Les obres de la Capella de la Misericòrdia, un espai del carrer Montalegre de Barcelona que serà en el futur el Centre d’Atenció Primària (CAP) Raval Nord, han tret a la llum una sèrie de restes arqueològiques que demostren que es tracta d’una zona que ha estat reutilitzada en diverses ocasions, ja que a l’actual edifici, aixecat amb funció religiosa, el van precedir altres construccions. En el marc de la intervenció arqueològica paral·lela a l’excavació del subsol, per habilitar una planta soterrani, s’han trobat diferents restes, com ara un safareig, una font ornamental i dos forns, aquests últims corresponents a l’època medieval.
Cal tenir en compte que aquestes obres estan destinades a reconvertir l’edifici de la capella en un centre sanitari, pel qual es farà una reconversió completa de l’interior, això sí, respectant l’embolcall. Ara bé, les intervencions arqueològiques, iniciades amb sondejos el 2023 i activades de forma intensiva a partir de principis del 2025 han permès detectar tot un seguit d’estrats amb restes de diversa índole, pertanyents a un edifici d’ús no determinat previ al d’ús religiós, inclós a l’àmbit del complex de la Casa de la Misericòrdia, amb panys de paret reaprofitats per l’edifici actual. En aquesta fase també s’ha treballat en el reforç de l’estructura de l’edifici.
Xavi Maese, tècnic del servei d’arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona, recorda, com és habitual en aquests casos, que “l’arqueologia forma part de l’obra”, i per això indica que “durarà el que hagi de durar” mentre es trobin restes, sense que això suposi “un endarreriment”, perquè és part estructural de tot el projecte d’obres. En tot cas, el que passa en aquests casos, els béns mobles trobats, especialment peces de ceràmica, però també peces de metall i monedes, seran traslladats a la Zona Franca per ser catalogats, mentre que la resta de troballes no mobles, “seran documentades” però no es conservaran.
Què s’ha trobat sota la Casa de la Misericòrdia?
En concret, les troballes arqueològiques permeten documentar més de 700 anys d’ocupació ininterrompuda de l’espai, i això ha suposat trobar restes des de l’actualitat fins al segle XIV, amb la característica que estan superposades, de manera que les més modernes s’han trobat més amunt i a mesura que s’ha anat baixant, se n’han trobat d’anteriors. Maese, que apunta que encara queden “uns dos o tres mesos” d’intervenció, apunta que fins i tot podrien “trobar restes prehistòriques”, un extrem que, de moment, és una incògnita. Ara bé, també cal destacar que com les restes estaven superposades, algunes ja s’han desmuntat i ja només en queda la documentació que s’ha efectuat.
Així, entre les restes trobades però que ja no són visibles destaquen un safareig datat entre els segles XVIII i XIX, que forma part d’un sistema hidràulic que permet revelar que anteriorment, al segle XVI, aquella instal·lació era una font ornamental. Tot plegat dins un edifici d’ús no determinat del que s’han conservat murs, paviments, estances i espais exteriors. Daniel Vázquez, director d’intervenció de l’empresa Arqueòlegs.cat, ha apuntat que en aquest edifici s’hi han descobert “cinc etapes constructives”, sense excloure que encara quedin alguna etapa anterior pendent de descobrir. La part més moderna, dels segles XVIII i XIX és on “hi ha hagut més troballes”, però aquestes no s’han aturat a mesura que s’ha anat prosseguint l’excavació.
És per això que, precisament sobre l’espai que hi havia el safareig, que anteriorment havia estat una font ornamental, s’hi han descobert les restes de dos forns. Per als arqueòlegs no hi ha una relació directa del fet que tot s’hagi trobat en el mateix espai, un element sota de l’altre, però remarca que s’ha utilitzat des de fa més de set segles. En concret, les restes dels dos forns, actualment visibles però que també seran desmuntades, conformen de moment la troballa més rellevant de la intervenció, ja que demostra que aquí hi havia una àrea artesanal especialitzada dedicada a la fabricació de “ceràmiques o altres materials constructius”.
El CAP Raval Nord, previst per al 2027
Actualment, les previsions per a l’obertura del Cap Raval Nord se situen a finals del 2027, any en que ja s’hauran habilitat les 40 consultes previstes en aquest edifici singular que suposarà dotar d’un nou ús una capella dessacralitzada i fora de servei des de feina molts anys. El pressupost global d’aquestes obres és d’onze milions d'euros i servirà per modernitzar la cobertura sanitària dels veïns de la part nord del barri del Raval de Ciutat Vella. I també per donar continuïtat d’ús a un espai que acumula més de 700 anys d’història.
