Mario Vargas Llosa, a més de ser un escriptor formidable, és un home que ha envellit amb dignitat i, excepte per a una operació per reduir les bosses de sota els ulls que es va fer durant la seva recentment trencada relació amb Isabel Preysler, no ha passat més vegades (que se sàpiga) per una sala d'operacions amb finalitats estètiques. Tanmateix, de la seva exparella no pot dir-se el mateix, ja que és una d'habitual del bisturí i, a més, és víctima d'una de les patologies més habituals en persones que, per les raons que sigui, tenen un problema amb aquesta noble i inevitable conseqüència de viure que es diu envellir. Ens referim, en concret, al rostre esqueletitzat, la raó per la ja exparella del Nóbel de literatura s'assembla cada vegada més a Michael Jackson.
Què és?
Com a rostre esqueletitzat s'entén aquella cara que, per culpa de diferents factors, ha perdut el seu suport gras. L'esmentat suport es perd com a conseqüència de dietes molt estrictes, excessius retocs estètics o pràctica continuada d'exercici d'alta intensitat. Aquesta circumstància succeeix només a partir de certes edats i l'esmentat suport no es recupera malgrat que la persona s'engreixi. L'ús freqüent de mascaretes, una cosa|mica obligatòria durant els mesos de la pandèmia i molt del gust de Michael Jackson abans d'aquesta, aguditza el problema. Així, els rostres esqueletitzats s'identifiquen pels enfonsaments i ombres presents a temples, ulls, galtes, llavis i nas. Per això, les persones d'edat amb cert sobrepès|sobrecàrrega, semblen sempre més joves.
Els perills de l'àcid hialurònic: la cara embuatada
Per tractar-los, se sol fer servir habitualment àcid hialurònic i altres materials de farcit que, si no es fa servir adequadament, genera aquest curiós aspecte denominat pillow face o, en el nostre idioma, cara embuatada, que comparteixen tots els que han passat massa vegades per la sala d'operacions. Fins i tot Tom Cruise, el pobre, ha estat víctima. Al final, com sempre, resultarà que la Preysler, que s'ha fet aquests retocs amb certa mesura, és la més llesta: millor semblar-se alguna cosa a Michael Jackson que acabar amb la mateixa cara que Leticia Sabater, que era maca de jove encara que ja no recordem|acordem. De fet, tenia un aire a Michelle Pfeiffer
