El temple expiatori de la Sagrada Família es prepara per viure un dels anys més importants de la seva llarga història, ben segur el més assenyalat des que el 2010 el sant pare Benet XVI va consagrar el temple com a basílica menor, amb el que va començar a funcionar de manera regular com a església oberta al culte. Tot i que l’any 2026 no serà el de la finalització del temple, ja que les obres s’allargaran encara una dècada més en el millor dels casos, l’any vinent serà excepcional a causa de la celebració de l’Any Gaudí, en commemoració del centenari de la mort d’Antoni Gaudí, amb una fita clara, la inauguració de la torre de Jesús, i una altra de desitjada, que sigui el sant pare Lleó XIV qui s’encarregui de la benedicció, fet que tot apunta que serà realitat.
Cal tenir en compte que aquest 2025 es tanca amb la Sagrada Família convertida en l’església més alta del món, un cop ha arribat als 167 metres d’altura, pendent encara d’arribar als 172,5 que serà la mida definitiva de la torre de Jesús. Aquest any ha estat una evolució continua de creixement, provocant un canvi pràcticament irreversible en la silueta urbana de Barcelona, superant en altura les torres bessones de la Vila Olímpica, que fan 154 metres, i també el rànquing mundial d’altura d’esglésies, superant la d’Ulm, a Alemanya, que ostentava aquest títol amb 161,53 metres d’altura. De fet, només queda col·locar el braç superior de la torre de Jesús per coronar el temple en altura.
La progressió dels últims anys ha estat vertiginosa, i aquella vella idea barcelonina que les obres de la Sagrada Família no acabarien mai cada cop queda més desacreditada per la realitat. Només en els últims cinc anys s’ha gairebé completat el tronc central de torres. Les dades són prou explícites: el 2021 es va acabar la torre de la Mare de Déu, de 138 metres d’altura i coronada amb un estel de dotze puntes, els anys 2022 i 2023 es van acabar les quatre torres dels evangelistes, de 135 metres d’altura i coronades cada una amb els símbols del tetramorf que identifiquen els evangelistes -el bou de Lluc, el lleó de Marc, l’àliga de Joan i l’àngel de Mateu, i en paral·lel s’ha avançat la torre de Jesús, que ha crescut més de 25 metres en només un any i està pràcticament finalitzada.
En aquest context, la Sagrada Família enfoca el 2026 com un any molt important. El 2026 és l’Any Gaudí, oficialitzat pel Govern, per commemorar el centenari de la mort d’Antoni Gaudí, fet tràgic que es va produir el 10 de juny del 1926 a conseqüència de l’atropellament per un tramvia sofert dos dies abans. El 10 de juny és, en principi, el dia triat per inaugurar, amb benedicció inclosa, la torre de Jesús, que per a aquelles dates ja estarà, no només completament acabada, sinó també lliure de bastides. Ara bé, aquesta data depèn d’un element important, la visita de Lleó XIV.
Vindrà el papa Lleó XIV?
És voluntat de la Sagrada Família que la benedicció de la torre de Jesús l’oficiï el papa Lleó XIV, com a cap de l’Església catòlica, i tot que oficialment ni el Vaticà ni l'Arquebisbat de Barcelona ho confirmen, tot apunta a que, efectivament, Lleó XIV visitarà Barcelona per inaugurar la torre de Jesús de la Sagrada Família, responent així a la invitació formal que li va fer arribar el president de la Generalitat, Salvador Illa, en una visita recent al Vaticà. De fet, des de la Sagrada Família hi ha és la voluntat expressa d’emmotllar-se a la possible visita papal, de manera que encara que l’acte d’inauguració està previst pel 10 de juny, es podria moure en funció que Lleó XIV pogués visitar Barcelona en un altre moment.
En aquest context, la previsió és que el 10 de juny del 2026 comenci al matí amb una ofrena a la tomba de Gaudí, situada a la capella de la Mare de Déu del Carme de la cripta de la basílica. Ja a la tarda hi haurà missa solemne amb preeminència dels cors, que interpretaran cançons que ja es van cantar en ocasió de l’enterrament de Gaudí, tal dia com aquest de fa cent anys. Tot seguit, es farà la inauguració i benedicció de la torre de Jesús, aleshores ja acabada i lliure de bastides, però aquest punt podria canviar de dia en funció d’una eventual visita de Lleó XIV en altres dates.
