Mor Carme Junyent, presidenta del Consell Lingüístic Assessor del Govern, als 68 anys a causa d'un càncer de pàncrees. En un missatge al seu perfil de Twitter, escrit pels seus fills, la família comunica la mort de la reconeguda lingüista i defensora de la llengua catalana i afegeix que aviat anunciaran "detalls de la cerimònia de comiat". Junyent era una lingüista referent del català i també una experta en l'africanisme i les llengües amenaçades.

Nascuda el 1955 a Masquefa (Anoia), Junyent era professora de lingüística a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (UB) –especialitzada en les llengües amenaçades, l'antropologia lingüística i les llengües de la immigració a Catalunya- i directora del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA). Era autora d'una vastíssima obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística. Junyent va ser també presidenta del Consell Lingüístic Assessor i guardonada amb la Creu de Sant Jordi el 2019 "per la seva llarga trajectòria en l'estudi i la defensa de la diversitat lingüística a Catalunya i al món".

Junyent va estudiar filologia a la Universitat de Barcelona i es va desplaçar a les universitats de Marburg, la de Colònia i la de Califòrnia per completar la seva formació. Es va doctorar a la Universitat de Barcelona (UB) amb una tesi sobre les llengües a l'Àfrica i la seva expansió. Va treballar com a professora de lingüística general a la Facultat de Filologia de la UB.

Inventari de les llengües de Catalunya

Fundadora del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades per al coneixement i estudi de la diversitat lingüística el 1992, va formar part del comitè d'experts consultats per a la redacció de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (1996) i va ser membre del Comitè Científic Internacional de Linguamón – Casa de les Llengües. Va comandar l'inventari de les llengües que es parlen a Catalunya.

"Morir-se en català"

Carme Junyent feia temps que estava preparada per aquest moment, per la mort provocada pel càncer. De fet, segons publica Vilaweb, la lingüista els va enviar un article especificant que es publiqués després de la seva mort; es titula "Morir-se en català". L'article, efectivament, s'ha publicat pocs minuts després de fer-se pública la notícia i en ell recorda al govern que morir-se en català és un dret dels catalans i que l'administració hi té coses a dir i a fer. "Durant molts anys he parlat de la creixent dificultat de ser atès en català els últims dies de la vida. Els darrers anys hem vist com persones grans no es podien adreçar en català als seus cuidadors. L’atenció als CAP i als hospitals en català no sempre està garantida. Aquest és un dels àmbits on l’administració sí que té alguna cosa a dir, perquè hauria de garantir els drets dels catalans a ser atesos en la seva llengua a casa seva. De fet, aquest és un dels casos en què el futur del català no depèn precisament de nosaltres", amb aquestes paraules Junyent feia la seva última crida a la preservació de la llengua i, sobretot, quan s'apropa la fatídica hora de l'últim adeu.

Junyent i el llenguatge inclusiu

Una de les obres més recents de Junyent portava per títol Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou. Es tracta d'una reflexió crítica sobre el llenguatge inclusiu i, precisament sobre aquesta obra, en va parlar a ElNacional.cat. La lingüista i professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB va assegurar que no parlava mai de llenguatge inclusiu "perquè el que es tracta de canviar és la llengua. El llenguatge és la capacitat de parlar, la llengua és el que parlem i és el que volen canviar", matisava Junyent. La lingüista considerava que els canvis en la llengua no motiven un canvi en la societat, és a dir, que l’estratègia en si que planteja el projecte del llenguatge inclusiu es fonamenta en una premissa errònia.

"Ningú pot mostrar cap cas en què canviant la llengua hagi canviat la realitat, per tant, com que no conec cap cas i sé com canvien les llengües, que és adaptar-se a la realitat i no a l’inrevés, no puc compartir això", sentenciava la lingüista el mes de març de 2022. El llibre recull l’opinió d’una setantena de lingüistes sobre el llenguatge inclusiu i del seu ús amb arguments sobre el llenguatge i el gènere des dels àmbits de l’administració, com l’educació, la universitat, la correcció i la traducció, la informació i l’entreteniment.