Construir una colònia a Mart no consistirà únicament a aconseguir que els éssers humans puguin respirar, beure aigua i conrear aliments al planeta vermell. També caldrà trobar una manera de portar fins allà tones de materials, eines i peces per construir habitatges, fabricar maquinària i substituir els equips que es vagin espatllant. Dependre contínuament de la Terra per aconseguir tot això seria massa car i lent, així que els científics ja estan estudiant noves vies que, fins fa no gaire temps, semblaven pròpies de la ciència-ficció...
I com a bon amant de les pel·lícules de ciència-ficció, l'estudi m'ha recordat inevitablement a Armageddon, la pel·lícula —què dic pel·lícula, obra mestra!— protagonitzada per Bruce Willis, qui en l'actualitat, desafortunadament, pateix demència frontotemporal, però que, en el seu dia, ens va deixar joies cinematogràfiques com aquesta. En aquesta pel·lícula gairebé de culte, un grup d'astronautes viatja fins a un asteroide per perforar-lo i col·locar una bomba nuclear que permeti destruir-lo abans que xoqui amb la Terra. Per aconseguir-ho, han d'interceptar l'asteroide amb les seves naus i aterrar sobre la seva superfície, una cosa especialment complicada perquè aquests cossos tenen una gravetat extremament feble.
La pel·lícula és ficció, però la idea d'acostar-se a un asteroide, posar-se sobre ell i aprofitar els seus recursos podria acabar convertint-se en una realitat per proveir les futures colònies del desèrtic planeta carmesí.
Els asteroides, les mines espacials del futur
Un nou estudi realitzat per investigadors de l'EPFL, a Suïssa (via Science Daily) ha analitzat precisament aquesta possibilitat. Els científics han calculat si alguns asteroides podrien utilitzar-se com a autèntics dipòsits espacials per proporcionar metalls directament a Mart. Però l'estudi va més enllà d'això, ja que també podrien ser una font mòbil d'energia.
Una colònia marciana necessitaria molt més que menjar, aigua i oxigen. Farien falta enormes quantitats de ferro, acer i alumini per construir hàbitats, maquinària, eines i infraestructures. Una cosa que, efectivament, abunda en els asteroides comuns. A més, els equips dels astronautes terrestre-marcians acabarien desgastant-se, trencant-se i necessitant peces de recanvi.
Enviar tots aquests materials des de la Terra no sembla una solució sostenible. Llançar una tona de càrrega a l'espai pot costar desenes de milions de lliures i un viatge fins a Mart sol durar entre sis i nou mesos, depenent de la posició dels dos planetes. Mantenir una colònia depenent d'aquests enviaments seria massa car i complicat.
Per això, els investigadors han posat el focus en els asteroides. Milions d'aquests cossos recorren el Sistema Solar i alguns, coneguts com a asteroides de tipus M, contenen grans quantitats de ferro, níquel i altres metalls que podrien resultar especialment útils per a una colònia.
La dificultat està a aconseguir que tot el procés sigui rendible. Una nau hauria de viatjar fins a l'asteroide, extreure els materials i portar-los després fins a Mart sense gastar tant combustible que el valor de la càrrega deixés de compensar la missió.
Per estudiar aquesta possibilitat, l'equip va analitzar milers de combinacions i possibles rutes entre Mart i diferents asteroides. Els seus càlculs van tenir en compte l'energia necessària per realitzar els trajectes, la quantitat de metall que podria extreure's i el combustible necessari per completar el viatge.
Aquí arribem a una de les parts més interessants de l'estudi. Alguns asteroides contenen carboni i gel d'aigua. Amb la tecnologia adequada, aquests recursos podrien processar-se per fabricar combustible directament a l'espai. D'aquesta forma, les naus no haurien de transportar des de la Terra tot el combustible necessari per tornar o continuar el seu viatge.
Els resultats apunten a diversos asteroides que podrien assolir-se utilitzant tecnologies de propulsió actuals i que tindrien unes característiques prou favorables perquè el transport dels seus materials fins a Mart fos viable des del punt de vista energètic.
Això no significa que les mines espacials vagin a començar a funcionar demà. Encara queda moltíssim per resoldre abans que una nau pugui extreure recursos d'un asteroide i lliurar-los de forma habitual a Mart. Tanmateix, l'estudi mostra que podria existir una cadena de subministrament espacial capaç d'alimentar una futura colònia.
Perquè per convertir Mart en un lloc on els humans puguin viure durant generacions no n'hi haurà prou amb portar persones. També caldrà portar tot allò que necessiten per construir la seva nova llar. I una part d'aquests materials podria procedir de les roques que avui recorren el Sistema Solar.
Una vegada més, Bruce Willis salvant la humanitat. Yippie-Ki-Yay!