El Temps del Picó i el Freixes ens deixa l'anècdota de la setmana amb fenòmens curiosos d'arreu del món que segurament no coneixíeu. Pareu atenció als vídeos d'aquesta setmana, que n'hi ha per sucar-hi pa!

 

A meitat del segle XIX es feien multitud de viatges amb globus per a estudiar la composició de l'atmosfera en els seus diferents nivells. Els narrem un experiment realment arriscat realitzat pels científics anglesos James Glaisher i M. Coxwell el 5 de setembre de 1862.
Van partir a la una de la tarda i tres minuts des de Wolverhampton (centre d'Anglaterra) amb una temperatura de 15°C i alguns núvols. Equipats amb gran quantitat d'instrumental científic, van començar a verificar les variacions de la temperatura, humitat i pressió a mesura que ascendien. També transportaven sis coloms que havien de llançar a diferents altures per a estudiar el seu comportament. A 1.600 metres, el termòmetre va baixar fins a 5°C i pocs segons després penetraven a l'interior de densos núvols. La visibilitat era nul·la. A la 1h. 17 minuts van sortir dels núvols i van estar banyats per un sol implacable. Ascendien a raó de 200 metres per minut. En arribar a 3.200 metres la temperatura va assolir 0°C i set minuts més tard ja estaven en els 4.800 metres, l'altura del Mont Blanc. En arribar als 6.437 metres i amb una temperatura de -21°C, Coxwell va començar a notar fatiga, però encara així van continuar llançant llast per a ascendir amb major rapidesa. Mitja hora abans estaven gaudint d'una afable temperatura i ara estaven patint els rigors de freds polars. De sobte, a la 1h i 52 minuts, a Glaisher li comença a fallar la vista, no distingeix les agulles indicadores dels aparells i a sobre i a causa del moviment rotatori del globus, la corda que connecta amb la vàlvula s'embulla…
La pèrdua de visió de Glaisher impedia enfilar-se per sobre de la barqueta fins a la base del globus per a desembolicar la corda que connectava amb la vàlvula. Coxwell va haver de grimpar i realitzar-ho amb grans dificultats. L'estat de Glaisher empitjorava. Els braços i les cames van perdre la seva força i no prestaven cap servei, estaven completament paralitzats. Uns moments després perdia el coneixement. El globus continuava ascendint i estava assolint els 10.000 metres d'altura. Coxwell, fent esforços sobrehumans per a no desmaiar-se, va intentar despertar al seu company sense èxit. Per fi, va recobrar el coneixement per un moment. Van comprovar que tenien les mans negres per un principi de congelació. Se les van fregar amb aiguardent i van començar a baixar amb rapidesa. A les 2 hores i 30 minuts de la tarda van recobrar suficients forces per a anar llançant els coloms des de diferents altures. Un ja havia mort i un altre estava a punt. El que van llançar a 8.048 metres va caure com una pedra. A 6.437 metres va poder volar en remolins fins a desaparèixer. El que van llançar a uns 5.000 metres va ser més intel·ligent i es va posar en la part superior del globus, baixant a mesura que ho feia l'aeròstat.
Per fi, el globus i els seus tripulants van aterrar en una zona deshabitada i van tenir suficients forces per a caminar una mica més de 10 quilòmetres fins a trobar un carruatge que els va portar a la població més pròxima.
Aquesta narració correspon a un fet real. La nostra major admiració per aquestes persones que es jugaven la vida per la ciència amb uns mitjans realment precaris.

Acabarem amb dos vídeos curiosos: després d'estar tot l'hivern tancades, les vaques sueques per fi poden sortir en el primer dia primaveral amb temperatura agradable. És tot un esdeveniment mediàtic, ho poden comprovar.

I ara una pregunta, han copiat mai en un examen? A la ciutat de Legazpi, a les Filipines, no ho tenen fàcil. Tots els estudiants han de portar un barret per no poder veure cap als costats, però ningú diu com ha de ser el barret...

L'Alfred Rodríguez Picó i en Xavi Freixes tornaran a fer junts la previsió del temps a ElNacional.cat el pròxim dijous 18 d'abril. No t'ho perdis!