L'església de Santa Maria del Mar ha acollit un any més la missa per als patriotes catalans. L'acte, organitzat per la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, es tracta de l'únic acte religiós de la Diada i, de fet, és la celebració més antiga per recordar la desfeta del 1714. La missa, plena de gom a gom, ha estat un èxit i és que hi han assistit l'exconseller Jaume Giró, el president de la Lliga, Joan Maluquer; el director general d'Afers Religiosos del Govern, Carles Armengol; l'activista contra els presos polítics, Laura Masvidal; o l'exalcalde de Montblanc, Josep Andreu.

Defensa de l'exili

La missa ha estat presidida pel rector de Santa Maria i Sant Nicolau de Calella, de la diòcesi de Girona, Mn. Cinto Busquet, que defensa una Església encarnada al poble que serveix i fa sempre les misses en català. Tal com explica el digital 'El Món', la missa ha estat una defensa aferrissada pels “caiguts fins a l’últim sacrifici” així com dels presos polítics i els que pateixen l’exili. Els cants anaven dirigits a la lluita per a les llibertats de les persones i dels pobles, així com per "l'esperança que Catalunya arribi a la plenitud nacional". 

Els assistents, per acabar, han cantat un dels himnes de Catalunya: 'El Virolai'. En acabar, els assistents han reflexionat sobre com viu l'església el conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol. Sobretot, pel que fa a la desconfiança del posicionament de la Conferència Episcopal Espanyola. 

El primer acte per commemorar l'Onze de Setembre

Aquesta tradició va començar l'11 de setembre del 1886, any en el qual el canonge de la seu de Vic, Jaume Collell, va convocar la missa a la basílica de Santa Maria del Mar. “Si bé la celebració de la missa no es va poder prohibir, el capità general Arsenio Martínez Campos va imposar al bisbe de Barcelona d’aleshores, Jaume Català, que no es pronunciés cap sermó a la missa”, explica la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, que especifica que “amb més o menys dificultats, depenent del moment històric de repressió, la missa s’ha anat convocant des d’aleshores”.

Fins i tot, l'11 de setembre de 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera, l'arquitecte Antoni Gaudí, que va ser soci de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, va ser detingut i empresonat per no haver atès el requisit de la policia d'expressar-se en castellà, quan Gaudí es dirigia a la missa.