L'empresari alemany Alexander Scheffler, resident a Barcelona des del 1988, és el president de l’Associació de Veïns Avinguda Tibidabo, que representa els interessos dels habitants d’aquesta part del barri de Sant Gervasi-la Bonanova, al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona. El seu àmbit d’acció abasta l’avinguda del Tibidabo així com la zona d’influència, com els carrers adjacents de Lleó XIII i Cister. Amb tot, aquesta entitat ha focalitzat la seva activitat en un objectiu bàsic amb campanya reivindicativa inclosa: recuperar el Tramvia Blau, un transport històric que fa set anys i mig que està fora de servei esperant una reforma integral que no acaba d’arribar.
Scheffler defensa que si hi hagués la voluntat, “el Tramvia Blau demà a la tarda a les quatre podria estar perfectament operatiu a la via”, i apunta que aquest mitjà de transport és “el nostre Orient Express casolà”, i per això reclama a l’Ajuntament que agilitzi el seu retorn, sense necessitat de reformar tota l’avinguda. “No veiem que calgui vincular la reaparició del Tramvia Blau a una reurbanització integral molt costosa”, afirma, apuntant que els residents i empresaris que integren l’associació rebutgen una model de reforma que converteixi l’avinguda en un eix verd: “Els nostres associats no volen carrils bici, no volem pacificació”.
Quins són els objectius bàsics de l’Associació de Veïns Avinguda Tibidabo?
Hi ha diversos temes a l’avinguda Tibidabo que d’alguna forma no funcionaven els darrers anys, entre els quals, evidentment, també el Tramvia Blau. En una reunió inicial fa un parell d’anys, érem entre 30 i 40 veïns, amb els que vam fundar l’associació i vam definir els nostres objectius: l’objectiu número u és la recuperació del Tramvia Blau; l’objectiu número dos és la recuperació del Tramvia Blau, i el tres també. I després venen tots els objectius típics de qualsevol associació de veïns: seguretat, il·luminació, mobiliari urbà, neteja, parcs i jardins, que en tenim dos que han estat una mica abandonats en aquests moments d'extrema sequera i que l’Ajuntament no ha fet tot el que caldria.
Després de set anys i mig ja volem veure un pla d’acció concret: temps, diners i què s’hi farà exactament"
Comencem doncs amb el Tramvia Blau, fa set anys i mig l’Ajuntament de Barcelona el treu de servei a l’espera de fer una gran reforma, què ha passat en tot aquest temps?
Aquesta reforma ha estat de pega, perquè es va fer l’adjudicació a una empresa que va fer fallida i suspensió de pagaments, després es va recomençar el procediment de licitació i la nova empresa havia d’acabar el projecte el juny del 24, després es va dir que seria al desembre del 24, i ara ja som al juny del 25, el temps passa i la veritat és que els ciutadans, no només els veïns d’aquí, després de set anys i mig ja volem veure un pla d’acció concret: temps, diners i què s’hi farà exactament.
I teniu cap resposta de l’Ajuntament?
Al febrer vam escriure una carta a Maria Eugènia Gay com a responsable del districte i a Laia Bonet, com a presidenta de TMB. Però no hem rebut, de moment, cap resposta formal o oficial. Malgrat això, preveiem que properament hi haurà algun tipus de trobada. Esperem que sigui amb dades sobre la taula.
De moment teniu en marxa una campanya reivindicativa per recuperar el Tramvia Blau.
Considerem que aquest extraordinari llegat del doctor Andreu i de la Societat Anònima del Tibidabo és un llegat únic, indivisible, on tenim la ciutat jardí de l'avinguda Tibidabo, amb aquesta arquitectura tan singular, tenim el parc d’atraccions, l’observatori Fabra i, per descomptat, el Tramvia Blau, que no és qualsevol tramvia, és el tramvia més vell d'Europa que farà l'any proper 125 anys i aquest tramvia, gairebé un vuitanta o un noranta per cent dels barcelonins i nombrosos visitants volen que circuli de nou.
El Tramvia Blau pels barcelonins és una mica el nostre Orient Express casolà"
Pujar-hi era com un viatge en el temps.
De broma sempre he dit que el Tramvia Blau pels barcelonins és una mica el nostre Orient Express casolà, no hi ha manera més romàntica i més bonica d’accedir des de la ciutat a la muntanya del Tibidabo.
De moment, els vehicles són a la cotxera i suposem que en bon estat de conservació.
Absolutament. Hi ha set vagons, algun que no és blau, i tenen el seu manteniment. La veritat és que en el moment que Ada Colau, desafortunadament, va decidir a partir de raons no del tot transparents i clares, es va al·legar la seguretat. Nosaltres argumentem que no hi ha cap problema de seguretat amb el tramvia perquè en gairebé 125 anys d’història n'ha tingut tres, quatre o cinc incidències. Això és menys que el Bicing municipal, que qualsevol vehicle privat o que la Boeing o l’Airbus. És supersegur, sostenible, romàntic i únic. Forma part del modernisme i l'any que ve, que Barcelona serà capital mundial de l’arquitectura, un element així hauria de lluir a la via.
Però almenys li caldrà modernitzar-se...
Certament, hi ha algunes coses que s’han de millorar. Una mica de modernització a la cotxera, als tallers, també em sembla que han de restaurar uns tres-cents cinquanta metres de via que estan desgastats, però això només són ferros al carrer, no és res greu ni massa costós. En tot cas, nosaltres no veiem que calgui vincular la reaparició del Tramvia Blau a una reurbanització integral molt costosa de tota l’avinguda Tibidabo.
