La Generalitat, el govern espanyol, l'Ajuntament de Barcelona i la PAH han acordat crear un grup de treball de caràcter tècnic per trobar reallotjaments dignes a les persones desnonades. Aquest és el principal resultat de la reunió que les quatre parts han mantingut aquest dilluns a la seu de l'Agència de l'Habitatge, després que la PAH ocupés el consistori barceloní el passat dijous. Les tres administracions han coincidit en apuntar que no es pot permetre que hi hagi 600 famílies a Barcelona, 1.300 a Catalunya, provinents de desnonaments que estan reallotjades en pensions. El grup de treball es reunirà la propera setmana i tractarà diferents possibilitats, entre les que hi ha pisos de la Sareb.

El passat dijous la PAH va posar sobre la taula el problema de 600 famílies que es troben allotjades en llocs "precaris" i "temporals" després d'haver estat desnonades i va denunciar que en molts d'aquests espais no es compleixen amb les mínimes condicions de salubritat. Finalment, l'organització va arrencar una reunió amb les tres administracions que ha tingut lloc aquest dilluns al matí. 

En acabar la reunió, el secretari d'Habitatge de la Generalitat, Agustí Serra, ha explicat que la trobada ha servit per "emmarcar la problemàtica", que passa pel fet que 1.300 famílies arreu de Catalunya estan en llista d'espera en una mesa d'emergència habitacional perquè no hi ha habitatges disponibles i que s'hi passen uns dos anys en aquesta situació. "És un problema molt greu no poder proveir aquestes famílies (d'un habitatge) i mentrestant estar allotjades de diferents maneres, moltes vegades a nivell bastant precari", ha declarat. 

De la seva banda, ha explicat que des de la Generalitat han comprat uns 2.000 habitatges en els darrers tres anys per la via del tempteig i retracte però aquests ja estan adjudicats, per la qual cosa ha insistit que cal construir habitatge públic nou. "Hem de buscar solucions en primer terme però si no venen acompanyades de mesures estructurals per produir de res servirà", ha sentenciat.

Des de l'Estat, el subdelegat a Barcelona, Carlos Prieto ha afirmat que ells estan disposats a "estudiar totes les possibilitats", tot i que ha afegit que és la Generalitat "qui té competències exclusives en matèria d'habitatge". Prieto ha afirmat que l'Estat ha retirat el recurs d'inconstitucionalitat interposat pel govern del PP contra la llei 24/2015 i ha destinat ja 20 MEUR d'un total de 270 MEUR que li pertoquen a través del darrer pla d'habitatge. 

De la seva banda, la regidora d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín, ha valorat positivament la trobada ja que ha notat "voluntat d'implicar-se" per part de totes les administracions, mentre que fins ara ha assegurat que han gestionat la problemàtica "en solitari".

Per últim, el portaveu de la PAH, Santi Mas de Xaxàs, també ha fet una valoració positiva de la trobada perquè "les tres parts han reconegut la responsabilitat compartida" i perquè han aconseguit el compromís d'una nova reunió tècnica la propera setmana i "un pla executiu a principis de setembre". Mas de Xaxàs ha alertat que faran un seguiment de prop perquè es compleixi tot el que es vagi acordant. 

Les quatre parts implicades han coincidit en apuntar que la urgència passa per donar solució a les 600 famílies de Barcelona en aquesta situació però que l'objectiu és donar solució al problema general.