Després que la setmana passada es presentés oficialment el cartell de les Festes de la Mercè 2025, obra col·lectiva dirigida per l’escenògraf Lluís Danés, que enguany adopta una imatge de retaule barroc en què la figura central es pot interpretar com la mateixa Mare de Déu de la Mercè en un moment que es pot associar a la imatge religiosa de l’ascensió de la Mare de Déu al cel, l’Arquebisbat de Barcelona ha fet públic aquest dimarts un dur comunicat en què "lamenta que el cartell oficial (i la seva versió en vídeo) de la pròxima edició de la festa major de la ciutat utilitzi de manera irreverent diferents formes religioses amb la intenció de ridiculitzar la imatge de la Mare de Déu".
L’arquebisbat, que "accepta" que l’Ajuntament vulgui donar un to "exclusivament laic" a la festa major, expressa la seva "sorpresa pel fet que cada any el cartell introdueixi l’ús d’elements religiosos; enguany ha sigut la referència a un retaule i a una corona que al·ludeix a la Mare de Déu". "En una democràcia s’han de respectar els sentiments del proïsme i en aquest cartell de festa major es vulneren els sentiments d'aquells que veneren i respecten el que significa la patrona d’aquesta noble ciutat i la seva història construïda al seu voltant", continua el comunicat, que també reclama que la Missa pontifical "sigui inclosa dins del programa oficial de la festa major".
Així mateix, l’arquebisbat recorda l’origen religiós de la festa major en honor a la Mare de Déu de la Mercè, ja que la "festa i la història de l’Orde de la Mercè van néixer a la nostra ciutat, el 10 d’agost de l’any 1218, en un acte celebrat a la catedral, que va tenir el suport del rei Jaume I i del bisbe Berenguer de Palou". "Aquell acte i la continuïtat de l’obra que en va néixer segueixen sent avui un exemple de la fecunditat de la pietat mariana en bé del nostre poble, i en especial dels seus sectors més vulnerables i més pobres", conclou el comunicat.
Un retaule barroc amb esperit circense
Cal recordar que el mateix Danés, en la presentació del cartell, el va descriure com un "retaule barroc" que remetia a un carro de firaires, volent representar "el moment d’arribada de la fira a una ciutat", com un homenatge a les arts escèniques, que són una part fonamental de la festa major de Barcelona, però que també convida a múltiples lectures i que "cadascú s’imagini el que vulgui". Formalment, es tracta, efectivament, d’un carro, ja que té rodes, que carrega un escenari escènic que, com un retaule, conté sis fornícules on succeeixen diversos esdeveniments, centrats en la figura d’una dona, que pot representar alhora la festa i la Mare de Déu a qui està dedicada. Els mateixos núvols reforcen aquest barroquisme i fins i tot l’associen a la imatge religiosa de l’ascensió de la Mare de Déu al cel.