les Teresianes (1888-1889) i la Torre Bellesguard (1900-1909). El primer d’aquests espais són els Pavellons Güell, és a dir, les restes del que queda de la gran finca dels Güell en el que avui és el parc de Pedralbes. Es tracta de la primera obra de Gaudí per a Eusebi Güell on destaca la utilització per primer cop de la tècnica del trencadís, així com la porta del drac, que forma part de la llegenda del jardí de les Hespèrides cantada per Verdaguer a L’Atlàntida.



El segon espai és el Col·legi de les Teresianes, on es pot reflexionar sobre el llegat religiós de l’arquitecte, captivat per Santa Teresa de Jesús i la seva obra Las Moradas. D’aquest edifici destaquen els passadissos que conformen una mena de claustre interior, on destaquen els seus arcs de catenària, que doten de majestuositat un espai pensat per a la reflexió i la comunió amb Déu. Tant és així que les Teresianes és un espai on comprendre el misticisme de l’arquitectura de Gaudí, que a mesura que passaven els anys era més i més creient, i que ara, amb motiu de l’Any Gaudí, obrirà portes a visites guiades per primer cop.
El tercer espai és la Torre Bellesguard, una obra que és tota una oda a la grandesa de la Catalunya medieval, edificada sobre les ruïnes del castell de Bellesguard, finca de descans del rei Martí l’Humà i on Gaudí planteja una casa residencial que alhora és un exercici d’història i un homenatge a Catalunya on Gaudí va integrar les restes del castell per recrear el que podia haver estat el castell medieval donant una importància de primer ordre al simbolisme, com es pot veure en enrajolats i forjats. Sense anar més lluny els bancs de trencadís de l’entrada reflecteixen peixos amb les quatre barres al llom als frontals, mentre que als laterals hi ha imatges de l’albada i l’ocàs de Catalunya simbolitzant l’inici de la decadència que, des d’una visió romàntica de la història de Catalunya, va suposar l’arribada de reis castellans.
Tercera sorpresa: un mapping a la casa Batlló
Finalment, la Casa Batlló farà una aportació molt emblemàtica aquest mateix cap de setmana, dissabte 31 de gener i diumenge 1 de febrer, amb un mapping a la façana creat per United Visual Artists, que es titula Hidden order. Es tracta de la cinquena edició del ja gairebé tradicional mapping que realitza Casa Batlló, amb la característica que enguany s’emmarca en l'Any Gaudí. La façana del passeig de Gràcia acollirà una obra audiovisual monumental de United Visual Artists (Matt Clark) i, a més, s'inaugurarà una sala d’exposicions dedicada a l’art contemporani a la segona planta de l’edifici, que se suma a la recentment restaurada façana posterior.