Plasmar en deu quadres els deu districtes de Barcelona, amb els seus punts d’interès més coneguts, però també amb els seus detalls més secrets i vistos des de la interpretació personal de la pintora. Aquest és, a grans trets, el contingut de l’exposició ‘Barcelona Districs’, que recull una sèrie de deu quadres -més un d’introductori dedicat a la ciutat de Barcelona-, que la pintora neerlandesa Karlijn Surminski exposa des del passat octubre i fins a finals del mes de gener del 2023 en un restaurant de l’Eixample freqüentat sobretot per turistes però que, sense dubte, agradarà també als barcelonins que la vulguin visitar.
Surminski, originària d’un poble del sud dels Països Baixos i arrelada a Barcelona des del 2007, on han nascut els seus dos fills, ha dedicat deu anys a completar la sèrie de quadres, que ara gaudeixen els clients del restaurant Roots & Rolls (Consell de Cent, 401), tot i que també és visitable abans de sopar de dilluns a dijous i divendres a diumenge abans de dinar. L’artista, pintora i compositora, va arribar a Barcelona seguint els passos de Pablo Picasso, el seu admirat mestre, però el que havia de ser una visita al Museu Picasso es va convertir en una residència fixa en una ciutat que la va enamorar i que ara pren forma de retorn en ‘Barcelona Districts’.
M’agrada molt Barcelona, cada espai té un secret i jo els vull conèixer tots”
“M’agrada molt Barcelona, cada espai té un secret i jo els vull conèixer tots”, confessa Surminski en conversa amb elNacional.cat, per seguidament detallar que com a estrangera pot tenir “una perspectiva diferent i veure detalls que no veu algú que ha nascut aquí”. I això es plasma en els seus quadres sobre els districtes, on al costat d’icones fàcilment reconeixibles, com la Sagrada Família i altres obres de Gaudí, la plaça del Rei, el Tibidabo o el Gat de Botero, hi ha molts més elements que es van descobrint a poc a poc, millor encara si la visita és comentada per la pròpia artista.
Traspassar la barrera entre centre i perifèria
De fet, si una cosa cal ressaltar d’aquesta sèrie de quadres és l’esforç de la pintora en conèixer la ciutat i traspassar la barrera imaginària que impedeix a molts habitants del centre de Barcelona d’arribar a la perifèria de la ciutat: “Amb aquests quadres he descobert que a Horta hi ha una obra de Claes Oldenburg, que és un autor que m’encanta”, s’exclama Surminski en referència a l’obra 'Els mistos', que surten reflectits al quadre dedicat a Horta-Guinardó. Més detalls, al quadre dedicat a Nou Barris hi apareix una senyora d’edat avançada que va conèixer al camí de can Masdeu, ja a Collserola.
I és que cada un dels quadres, amb diferents tècniques pictòriques que han evolucionat durant els deu anys que ha necessitat la pintora per completar la sèrie, tenen com a punts en comú la visió personal de l’autora i les múltiples capes de lectura de cadascun: “Als meus quadres hi ha moltes capes, moltes sorpreses, perquè crec que l’art comença quan hi ha sorpreses, Picasso també buscava això tota la vida, perquè quan ets molt acadèmic i saps exactament què pintaràs, és avorrit”, afirma.
Volia ensenyar perquè els barcelonins esteu tan orgullosos de la vostra ciutat"
Surminski, que es va formar amb un “exfalsificador d’art”, i subratlla “exfalsificador”, reconeix que gràcies a aquests quadres ha pogut “conèixer Barcelona més profundament”. “M’agrada molt saber on soc i com és el meu nou niu i també per entendre en quina cultura estic”, apunta. L’artista, que ja prepara una nova exposició sobre el confinament, també centrada en Barcelona, també ha descobert paral·lelismes entre els catalans i els holandesos, i aclareix: “I dic holandesos, els del nord, que jo soc del sud dels Països baixos”. “Com els holandesos, els catalans són molt constructius, sempre mirant endavant, i això és diferent de la cultura espanyola, que viuen més el dia a dia”. “I també us queixeu molt”, afirma divertida, per concloure que amb els quadres també "volia ensenyar perquè els barcelonins esteu tan orgullosos de la vostra ciutat".
El futur de la sèrie de quadres
Els quadres no estan a la venda per separat, tot i que és possible adquirir reproduccions en una mida menor, però Karlijn Surminski el que voldria seria vendre la sèrie sencera a un comprador que la pogués fer accessible, “perquè el meu art és per a tothom”. L’Ajuntament de Barcelona seria un bon comprador? “M’agradaria”, respon l’autora, que assegura que ja ha escrit a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. De moment i mentre espera resposta, l’exposició es pot veure en un restaurant on bona part de la clientela està formada per turistes però que “sorprèn molt els barcelonins”. I és que, de vegades, algú de fora pot mostrar aspectes d’un lloc que passen desapercebuts pels locals. I això passa amb ‘Barcelona Districts’.