La capella de l’Assumpta també estarà acabada
Una altra part de la basílica de la Sagrada Família que, segons les previsions, estarà finalitzada el 2026 és la capella de l’Assumpta, que se situa rere l’absis, al carrer Provença. De fet, es preveu una entrada directa des d’aquest carrer, tot i que encara no s’ha determinat de quina manera es podrà utilitzar. Es tracta d’una capella situada al mig del claustre que tanca el temple per la part de l’absis i que destacarà per una cúpula blava de 30 metres d’altura, que representa el mantell de la Mare de Déu, aixecat per quatre àngels, i que simbolitza la protecció de Maria per als qui ho necessiten.
A l’interior de la capella, pensada com un espai recollit d’oració, hi haurà diverses escenes escultòriques de la vida de la Mare de Déu, com la de les noces de Canà, que ja es va poder veure amb motiu de les jornades de portes obertes de les passades festes de la Mercè. La finalització d’aquesta capella i dels claustres adjacents suposarà cloure el temple per la part del carrer Provença, que potser hauria de ser reurbanitzat amb una configuració definitiva lliure d’obres, però també és important perquè afegit a la conclusió del tronc central permetrà dirigir tots els esforços constructius a l’entrada principal del carrer Mallorca.
La façana de la Glòria i l’escalinata, per a més endavant
Com ja hem assenyalat, l’any 2026 serà important per a la sagrada Família perquè es podran donar per acabats dues parts significatives, el tronc central de torres i el tancament del carrer Provença. Això fa que a partir d’aquí els esforços constructius se centrin en el carrer Mallorca, on queden pendents dues de les parts més significatives del temple, la façana de la Glòria i l’escalinata d’accés. Pel que fa a la façana, ja han començat els treballs per poder-la construir, amb l’elevació d’una bastida. De moment, però, la Junta Constructora només pot treballar en la part de la façana que queda dins del solar de l’església, i per tant no està autoritzat a fer els voladissos previstos al projecte inicial, tot i que ja ha engegat els concursos per seleccionar els escultors, amb tres noms sobre la taula, Miquel Barceló, Cristina Iglesias i Javier Marín.
Encara més espinosa és la qüestió de l’escalinata d’accés, que ha de salvar el canvi de cota que fa que l’entrada principal quedi elevada uns quatre metres sobre el nivell del carrer i que Gaudí volia resoldre amb un accés monumental que suposaria l’enderroc dels edificis residencials que hi ha just a l’altra banda del carrer Mallorca. La Sagrada Família no renuncia a construir l’escalinata, encara que ja preveu que el conflicte amb els veïns, tot i la intermediació municipal, pugui acabar als tribunals. De fet, la previsió d’acabar el temple en un termini de deu anys exclou l’escalinata precisament perquè el litigi es preveu llarg.
Què quedarà pendent?
I més enllà de totes aquestes qüestions, altres parts pendents de la Sagrada Família són la finalització de les cobertes de les naus laterals i central, que també estaven hipotecades parcialment per la construcció del tronc central, així com el Baptisteri i la capella de la Penitència, situades a l’esquerra i la dreta de la façana de la Glòria, respectivament. També està pendent la Sagristia, que es deixarà pel final, ja que s’ubicarà a la part que s’utilitza actualment com a entrada de materials. I encara més, quan tot això estigui enllestit, quedarà pendent finalitzar els soterranis i els accessos, entre els quals hi ha una reserva d’espai per una eventual una entrada directa des del Metro. Finalment, fora de l’obra estricta de l’església, es preveu la recuperació i rehabilitació de l’estudi de Gaudí, una edificació situada al xamfrà Provença/Sardenya, dins del solar ocupat pel temple, destruït parcialment durant la Guerra Civil, i on en el futur es farà una recreació de l’espai de treball de Gaudí.