El primer impacte de les festes de la Mercè és el seu cartell, un element que identifica la festa major de Barcelona i que sovint genera grans debats sobre la tria final. En la memòria recent encara perdura l'adhesió unànime del cartell del 2021 o les critiques als dos últims cartells, el del 2024 i el del 2025. En tot cas, el primer impacte del cartell de la Mercè 2026 ha estat positiu, encara que res treu que se li puguin trobar pegues d'aquí al 24 de setembre. Es tracta d'un cartell que convida a les múltiples lectures i que, en una tradició inaugurada l'any passat, tindrà una doble vida. Si el 2025 el retaule es va convertir en un element físic exhibit durant les festes, enguany el cartell és, de fet, un mural, que quedarà per sempre a la Biblioteca Paco Candel, a Sants-Montjuïc.
L'autora és Cinta Vidal Agulló (Barcelona, 1982), pintora i muralista destacada pel seu treball de perspectives que recorda, en certa manera, els gravats impossibles de Maurits Cornelis Escher, però on el neerlandès posava bàsicament negres i grisos, Vidal hi posa colors, el gris marronós de la pedra de Montjuïc, el verd dels parcs i jardins de la ciutat i els colors vius dels seus ciutadans: vermells, grocs i blaus, en un collage d'edificis, símbols i personatges que la mateixa autora ja ha reconegut que necessita "una segona mirada, i una tercera, i una quarta", per un cartell-mural ple de detalls fàcils de reconèixer, i tots ells molt barcelonins.
De fet, contemplar el cartell per primer cop ofereix una mirada fugissera de tot el que inclou i de com encaixa amb un joc de perspectives impossibles però lògiques per encaixar detalls. Així, el primer que s'identifica són els grans edificis, com la Catedral, la basílica de la Mare de Déu de la Mercè, el Teatre Grec i la plaça del Rei, per passar després a aspectes més específics: les torres venecianes, la seu de districte de Nou Barris, el pavelló Mies van der Rohe, el Park Güell i, passant del gris al verd, el laberint d'Horta. Ara bé, en una tercera mirada continuen apareixent detalls, l'escultura Dona i Ocell, els fanals modernistes del passeig de Gràcia, els Mistos de la Vall d'Hebron i fins i tot una senyera encapçalant un simple pilar de dos al costat del monument a Francesc Macià a la plaça Catalunya.
El detallisme continua en aquest cartell-mural amb tot d'elements sobredimensionats que remeten a la festa major, des de les espardenyes que remeten a la cultura popular fins les vambes de l'esport, com també el diàbolo de les arts escèniques i la barítona de la música i la setrillera de la gastronomia. Tot plegat un mural que permet un llarg joc d'identificacions i que, a més, convida a veure'l en format gegant gràcies al mural de 33 metres quadrats que des de dijous es pot veure a la Biblioteca Paco Candel de la Marina de Port, un "refugi de cultura", segons la mateixa artista.