Aquest 2026 se celebra l’Any Gaudí, en commemoració del centenari de la mort de l’arquitecte Antoni Gaudí, que va morir el 10 de juny del 2026 a conseqüència de les ferides ocasionades per l’atropellament d’un tramvia tres dies abans. Aquest any tindrà dates molt especials, com la previsió d’inaugurar la torre de Jesús de la Sagrada Família amb la previsible assistència del sant pare Lleó XIV, així com tot un seguit d’actes al llarg de l’any, però l’inici ha arribat marcat per la polèmica davant la possibilitat que a aquest arquitecte se li castellanitzi el nom, així com a les seves principals obres, com ara la Sagrada Família, la Casa Milá i el Park Güell.
De fet, des de fa dies que a les xarxes socials hi ha diversos comentaris sobre quin ha de ser el nom de fonts de Gaudí, si Antoni o Antonio, ja que el nom en versió castellana era l’utilitzat per l’arquitecte per signar els seus plànols, per bé que l’ús del castellà era obligatori a més de contrari a la tradició catalana i el mateix Gaudí s’havia significat en diverses ocasions per la defensa de la llengua catalana, fins al punt de ser detingut en una ocasió per fer un mantinc el català davant agents de policia que pretenien obligar-lo a parlar en castellà -el castellà mai va ser lengua de imposición, que mentia Joan Carles-.
Ara bé, la gota que ha fet vessar el got ha estat l’anunci del govern espanyol de sumar-se a la celebració, oficial del Govern, amb l’emissió de monedes commemoratives, per bé que segons el BOE, amb el nom en català, Antoni, tot i que alguns mitjans havien difós que el nom seria Antonio, però amb les obres amb el nom en castellà, com ara Sagrada Familia -en comptes de Sagrada Família-, Casa Milá -en comptes de Casa Milà-, o el més significatiu, Parque Güell, quan l’arquitecte va triar un nom en anglès, Park Güell, en referència a la seva intenció frustrada de crear una urbanització residencial per a famílies benestants d’estil anglès.
