L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha convocat per avui mateix una roda de premsa per anunciar quelcom relacionat amb les eleccions municipals del 2023 i tot apunta que donarà a conèixer la seva decisió de tornar-se a presentar a l'alcaldia de la capital catalana per tercer cop consecutiu. Aquest dissabte, les bases de Barcelona en Comú van donar llum verda perquè Colau es tornés a presentar, tenint en compte que el codi ètic del partit ho limita a dos mandants i concreta que qualsevol canvi o excepció ha de ser avalada. Tot plegat feia que es donés per fet que l'alcaldessa repetiria com a candidata, tal com confirmarà avui. Colau compareixerà acompanyada pels tinents d'alcalde de BComú Janet Sanz, Laura Pérez i Jordi Martí als jardins del Doctor Pla i Armengol, a Horta-Guinardó.
Dissabte, i després de setmanes de pressió perquè Colau es tornés a presentar a l'alcaldia, ja que es tracta amb el major actiu electoral del partit i després de vuit anys no li han trobat cap relleu, els comuns van confirmar el seu vistiplau a aquest tercer mandat per "culminar la transformació que ja està en marxa". En aquell acte, celebrat a la Zona Franca, no hi era Colau, però sí Joan Subirats, exregidor de l'ajuntament i ara ministre d'Universitats que va reivindicar un lideratge "fort, dialogant i empàtic" de Colau. "Malgrat els bastons a les rodes, volem continuar avançant”, assegurava Subirats, que criticava que s’intentés “aturar les polítiques pel canvi” als tribunals en referència a les querelles contra el consistori.
Els dos mandats
Colau va arribar a l'alcaldia de Barcelona el 2015, després d'una victòria molt ajustada contra la CiU de Xavier Trias: 11 i 10 regidors, amb 17.000 vots de diferència. Quatre anys després, el 2019, va quedar per darrere de l'ERC d'Ernest Maragall, però es va convertir en la primera persona a aconseguir l'alcaldia sense guanyar les eleccions: tots dos van arribar als 10 regidors, però el republicà va obtenir 5.000 vots més. Amb tot, Colau va arribar a un pacte amb el PSC de Jaume Collboni, amb qui ha compartit govern municipal, i va comptar també amb vot a favor imprescindible del partit de Manuel Valls, fet que va aixecar molta polseguera. Ara, aquestes negociacions i el segon mandat de Colau tornen a estar al punt de mira després que hagi transcendit que el CNI va espiar les negociacions entre ella i Ernest Maragall per evitar que el d'ERC esdevingués l'alcalde.
En les últimes hores, Ada Colau, ha apostat perquè el ple de l’Ajuntament aprovi presentar una denúncia per l’espionatge de Pegasus, en la línia del que també va aprovar el Parlament. A l’espera que els serveis jurídics ho acabin d’avalar, la intenció de Colau és plantejar a la junta de portaveus un acord perquè es voti al ple, amb la intenció que s’aprovi amb un amplíssim consens. Sobre la polèmica amb Ernest Maragall, Colau ha constatat que el republicà no s’ha disculpat del tot per les “falsedats” que va dir d’ella diumenge, acusant-la d’estar al corrent de l’espionatge.