La façana principal de la Casa Batlló, la que dona al passeig de Gràcia de Barcelona, és una icona de l’obra d’Antoni Gaudí a la ciutat i cada dia és fotografiada milers de vegades. Ara bé, la cara més coneguda d’aquesta obra, reconeguda com a patrimoni de la humanitat per la Unesco, té un revers igualment singular: la façana posterior, és a dir, la que dona a l’interior d’illa, que lluny de ser una obra de tràmit és també una obra arquitectònica a tenir en compte per si mateixa, i més ara que, després d’un procés de restauració que s’ha allargat més d’un any i que ha tingut un cost de més de 3,5 milions d’euros, on també s’inclou la restauració del pati privat de l’immoble, torna a lluir en tota la seva esplendor original.
Aquesta façana, per bé que no té l’espectacularitat de la principal, ja es podia gaudir dins de la visita a la Casa Batlló, però també és visible, de franc, per a tots els veïns amb finestres a aquest interior d’illa, així com per als clients de negocis propers. Ara, uns i altres podran gaudir d’una façana que torna a lluir amb la seva fesomia original, gràcies a un acurat treball de recerca que ha permès recuperar els seus colors originals, que al llarg dels anys s’havien deteriorat o canviat. A més, la intervenció s’ha fet treballant amb artesans locals que han permès retornar a la seva esplendor original els materials de la façana: ceràmica, vidre, forja, fusta i estucs.
Xavier Villanueva, arquitecte director de la Casa Batlló: “Aquesta façana no era negra, era una façana entre blanca i groguenca, les fusteries eren grises i tota la reixa de forja que és de color blanquinós també grogós, que és el color que en diem blanc de plom, era negre, perquè s’havia anat oxidant amb el temps”
De fet, segons explica Xavier Villanueva, arquitecte director de la Casa Batlló, en el marc del pla director del 2015 estava contemplada, com a “intervenció important”, la “recuperació de la façana posterior i del pati de la planta noble, que era el jardí de la família Batlló”. “Tot el que esteu veient s'ha fet peça a peça, unitat per unitat”, afegeix, per indicar que l’anàlisi dels materials ha comportat que s’hagin recuperat els colors originals, ja que ara la façana interior llueix l’estuc negre original, que s’havia modificat amb el temps: “Aquesta façana no era negra, era una façana entre blanca i groguenca, les fusteries eren grises i tota la reixa de forja que és de color blanquinós també grogós, que és el color que en diem blanc de plom, era negre, perquè s’havia anat oxidant amb el temps”.
El canvi de coloració és segurament el que crida és l’atenció d’aquesta renovada façana interior, però cal tenir en compte també que des de la Casa Batlló s’ha fet un esforç per recuperar el que era l’àmbit privat dels Batlló, és a dir, el seu jardí privat, que era on la canalla de la família sortia a jugar, per retornar així una mica l’esperit vivencial d’aquest immoble que, al cap i a la fi, era una residència familiar, burgesa i senyorial, però pensada perquè una família hi visqués a la planta noble, mentre que la resta de pisos estaven destinats al lloguer.
Una restauració integral
Així, pel que fa a la façana s’ha restaurat l’estuc i el trencadís de vidre i ceràmica als laterals i a la coronació de les parets, i als balcons s’han recuperat les reixes de ferro forjat. Pel que fa al pati, precisament, s’ha recuperat parcialment la pèrgola que permetia l’accés i generava una zona d’ombra, així com un jardí vertical al mur del fons. També s’ha replicat el paviment i restaurat les reixes de ferro forjat, finestres i balconeres de fusta i el mosaic del paviment, mentre que quant al pati s’ha replicat parcialment la pèrgola parabòlica que generava espais d’ombra, així com el jardí vertical del mur de fons, el paviment i les jardineres, tenint en compte que bona part d’aquests elements havien desaparegut amb el temps.
Joan Olona, arquitecte tècnic de la restauració: "Recomano als visitants que busquin la finestra arqueològica de l'estuc de calç on es pot veure l'estuc original amagat en un racó"
“La restauració ha estat molt complexa”, assenyala Villanueva, que apunta que ha calgut comptar amb diferents tipus d’artesans “de fusta, de vidre, d'estucs, d'estructures de forja i de ceràmica”, per dur a terme la restauració que ha recuperat una façana que “és un jardí vertical, amb les garlandes, les flors, els elements vegetals que pugen des de la primera planta fins a dalt” i on ha calgut treballar amb imatges de l’època i també amb “estudis estratigràfics radiològics” per recuperar els colors originals: “Tenim molta certesa dels materials, dels colors i inclús de la forma d'aplicar-los”, assenyala Villanueva sobre aquesta restauració.
Per la seva banda, Joan Olona, arquitecte tècnic de la restauració, també en declaracions a ElNacional.cat, apunta que per dur a terme aquesta restauració va ser necessari un treball preliminar, “un any d’estudis previs, de documentació i investigació, per verificar les solucions constructives i els materials”, als quals ha calgut afegir “la cerca d'artesans capaç de poder fer aquesta restauració”, reivindicant que en aquesta intervenció, “tan important és la restauració d'un patrimoni material, com és l'edifici, com la del patrimoni immaterial que suposen els artesans”, dedicats fonamentalment a cinc elements, “ceràmica, vidre, fusta, forja i pedra”, que s’han dedicat a restaurar o fer de nou els elements en funció del seu estat de conservació.
Un repte per al visitant
Així, la forja de les baranes s’ha hagut de “desmuntar i restaurar peça a peça”, mentre que pel que fa al trencadís de vidre, en bona part “s’ha hagut de refer molt d'aquest material perquè s'havia perdut”. Ara bé, el que més destaca són els colors recuperats, fidels als originals. Tant és així que Olona recomana “fixar-se molt en el trencadís, en cada una de les peces de vidre que permeten veure exactament com estava executat i veure sobretot els canvis de colors, el canvi de geometria i com es resol”, però també proposa un repte als visitants de la Casa Batlló: “Que busquin la finestra arqueològica de l'estuc de calç on es pot veure l'estuc original amagat en un racó”. Aquesta finestra es troba a la mateixa façana de la planta noble i es pot veure a simple vista però sí, s’ha de buscar. Un motiu més per visitar aquesta renovada façana interior de la Casa Batlló!
