Pot haver-hi una simbiosi entre art urbà i promocions immobiliàries? Tot i que d’entrada pot arribar a semblar que la construcció d’obra nova i el mural i el grafiti puguin situar-se en posicionaments oposats, la resposta no només pot ser afirmativa, sinó que fins i tot pot ser, a més, positiva, ja que en una Barcelona on sovinteja el vandalisme, sumat a una certa deixadesa del govern municipal pel que fa a la protecció del patrimoni, sempre és una bona notícia que hi hagi iniciatives privades que ajudin a dignificar la ciutat, i més encara si hi aporten un valor artístic.

DANI BUCH NN WALLERY ART URBÀ mural / Foto: Montse Giralt
Dani Buch posa davant l'obra 'Gatets enredats', on dos gats cauen en una metàfora de la nit barcelonina / Foto: Montse Giralt

Dit d’una altra manera, ¿què ajuda més a dignificar la ciutat, una tanca, un mur, una persiana de botiga o una porta de pàrquing bruts, degradats i vandalitzats o els mateixos elements millorats amb obres artístiques que els hi donen un valor afegit i que, a més, ajuden a que l’espai es mantingui net? Doncs tot això és el que s’aconsegueix amb la iniciativa NN Wallery, un projecte d'art urbà impulsat per la promotora i constructora immobiliària barcelonina Núñez i Navarro amb la col·laboració de Norma Còmics, la galeria de disseny Il·lacions i la coordinació de l'agència de publicitat Chârles Barcelona, que des del 2018 aporta art i color als carrers de la capital de Catalunya.

Obres permanents i obres efímeres

El projecte té dos vessants, d’una banda, millorar els entorns dels edificis en construcció a través d’obres efímeres en els murs perimetrals que protegeixen els vianants i de l’altra promoure intervencions permanents en espais com ara persianes d’establiments comercials i portes d’aparcaments. Totes les dues opcions tenen nexes en comú, com una paleta de colors inspirada en la imatge corporativa de la immobiliària -bàsicament, grocs i verds-, i la petició expressa a tots els artistes de fer obres d’alguna manera inspirades en la ciutat de Barcelona. Segons apunten fonts de la immobiliària, l’objectiu és “millorar l’espai, sobretot allà on fem promocions que sabem que duraran almenys dos o tres anys”. 

DANI BUCH NN WALLERY ART URBÀ Brosmind / Foto: Montse Giralt
A l'avinguda de la Riera de Cassoles, número 6, al districte de Gràcia es pot admirar aquesta obra efímera de l'artista Brosmind, executada el 2020 i que ja comença a patir els efectes del vandalisme. Quan s'acabi l'obra, el mur on hi ha la pintura serà enderrocat / Foto: Montse Giralt

El projecte es va iniciar el 2018 amb una primera intervenció a Sant Joan Despí i durant tot aquest temps, tot i l’aturada obligada per la covid-19, ja s’han executat dotze obres temporals i vint-i-vuit de permanents en pràcticament tots els districtes de la ciutat, a càrrec d’artistes -muralistes, il·lustradors o grafiters- com Pez, Daniel Torres, Laia López, Nadia Hadif, l’alemany DXTR o el dibuixant, pintor, gravador i escultor Dani Buch, que ha mostrat a elNacional.cat la seva obra permanent situada a la porta basculant de l’entrada de l’aparcament de l’edifici situat al carrer Marqués de Sentmenat, 54, al districte de les Corts.

Esprais i retoladors

Després de ser contactat per Núñez i Navarro, Buch es va mostrar força interessat en un projecte que “involucra tot el barri” i per això va pintar l’obra Gatets enredats, un treball fet amb esprais i Posca “un tipus de retolador permanent pensat per treballar sobre paret”, que remet, segons la interpretació de l’artista a “la nostàlgia de la nit dels 90 en una Barcelona menys gentrificada i més lliure”, on els gats en caiguda serien una imatge de la nit i les banderoles remeten més a la festa i els festivals més actuals, tot buscant una relació entre “nostàlgia i actualitat” que permet interactuar als ciutadans.

DANI BUCH NN WALLERY ART URBÀ parquing / Foto: Montse Giralt
L'obra de Dani Buch està situada en la porta basculant d'un aparcament. El mateix autor recorda que va ser "una aventura" treballar-hi, ja que els cotxes continuaven entrant i sortint amb tota normalitat / Foto: Montse Giralt

De fet, l’artista relata que durant el procés d’execució de l’obra va poder interactuar amb els veïns, en alguns casos per força, perquè el mural està fet sobre una porta basculant d’un aparcament que va seguir en ús, amb vehicles entrant i sortint, però també amb la gent que passejant es quedava a contemplar l’avanç del mural. De fet, per a un artista acostumat a treballar al carrer, els comentaris dels veïns son un valor afegit, i per això també relativitza el risc que l’obra pugui ser vandalitzada o es deteriori amb el temps: “Treballar al carrer és democràtic i mai saps què passarà amb la teva obra”, afirma, per mostrar la seva confiança que aquesta obra no es faci malbé en poc temps, ja que està “en un lloc molt específic protegit per l’entrada del pàrquing; a no ser que algú el vulgui vandalitzar directament pot durar un any o cinc o deu o el que duri la mateixa persiana”.

Donar valor artístic

En tot cas, el valor de l’obra és el fet de dignificar un espai amb una obra que, a més, ajuda a mantenir-lo net. Com assenyala Buch, amb actuacions com la seva “es dona valor artístic a la zona i la ciutat es revalora”, i apunta, a més, que hi ha hagut un canvi en els darrers anys perquè en l’actualitat “el grafiti ja no és només dels grafiters, hi ha molts artistes i il·lustradors” que també es dediquen al que és millor anomenar com a art urbà. En aquest sentit, des de Núñez i Navarro recorden que tot el projecte està “comissariat” per experts que fan la tria dels artistes.

DANI BUCH NN WALLERY ARTU URBÀ retrat / Foto: Montse Giralt
Dani Buch és pintor, dibuixant, gravador i escultor i ja ha fet exposicions a Barcelona i Ciutat del Cap (República de Sud-àfrica) / Foto: Montse Giralt

Encara que la de Buch és una obra permanent, l’artista també reivindica les efímeres -de fet, de les dotze obres efímeres del projecte NNWallery, deu ja han desaparegut, tot i que han quedat registrades a la web del projecte-, perquè considera que “totes les obres del carrer són efímeres i tenen una caducitat, o algú hi intervé o es degrada; així és el carrer”. En paral·lel, des de Núñez i Navarro es defensa la “voluntat de millorar l’entorn” mentre duren les obres de construcció, però sempre tenint en compte que un cop acabat l’edifici, el mur perimetral serà enderrocat. El que sí que queda clar amb tot plegat és que, efímera o permanent, és possible aquesta simbiosi entre construcció de nous edificis i art urbà, i que Barcelona hi surt guanyant.