Tal dia com avui de l’any 1672, fa 354 anys, a Versalles, el rei Lluís XIV de França —el tercer Borbó al tron de París— ordenava l’enderroc del Castell d’Arrià, situat a la vila de Rià, situada a tres quilòmetres a l’oest de Prada de Conflent. En el moment en què va ordenar aquell enderroc, feia més d’una dècada que la monarquia hispànica havia cedit a França els comtats del Rosselló i del Conflent (1659) i la meitat oriental del de la Cerdanya (1660). Aquella cessió s’havia documentat amb els Tractats dels Pirineus (1659 i 1660), que posaven fi a la guerra hispanofrancesa (1635-1659) i que havien confirmat el relleu en el lideratge mundial: França esdevenia la nova primera potència del planeta en perjudici de la monarquia hispànica, que ho havia estat des del 1519.
En aquell context, Lluís XIV —inexplicablement— va ordenar l’enderroc del Castell d’Arrià. Malgrat que, per la posició d’aquesta fortalesa, era molt estratègica —permetia el control del trànsit que circulava per la via que unia la Guingueta d’Ix (frontera hispanofrancesa) amb el Coll d’Ovansa, Prada i Perpinyà—, el rei francès va ordenar el seu enderroc pensant que era l’indret on havia nascut Guifré el Pilós (840), el primer comte carolingi de la marca de Gòtia (futures Llenguadoc i Catalunya) que transmetria el càrrec per herència i, per tant, seria el creador de la nissaga nacional catalana. Ordenant-ne l’enderrocament, pretenia posar fi a un indret que explicava la figura més destacada de l’origen de la nació catalana i pretenia esborrar el coneixement de la seva existència de la memòria i de la tradició dels catalans.