La imatge més simbòlica de les festes de la Mercè és sempre el seu cartell, un element que identifica la festa major de Barcelona i que, molt sovint, genera polèmiques, com el de l’any 2024, o adhesions entusiastes i gairebé unànimes, com el del 2021. Aquest 2025, i a l’espera o no d’opinions adverses, el fet és que la descoberta del cartell sí que ha reclamat, com ja és habitual, uns moments de lectura per poder-lo interpretar en la seva magnitud total, encara que la decisió de si agrada o no, es pugui perllongar encara durant un temps. En tot cas, no som davant d’un cartell pla, sinó d’un amb múltiples lectures que, a més, tindrà l’afegit que tot el seu fons escènic, que és de mida real, formarà part del decorat de la plaça de Sant Jaume durant la Mercè 2025.
El realitzador i escenògraf Lluís Danés és l’artífex del cartell que enguany és, de fet, una obra col·lectiva. Danés ha estat el creador però a partir d’un escenari real i de mida humana elaborat per la família Castells, especialitzada en la construcció d’escenografia, i amb una fotografia de David Ruano. És a dir, enguany el cartell no és ni una il·lustració, ni tampoc una simple elaboració fotogràfica, sinó que va més enllà, ja que cobrarà vida com un component més de la festa.
El mateix Danés l’ha definit com un “retaule barroc”, que remet a un carro de firaires, volent representar “el moment d’arribada de la fira a una ciutat”, com un homenatge a les arts escèniques, que són una part fonamental de la festa major de Barcelona, però que també convida a múltiples lectures i a que “cadascú s’imagini el que vulgui”. Formalment, es tracta, efectivament d’un carro, ja que té rodes, que carrega un escenari escènic que, com un retaule, conté sis fornícules on succeeixen diversos esdeveniments, centrats en la figura d’una dona, que pot representar alhora la festa i la Mare de Déu a qui està dedicada. Els mateixos núvols reforcen aquest barroquisme i fins i tot l’associen a la imatge religiosa de l’ascensió de la Mare de Déu al cel.
Un cartell amb tres nivells
El cartell està dividit en tres nivells. L’inferior, arran de terra, remarca aquesta mobilitat gràcies a les rodes del carro, i també aquesta barcelonitat, representada pels capgrossos macers que representen la ciutat. Ja sobre el carro i dins del retaule, a esquerra i dreta es troben dues figures humanes, una ballarina i una figura masculina que pot ser també un ballarí o bé un músic, ja que està acompanyat d’un curiós artefacte musical que remet a la figura, també molt de fira ambulant, de l’home orquestra. La fornícula central apareix buida, potser convidant a la participació ciutadana a la festa major.

El pis superior està centrat, com ja s’ha apuntat, per la figura que es relaciona amb la Mercè com a ànima de la festa, flanquejada per un cuiner, a la dreta, representant la gastronomia, i una figura femenina potser més difícil de classificar que, en tot cas, remet a les arts escèniques. Fora del retaule encara apareix una altra figura, en aquest cas una equilibrista, que és la que rebla el cartell i la reconnecta amb un imaginari circense que té la capacitat de laïcitzar el que a primera vista es podia arribar a llegir com una estampa religiosa.
La ciutadania podrà dir la seva
Si ja és habitual que els barcelonins i barcelonines expressin les seves opinions sobre el cartell de la Mercè, aquest 2025 ho podrà fer d’una manera més directa. Més enllà de les primeres impressions que ja es comencen a conèixer, la previsió és que durant els dies de la festa, des del vespre del dimarts 23 fins a la nit del diumenge 28 de setembre, l’escenari del retaule estigui col·locat a la plaça de Sant Jaume, on podrà ser observat, fotografiat i sobretot, criticat. El cartell, doncs, prendrà vida i se sotmetrà a l’escrutini de la ciutadania.