Els republicans impulsaran la celebració d’un ple monogràfic perquè l’Ajuntament de Barcelona es posicioni respecte al cas d’espionatge amb Pegasus i reclami una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats. Dins del consistori de Barcelona són dos els regidors i caps de grup que han estat víctimes d'espionatge en cas CatalanGate, Ernest Maragall i Elsa Artadi, però són molts els membres de la societat civil catalana afectats entre els quals es troben activistes, periodistes o advocats. És per aquesta qüestió que els republicans consideres imprescindible que l'Ajuntament es posicioni per defensar la democràcia i es comprometi a protegir i preservar els drets de les persones espiades, donant suport a les iniciatives jurídiques que s’obrin arran de les denúncies de les víctimes.
Abast del CatalanGate
Els primers casos d'espionatge van esclatar fa dos anys, entre els investigats estava el president del Grup Municipal i cap de l'oposició, Ernest Maragall. En aquell moment va proposar crear una comissió d’investigació al Parlament de Catalunya que va quedar bloquejada. Ara, un cop destapada la magnitud del cas pel diari The New Yorker, Esquerra demana que l’Ajuntament de Barcelona insti l’Estat a crear una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats que sigui pública, a més de la comissió de secrets oficials que s'ha anunciat aquest diumenge, després de la primera reunió entre el govern espanyol i el Govern, per tal d'aclarir els fets. “Aquest cas d’espionatge polític va en contra dels valors democràtics, de llibertat, civils i polítics que ha de representar i preservar la Unió Europea. Estem convençuts que el conjunt de grups, si es defineixen com a forces democràtiques, s’hauran de posicionar contra la vulneració de drets fonamentals i l’abús il·legal i il·legítim contra qualsevol individu o col·lectiu”, assegura Maragall. En el mateix plenari també es demanarà la condemna de l’espionatge polític, el suport i solidaritat a les almenys 65 persones que fins al moment s'ha confirmat l'espionatge i reclamar que l’estat adopti les mesures necessàries per erradicar aquest tipus de pràctiques antidemocràtiques i garantir així que cap persona pugui ser víctima de persecució per defensar un projecte polític.
Tracte de terroristes
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha lamentat que s'hagi espiat com si es tractés de terroristes els telèfons mòbils de diversos líders sobiranistes catalans. "Com que som un moviment independentista, se'ns considera una amenaça i se'ns tracta com a un grup terrorista", ha deplorat en una entrevista amb el diari israelià Haaretz publicada aquest diumenge. Aragonès ha apuntat els serveis secrets espanyols com a responsables de l'espionatge mitjançant el programari israelià Pegasus, que només poden adquirir estats. "Quin pot ser un altre govern que pugui estar interessat en les meves activitats?", ha plantejat. El president català és una de la seixantena de víctimes del que ja es coneix com a CatalanGate. Aragonès ha assegurat que "un estat democràtic no espia els seus ciutadans" ni escolta "les converses privades dels seus oponents polítics", per la qual cosa ha reclamat "un mínim de confiança" per reprendre les relacions amb el govern espanyol. "És molt difícil estar involucrat en negociacions polítiques si creus que l'altra part t'està espiant", ha advertit. Ha reconegut que desconeix si el monitoratge dels telèfons s'ha fet de manera il·legal o autoritzat per un jutjat, però ha alertat que s'està utilitzant una eina "desenvolupada per a l'antiterrorisme per vigilar activitat política legal".