El Fossar de les Moreres és un punt neuràlgic de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, on cada Onze de Setembre s’homenatja als defensors de les llibertats catalanes durant el setge del 1714. Per això comencem la temporada del Barcelona Exprés recordant la història d’aquest espai i explicant-ne algunes curiositats.
El Fossar de les Moreres era un cementiri parroquial de l’església de Santa Maria del Mar on, a causa de la proximitat amb les muralles, van ser enterrats part dels defensors de la ciutat davant els atacs borbònics. Per això ha esdevingut un espai d’homenatge als patriotes catalans i, per tant, un símbol de Catalunya. El 1989 va ser reurbanitzat amb l’aspecte actual. Aquestes són algunes curiositats d’aquest espai.
Primera curiositat: l’espai central estava ocupat per edificacions. La zona poligonal marcada pel paviment de maons no és fruit de l’atzar, sinó que recorda la zona ocupada per diverses edificacions de planta baixa que van ser enderrocades per poder donar forma a l’actual memorial.
Segona curiositat: un pont connectava amb Santa Maria. Encara es pot percebre pel canvi de coloració dels murs, l'empremta del pont que unia les edificacions del fossar amb Santa Maria del Mar i que formaven part d’un llarg passadís que connectava l’església amb el palau reial situat a l’actual pla de Palau. Tant el passadís, com el palau, així com el pont, ja no existeixen. El pont, això sí, va perdurar fins als anys vuitanta del segle XX.
Tercera curiositat: els immortals versos de Pitarra. En lletres ben grosses es pot llegir la frase: Al Fossar de les Moreres no s’hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes serà l’urna de l’honor. Aquestes paraules corresponen a uns versos del poema Al Fossar de les Moreres de Frederic Soler Pitarra, escrit el 1884.
Quarta curiositat: el mateix granit que el del mausoleu de Lenin: Per fer l’actual memorial es va triar un granit vermell del mateix tipus i extret a la mateixa pedrera que el que es va fer servir l’any 1930 per bastir el Mausoleu de Lenin a la plaça Roja de Moscou. Aquest granit va ser triat per Carme Fiol, autora del projecte arquitectònic, com a “símbol de la sang vessada”.
Cinquena curiositat: el peveter amb la flama eterna. L’any 2001 es va completar el memorial amb un peveter on crema una flama eterna en memòria dels caiguts aquell onze de setembre del 1714 que just avui recordem. La flama, que en algun moment ha deixat de cremar creant controvèrsia, és el més semblant a la tomba del soldat desconegut que tenim a Catalunya.