Creu què tal com està ara el tramvia podria tornar a circular d’aquí a un any?
Nosaltres tenim l’opinió i les informacions que el Tramvia Blau demà a la tarda a les quatre, podria estar perfectament operatiu a la via.
Ha esmentat que la renovació del tramvia estaria vinculada a una reurbanització total de l'avinguda, que segurament seria amb criteris de menys vehicles i voreres més amples, què en penseu?
Hem d'anar amb molta mesura, perquè de facto no coneixem el projecte executiu de l’Ajuntament. Encara no han compartit aquest ideari. Els rumors, com dius, indiquen pacificació, indiquen carrils bici. I nosaltres això no ho volem. Els nostres associats no volen carrils bici. No volem pacificació. No volem un carrer Balmes 2.0. Volem que el trànsit flueixi de la millor manera possible. La pacificació no és un model desitjable i sobretot, nosaltres volem respectar el llegat urbanístic d’aquest patrimoni protegit, que al capdavall és de tot Catalunya i de tots els barcelonins.
Ja els sembla bé la configuració actual, amb cotxes compartint calçada amb el tramvia?
Ens sembla perfecte. Ha funcionat durant més de cent anys, no veiem cap motiu per canviar, i molt menys amb les majories que existeixen al consistori, on tenim un alcalde entranyable, que ho fa el millor que pot, però que només té 10 regidors.
Si hi ha grups polítics que volen el retorn i el govern municipal tampoc s’oposa obertament a reobrir el Tramvia Blau, per què continuem així?
És molt curiós que, de facto, tothom hi està d’acord. En una comissió d’Habitatge i Mobilitat es va votar per unanimitat la reaparició del Tramvia Blau consensuada amb l’associació veïnal de l’avinguda Tibidabo. Nosaltres podem prestar la nostra ajuda activa a l’alcalde Collboni i el seu equip per ajudar-lo que aquest tramvia torni a funcionar. Tot Barcelona ho vol, molts dels visitants, tots els partits polítics. A més, oferim una solució d’estalviar diners públics, que potser es podrien utilitzar per a altres qüestions, com habitatge social i creiem que el tramvia podria reaparèixer amb un pressupost mòdic, tot al contrari del tramvia que passa per la Diagonal, quan sota l’alcalde Hereu es va fer una consulta en la que més del 80% dels barcelonins hi van votar en contra. I aquest tramvia el tenim sense grans consultes i amb uns pressupostos que són molt grossos comparats amb el que estem discutint aquí amb el Tramvia Blau.
Preparen més accions reivindicatives?
Ens agradaria molt iniciar una taula de treball amb la gent responsable i definir un calendari i mesures d’actuació i definir indirectament pressupost i terminis d’execució. Això és el que voldríem i, de fet, no és un desig individual, són és el que es va votar a la comissió de l’Ajuntament de forma unànime. Ja sabem que aquestes votacions no són vinculants, però volem creure en la bona paraula dels diferents partits polítics. S’ha perdut massa temps, d’acord que hi ha hagut una empresa fallida, però és que set anys i mig són molts anys. Ada Colau va dir que era transitori i que el tramvia tornaria aviat, i nosaltres com a ciutadans hem de dir als polítics que compleixen el que diuen.
Entre altres temes de l’avinguda del Tibidabo hi ha l’anunciada rehabilitació del parc de la Font del Racó, els sembla una bona notícia?
És una bona notícia parcial. És absolutament necessària perquè aquest parc té zones molt mal il·luminades. És una bona idea treballar-hi i arreglar les zones verdes. També tenim una altra realitat que és l’obra molt gran de quasi 20.000 metres quadrats del Caixa Research Institute, que s’inaugurarà a principis de l’any que ve, i que és una fantàstica inversió, perquè s'hi generaran llocs de feina d’altíssim nivell i de qualitat de treball sobre sistemes immunitaris. Això ens beneficiarà a tots, no només als veïns i crec que seria desitjable tenir l’avinguda en un estat acceptable. L’alcalde actual ara està en la fase de l’equador, dos anys de mandat, però és sabut i conegut que en els vuit anys anteriors, en el doble mandat d’Ada Colau, aquí dalt no hi ha hagut gaire inversió, i aquesta política si la fas un any, potser no es nota tant, però si ho fas vuit, nou, deu anys, tot es comença a deteriorar. Per això crec que és molt positiu que es facin actuacions aquí.
A l’avinguda del Tibidabo hi ha hotels, consulats, restaurants, hospitals, escoles…, hi ha veïns?
N’hi ha, i molt al contrari del que creu l’opinió pública, hi ha molts veïns, que també són socis de la nostra associació que són llogaters. Hi ha cases que s’han dividit en pisos, on viuen 20, 25 o 30 famílies. A la nostra associació, per una banda, tenim inquilins i per l’altra propietaris. I després tenim fundacions i persones jurídiques, negocis.
Hi ha una generació de nens petits barcelonins que mai no han pujat al Tramvia Blau"
Aquesta falta d’inversió de l’ajuntament que esmentava, té a veure amb la percepció que parlem d’una avinguda senyorial on viu gent que té molts diners?
Això podria ser una percepció massa fàcil. No sé si això està dins els caps dels que prenen les decisions, però nosaltres ens volem abstenir d’ideologies i apostar pel que sempre ha caracteritzat Catalunya, que és el seny, i el sentit comú et diu que si tens una cosa tan singular, l’has de cuidar mínimament, protegir-la per conservar aquest llegat per a la següent generació. Pensa que ja hi ha una generació de nens petits barcelonins que mai no han pujat al Tramvia Blau.